dijous, 11 d’agost de 2016

PAVELLÓ D'URALITA / ETERNIT / ZENIT. Exposició Universal de 1929. Parc de Montjuïc. (1929-1930)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, FRANCISCO ARAUZ i CARME GRANDAS


*1929.- Vista del pavelló d'Uralita. A la dreta es pot veure la cúpula nervada del Palau de les Missions i al fons a l'esquerra el terminal d'una de les cúpules del Palau Nacional (Foto: Fons ANC)

Les empreses fabricants d'estructures de fibrociment, un material que havia revolucionat la construcció -sobretot a nivell de cobertes ondulades i revestiments-, van concòrrer a l'Exposició de 1929 amb un petit pavelló extraordinàriament trencador a nivell estètic. Era situat entre l'estadi i el Palau de les Missions.
Va ser projectat per l'arquitecte francès Charles Siclis (1889-1942) que havia construït els teatres parisencs de Pigalle i dels Mathurins. Constava d'una base arrodonida lleugerament enlairada respecte del nivell del terra i tres grans tubs que semblaven xemeneies amb els noms de les tres marques (Uralita, Zenit i Eternit), que comercialitzaven als diferents països del món aquests materials per a la construcció.
Com explica Carme Grandas, aquest tipus de pavellons eren una caixa de sorpreses en el panorama de l'eclectisime ranci de l'arquitectura oficial de l'Exposició, presentant la iniciativa privada una clara aposta per la modernitat.... Van ser construccions que allotjaven en si mateixes rètols publicitaris amb el nom de l'empresa... Si bé algunes constaven d'una sola planta per atendre a visitants o clients, la major part disposaven d'una torre, clar reclam d'atracció, en la que era habitual insertar el nom de l'empresa [1]. Com en aquest cas del pavelló d'Uralita S.A., els d'altres empreses com Asland, Rocalla o dels magatzems Can Jorba seguien també aquest mateix patró.
El fibrociment havia estat inventat per l'enginyer austríac Ludwig Hatschek i contenia amiant, una substancia que a partir dels anys 1970's va revelar-se com a causant de càncer de pleura (mesotelioma). Això va obligar als fabricants d'aquest material a variar-ne substancialment la composició substituïnt l'amiant per fibra de vidre, de celulosa o vinílica.

*1929.- Emplaçament del pavelló d'Uralita en un plànol de l'Exposició (Fons: Col.lecció Francisco Arauz


*1930.- Retall de l'article aparegut al Diario Oficial de la Exposición (núm. 14, de 18 de gener), en el que s'informa de l'aplicació de la Uralita en la construcció de les canonades dels brolladors i les cascades de la pròpia exposició. (Font: Col·lecció Francisco Arauz


*1929.- Un curiós plànol il·lustrat de la ciutat editat per l'empresa Uralita amb motiu de l'Exposició Universal. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la i veure-ho amb detall)

*1929.- Fragment del plànol anterior on es pot veure el dibuix del pavelló d'Uralita, Zenit i Eternit al Parc de Montjuïc.


*1929.- Una imatge més pròxima del pavelló.


[1]. Grandas Sagarra, Carme. Arquitectura para una Exposición: Barcelona 1929. (Artigrama. Núm. 21. 2006. Pàg. 117).

1 comentari: