Un dels temples de culte de la nit barcelonina, Bocaccio va ser inaugurat la nit del 13 de febrer de 1967 per iniciativa del promotor Oriol Regàs (1936-2011) i un grup de joves emprenedors (Miserachs, Gimpera i Durán) provinents de families benestants. Segons explica el propi Regàs a les seves memòries (Los años divinos) els primers temes que van sonar a Bocaccio aquella nit van ser Good Vibrations dels Beach Boys i Monday, Monday de Mamas & The Papas. Eren temps dificils de repressió i pensament únic. El local tenia que dir-se Snobissimo, però l'Oriol amb el seu lideratge indiscutit va preferir anomenar-lo Bocaccio, un nom que va quedar vinculat a la nit barcelonina durant gairebé vint anys, després d'haver esdevingut l'estendart de la modernitat especialment en els durs i dificils anys seixanta i setanta.
Situat al començament de l'últim tram del carrer Muntaner, just després de General Mitre, Bocaccio va concentrar en aquells primers anys la flor i nata de la intel·lectualitat i la modernor de la ciutat. Oriol Maspons, Teresa Gimpera, Beatriz de Moura, Serena Vergano, Ricardo Bofill, Antonio Senillosa, Terenci Moix..., eren només alguns dels habituals que formaren aquell grup que el periodista Joan de Sagarra va batejar un bon dia a les pàgines de Tele|Exprés com la gauche divine. Joan Manuel Serrat es feia acompanyar en els seus recitals d'un taburet folrat de vellut vermell que havia agafat de Bocaccio.
Regàs va saber captar els millors cambrers de la nit de l'època, que eren els de la boîte Las Vegas del carrer Aribau, la plantilla de la qual va passar gairebé sencera al nou local. Eren cambrers d'aquells que sempre estaven amatents per encendre el cigarret del client amb el metxero i que tenien una sobrera professionalitat en l'art de servir copes.
La inoblidable barra de Bocaccio...
...i la seva sempre animada pista de ball
(Fotos: Xavier Miserachs)
(Fotos: Xavier Miserachs)
Però Bocaccio, a part de ser un local nocturn de moda, va ser també un negoci empresarial capaç d'organitzar viatges, de promocionar discos i concerts i d'obrir un local homònim a Madrid el 1972.
A començaments dels 80's, amb la seva imparable inquietud empresarial, Oriol Regàs va centrar la seva atenció a obrir un altre local emblemàtic Up&Down. Bocaccio es va vendre al febrer de 1982. Amb el nou propietari només va sobreviure tres anys més i va tancar portes definitivament a l'estiu de 1985.
*1968.- La model nòrdica Susan Holmquist, que va inspirar la cançó de Serrat Conillet de vellut, desfilant a Bocaccio davant de la mirada embadalida dels parroquians. (Foto: Gianni Ruggiero).
Teresa Gimpera en una imatge publicitària de Bocaccio (Foto: Xavier Miserachs)
*1968.- Una altra imatge publicitària del local amb el seu original logotip. (Foto: Xavier Miserachs)
*1968.- La model nòrdica Susan Holmquist, que va inspirar la cançó de Serrat Conillet de vellut, desfilant a Bocaccio davant de la mirada embadalida dels parroquians. (Foto: Gianni Ruggiero).
Teresa Gimpera en una imatge publicitària de Bocaccio (Foto: Xavier Miserachs)
*1968.- Una altra imatge publicitària del local amb el seu original logotip. (Foto: Xavier Miserachs)
com a complement, la porta amb la B es va fer a la Serraleria Colàs, en aquest moment ja hi treballa la cuarta generació.
ResponEliminaSalutacions
Interessant detall Ofèlia.
ResponEliminaOstres! Cada dia quan vaig a obrir les portes del Restaurant La Taula del Carrer Sant Màrius, veig el número original 505 del Carrer Muntaner, ara hotel Suite Hotel. Jo vaig treballar al Via Veneto i el meu cunyat al Boccacio. La Taula s'inaugura cada dia! Felicitats per tots els molt interesants articles de la nostra Barcelona
ResponEliminaAlgunes de les làmpares se les va quedar els amos del bar Gràcia de Nit, que ja no sé si ja existeix, perquè fa anys hi vaig passar algun cop molt tard (horari After), com solien fer, i no t'obrien la porta.
ResponEliminaNo obrien ni cada dia ni a la mateixa hora, però entre això i les làmpares del Bocaccio, li donaven el seu encant.
Per cert, parlant de mobles mítics de locals llegendaris que es conserven en un altre local, és un mític póster de mida gegant que hi havia al Zeleste (del Banquet dels Stones) i ja fa molts anys que el tenen penjat al Magic.
Efectivament, jo en sóc el seu fill i encara tenim les làmpares i en bon estat. Aprofito per dir que busco un bon postor per a vendre-les.
Eliminajordiperfer@gmail.com
I remembered the nights of Bocacio discotheque in Barcelona
ResponEliminaoh! ... I never will forget those nights .
because el Bocacio was more than a club
I have a lots of good memories in this place
'ohhh OHHH !!!!'
The Good Old Days Aren't Coming Back
------------------------------------------------
Me acordé de las noches de Bocacio discoteca en Barcelona
¡oh! ... Nunca olvidaré esas noches.
porque el Bocacio era más que un club
Tengo un montón de buenos recuerdos en este lugar
"ohhh ohhh!! '
Los buenos viejos tiempos no van a volver
saleh al-enizi - muntaneer
Yo estube en el año 70 tenia 16 años y fuy con mi tio y hooooo vi a serrat casi me muero
ResponEliminavendo copas de bocaccio con el anagrama y algunos taburetes
ResponEliminaHola, si tens quelcom per vendre estic interesat.
Eliminasetvitae@gmail.com
Yo quiero un taburete!!!! Y más si es como el de Serrat!!!! Te escribo desde México y me gustaría contactarme contigo
Eliminate dejo mi mail: supermegamoyo@gmail.com
Saludos desde México DF
Estic interesat en un taburet.
EliminaSi te queda algo puedes contactarme.
ResponEliminagonzalvez-amat@hotmail.com
(particular)
Hola:
ResponEliminaComo primicia...
Tengo la puerta original de madera tallada al estilo modernista. Perteneció a esta mítica discoteca.
Quien esté interesado puede contactar conmigo al email marialatrapera@gmail.com
saludos
Mi padre era dj en Bocaccio Barcelona Miguel Boix Navarro
ResponEliminahola josé,
Eliminaestamos preparando un documental para tve sobre la gauche divine nos gustaría contactar con vosotros. os dejo el correo pilar.ruiz@rtve.es
gracias
Hola Bocaccionistes! Sóc filla d'un antic adicte del local per desgràcia ja difunt de entre les seves coses he trobat unes del bocaccio la seva copa, una ampolla. . . però n'hi ha una que es especial unpenjoll de plata vintage amb l'emblema pel darrera gravat.Agrairia si a alguna antiga gauche divine li soni o tingui referéncies d'ella es posi en contacte amb mi.Merces .Montse Navarro Sisquella cutxina@gmail.com tinc fotos per enviar.
ResponEliminaHola. Hem dic Albert. Jo vaig ser dj al "segon" Bocaccio. Va obrir cap a principis/mitjans de la primera década de l'any 2000 a Mollet del Vallès, però desafortunadament va tancar al cap de poc temps...
ResponEliminasi algú vol més informació hem pot contactar al e-mail: lookprakarn@gamil.com
ResponEliminaHola he trobat una espècie d' escultura d' un equilibrista sobre una peana de fusta m' agradaria saber més coses per poder valorar-la si voleu fotos wallapop es bocaccio escultura recuerdo vintage
ResponEliminaGràcies
Hola tens algun taburet,jo estic interesada
ResponEliminaHola.
EliminaMe permito escribirle porque he sabido que mostró interés por adquirir un taburete de la discoteca Bocaccio i quizás también pueda interesarle lo que que le propongo.
Adjunto varias fotografías.
Hace años fabriqué a escala un taburete de Bocaccio que como usted sabe popularizó Joan Manuel Serrat al llevarlo consigo por todo el mundo en sus recitales.
El taburete mide 18 x 9 cm y está fabricado y cosido totalmente a mano utilzándose para su elaboración madera, barniz, terciopelo, hilo metal y goma. El taburete se expone en una caja con una guitarra y se adjuntan varias fotografías con una que está dedicada por Joan Manuel Serrat.
El taburete es una pieza única (No existe ninguna miniatura que represente uno de los taburetes de Bocaccio) y ya no elaboraré ninguno más. No lo vendería, pero por causas que no se especifican me he tomado la libertad de escribir a personas que podrían estar interesadas, quizás, en adquirirlo.
Aquél o aquella que manifieste un más vivo interés en adquirir la particularísima miniatura será la que con toda seguridad finalmente llegaré a un acuerdo para que se haga con ella.
Quedo a su entera disposición para cualquier información adicional que precise.
mi mail: tuset1977@gmail.com
Muy atentamente.
Hola,
ResponEliminaconservo 6 de les làmpades originals que es poden veure a la primera fotografia, sobre la barra del Bocaccio, en perfecte estat, són 100% fetes a mà amb vitralls i estany. Si algú està interessat en comprar-les, pot escriure'm a: jordiperfer@gmail.com
Envio fotografies de les làmpades.
Pots enviarme fotos i cotització, si us plau.
Eliminateo@atentamente.es
Molt agrait.
estic interesat en comprar taburets del Bocaccio, teo@atentamente.es
ResponEliminaAlguien me puede indicar la marca de la colonia que se utilizaba en los aseos de Boccaccio. Me gustaría recuperar ese aroma...
ResponEliminaHola, era LINA ABARTH Y MISTER ABARTH (hombres), la sra. de los lavabos y guardarropia me regalo un tarro de LINA ABARTH, increiblemente todavia lo tengo, si te interesa escribeme Spedd7@ hotmail.com
EliminaYo estube ahi,78-79-80
ResponEliminaEra Colosal,tambien en esos años triunfaba "Studio Ono",calle del pi.
Buaghh, la visite un par de veces. Fashion Fashion.
ResponEliminaHola, tengo un pequeño florero con el emblema del Bocaccio. Mide 11 centimetros de alto, 4 de ancho y es de vidrio. Tiene una base dorada de 5,5 centimetros. Me lo regaló uno de los dueños en el año 1970. Si te interesa te puedo enviar una foto.
ResponEliminaHola, tengo 6 copas de cristal con el logo de la disco gravado al ácido. Si a alguien le interesan, puede contactar conmigo a través del mail lluisremola@gmail.com
ResponEliminaLa colonia que yo recuerdo era mister Abarth para hombres y Lin Abarth para las chicas
ResponEliminaCorrectisimo
EliminaEstoy interesada en una camiseta con el logo de Bocaccio. Puedes contactar conmigo mediante el correo marguiben@gmail.com
ResponEliminaSempre m'havia semblat molt poc gauche i massa divine per al meu gust
ResponElimina