dijous, 24 de març de 2011

BARÇALLES. Discoteca. (1990-1997)


Al barri de la Sagrada Família, sobre les restes de l'ampli local que havia ocupat l'antic cine Versalles, va emergir l'any 1990, la macrodiscoteca Barçalles, un espai que va alterar notòriament la vida nocturna d'aquell barri aparentment tranquil. La nova discoteca, amb un aforament per a mil cinc-centes persones, va ser oberta pels mateixos propietaris del Fibra Òptica i de l'Atlántida de Sitges i incorporava elements pocs vistos en les discoteques barcelonines. Per això, molt aviat es va guanyar una fama que la feia especialment atractiva per a tots aquells que volien viure la festa d'una forma espectacular i diferent. Els raigs làser i molt especialment els aspersors que ruixaven d'aigua des del sostre a tota la parròquia enfebrida que ballava sobre la pista, ajudaren a consolidar el Barçalles com un espai especial, però situat al  mig de la ciutat.
Fou possiblement aquest fet el que provocà l'inevitable conflicte amb l'entorn perque, tot i que el local va contribuir a dinamitzar el barri de nit, la gresca i el soroll que generava no va trigar gaire a topar amb els veins de la cantonada de Mallorca/Castillejos, que reclamaven el seu dret al descans nocturn i unes condicions de silenci que una discoteca d'aquesta magnitud difícilment podia respectar.
La història del Barçalles va durar set anys, els ultims ja immersos en una declaració de guerra permanent per part de les associacions de veins. Aquest fet va precipitar l'anunciada fi del local. Uns -els detractors- diran que el Barçalles va morir a causa del soroll que produia la seva clientela i de les borratxeres que es perllongaven portes enfora, mentre que altres -els incondicionals- opinaran que la culpa va ser d'uns veins intolerants que no van parar fins que la van veure tancada. Sigui com sigui, els que van viure aquells anys immersos en la marxa d'aquest local en guarden un record inesborrable i, prova d'això, és que avui (2011) a les xarxes socials hi ha més d'un grup de nostàlgics d'aquesta macrodiscoteca, que encara organitzen festes barçallesques en d'altres locals, tot intentant reviure aquell ambient tan especial.

 (Gentilesa de José Antonio Bautista)

3 comentaris:

  1. Doncs a mi el local em va fer feliç a la infantesa quan anava al cinema i durant l'adolescència quan anava de festa.
    Felicitats pel blog.

    ResponElimina
  2. XAVIER FUCK BARÇALLES.
    Jo m'en recordo de les bronques que es formaven a la sortida de la discoteca,carrers ples de nens amb la testosterona a flor de pell i buscant gresca.
    Va ser una gran il-lusiò quan per fi la van tancar.
    Com he dit Fuck Barçalles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues per culpa de gent com tu la van tancar,digam un barri on no hi havia una discoteca que a la sortida ser fes-hi gresca i aldarulls,alla la vostra conciencia,si en teniu clar

      Elimina