dilluns, 4 de gener del 2016

SEMÀFOR DE CRUÏLLA A QUATRE VENTS amb indicador de progrés. (1954-1968)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i ENRIC COMAS i PARER



Cap a finals dels anys 1940's un nou model de semàfor va aparèixer per regular el trànsit a les vies més importants de la ciutat. Concentrava en un sol punt la regulació lumínica de la circulació a les cruïlles on convergien dos carrers amb doble sentit de circulació. Consistia en un fanal instal·lat al bell mig de la cruïlla que agrupava els quatre dispositius dels tres colors semafòrics que donaven servei als quatres trams de carrer que es trobaven a la intersecció. L'estructura comprenia una base octogonal de formigó pintada verticalment de blanc i vermell, un cos de base quadrada pintada de color gris-plata d'uns tres metres d'alçaria sobre el que s'ajustaven el llums dels semàfors sota un remat final cilíndric de tres metres més coronat per un fanal. D'aquest model se n'han conservat els dos exemplars del tram final del carrer Comte d'Urgell, a les cantonades amb Londres i Buenos Aires.

*2013.- El semàfor a quatre vents de la cantonada Urgell/Buenos Aires és un dels dos d'aquest model que s'han conservat (Fotos: Miquel Cartisano)

Una variant d'aquest model totalment desapareguda era la que incorporava una columna de vuit petits semàfors de llum verda situats en vertical sobre els semàfors principals i encastats sobre el cilindre que suportava el fanal. La seva funció era assenyalar el temps de pas que faltava fins al retorn al vermell. Quan el semàfor passava de vermell a verd s'encenien de cop els vuit llums petits. Tot seguit s'anaven apagant d'un en un progressivament de dalt a baix, de manera que quan s'apagava l'últim el semàfor gran tornava al color vermell. Aquests semàfors més petits reproduien el disseny de visera dels grans i permetien al conductor conèixer el temps que quedava pel canvi de color.
El primer semàfor d'aquestes característiques es va instal·lar al març de 1953 a Travessera de Gràcia/Balmes, davant de l'Escola Pia. A finals de l'any següent s'hi va afegir el de la cruïlla Balmes/Gran Via.
Quan al 1968 el carrer Balmes va adoptar el sentit únic de circulació aquests dos semàfors tan peculiars van ser suprimits. 

*1953.- Cruïlla de Travessera de Gràcia amb Balmes davant de l'edifici de l'Escola Pia. Hi veiem un dels models de semàfor a quatre vents amb la columna de vuit semàfors més petits a sobre.

*1953.- Comentaris sobre el semàfor de la foto anterior a La Vanguardia (Edició del 7 d'abril d'aquell any). 

*1967.- El semàfor de Balmes/Gran Via també es va adaptar al sistema de llums progressius. (Foto: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 16 de desembre d'aquell any). 


*1954.- Vista nocturna del semàfor de Balmes/Gran Via durant les festes de Nadal d'aquell any. Al fons, l'entrada a l'edifici de l'antic Instituto Nacional de Previsión (avui ICS). 

*1954.- La Vanguardia va dedicar aquest article al semàfor de Gran Via /Balmes quan es van instal·lar els llums progressius. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 16 de desembre d'aquell any). 

3 comentaris:

  1. Y al final se suprimieron casi todos (creo quedan un par) porque Urgell tenía dos direcciones y habían muchos que se empotraban contra ellos.
    También en el Paseo de Gracia habían semáforos debajo de las aceras, en los bordillos, yo los vi, y eran para peatones, fueron de la misma época y se suprimieron sobre los años 68/70.
    Salut

    ResponElimina
  2. Allá pels anys 50 del segle passat, en el semàfor del carrer Urgell va morir un noi d'una familia amiga, al topar amb la moto que conduïa contra aquell semàfor.

    ResponElimina
  3. Siii, y recuerdo un Gordini ...y el 600 de un amigo que se le fue de las manos porque llovía y el piso estaba adoquinado y todo quisqui resbalaba, que esa era otra.
    Salut

    ResponElimina