dilluns, 11 de juliol de 2011

CIRCULO ECUESTRE DE BARCELONA(1926-1936) CASAL DEL P.S.U.C. CARLES MARX (1936-1939) JEFATURA PROVINCIAL DE FALANGE ESPAÑOLA I DEL MOVIMIENTO (1939-1951)

Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ

*1929.- La majestuosa façana de la seu del Círculo Ecuestre al passeig de Gràcia. (Foto: Brangulí

A començaments de la dècada dels anys 1920's el Círculo Ecuestre tenia encara la seva seu social a l'edifici conegut com a Can Girona de la plaça de Catalunya. L'elecció del nou president de l'entitat, que va recaure en la figura d'Albert Rusiñol i Prats (1862-1928), acabalat home d'empresa i germà del conegut artista Santiago Rusiñol, va iniciar el camí per a dotar-la d'una nova seu que acabaria aixecant-se al passeig de Gràcia 38-40. El Círculo va adquirir dues finques al cèntric passeig, les cases Maristany i Salisachs, que van ser enderrocades i permetrien la construcció d'un monumental edifici de més de 35 metres de llargària de façana entre els carrers Consell de Cent i Diputació.   
L'abril de 1920 varen ser publicades les bases del concurs per a construir el nou edifici, que no quedava reservat únicament a la participació d'arquitectes espanyols, sino que permetia també que se'n presentessin d'estrangers. El total de participants va ser de 47 (23 d'ells espanyols) i els projectes presentats varen ser exposats al Palau de les Belles Arts del Saló de Sant Joan. El projecte definitu va ser obra de Salvador Soteras i de l'arquitecte alemany Alfred Keller. En morir Soteras el va substituir Antoni de Ferrater i Bofill.

*1929.- Un detall de la luxosa piscina romana amb l'espectacular cúpula de vidre al sostre. (Foto: Brangulí) 

*1929.- El luxe dominava les estances i els passadissos de la seu del Círculo Ecuestre. (Foto: Brangulí

Les obres de construcció d'aquesta nova seu del Círculo Ecuestre es van perllongar durant sis anys. Finalment, la inauguració de l'edifici va ser presidida pel Rei Alfons XIII el dia 24 d'octubre de 1926. Tot ell era d'una gran sobrietat arquitectònica. Hi destacava especialment la gran piscina d'estil romà, de 15 per 10 metres, amb una fondària que augmentava des dels vint centímetres fins als tres metres. Al voltant de la piscina hi havien les cambres de bany, el gimnàs, la sala d'esgrima, una sala de juntes amb un vestíbul majestuós d'estil renaixentista. Completàven les dependències, diverses sales d'exposicions i concerts, serveis de menjador i bar, un saló de perruqueria, una sala de billars, un gabinet de manicura i diversos salons de lectura i de jocs de taula i escacs. També hi havien algunes cambres dormitori per als socis amb petites terrasses, amb una majestuosa i noble escala de marbre que donava accés als pisos superiors.  
El Círculo Ecuestre barceloní va viure en aquella luxosa i aristocràtica seu del passeig de Gràcia una dècada d'esplendor que es va interrompre sobtadament amb l'esclat de la Guerra Civil, moment a partir del qual l'edifici canviaria totalment de funció, després de ser ocupat per sindicats i partits d'esquerra, primer per la UGT i després pel PSUC que el convertiren en el Casal Carles Marx.
Amb la victòria de Franco i l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona el gener de 1939, l'edifici fou aleshores ocupat per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i pel Movimiento que hi va establir la seva Jefatura Provincial. Malgrat els esforços continuats dels antics socis del Círculo Ecuestre per recuperar-ne la propietat i la funció de seu de l'entitat i, tot i haver fet gestions en aquest sentit amb el propi general Franco, només van aconseguir la percepció d'unes rendes per la utilització de l'edifici, que no va ser retornat i es mantingué dempeus com a seu de la Falange fins a començaments dels anys 1950's quan va ser adquirit pel Banco Hispano Americano. L'entitat bancària l'enderrocà el 1952 per construir-hi la seva seu principal a Barcelona. El Círculo Ecuestre es va establir finalment en el Palau Pérez Samanillo, a la cantonada Diagonal-Balmes, on encara avui hi té la seva seu.

*1952.- La Vanguardia del dia 8 de novembre donava compte d'un accident durant l'enderroc de l'antiga seu del Circulo Ecuestre amb algun incident sobrevingut propi de l'època.

*1953.- Finalitzat l'enderroc el solar oferia aquest aspecte. No van trigar gaire a tornar-hi a edificar.

4 comentaris:

  1. Ondia, i a mi que em sembla maco l'edifici de Balmes-Diagonal. Aquest li dóna 20 voltes!! Sort que he repescat el post, que ahir no hi havia les fotos encara.

    ResponElimina
  2. Curioso destino el de la historia de este edificio. Por lo visto pasó de manos de aristócratas primero, a manos de comunistas después y finalmente a manos de fascistas, para acabar desapareciendo por obra y gracia de la santa banca. La de historias diversas que debieron vivirse entre sus paredes. Y ¡qué pena! que de un edificio así la mayoría de los barceloneses no tengamos noticia alguna ni siquiera sepamos que existió. Qué poco se ha hablado de él desde las instancias politicas y oficiales. La famosa memoria histórica es siempre interesada y parcial, algún dia se hará justicia y se tratará este tema de otra manera, imparcialmente, sin obedecer a intereses ni a consignas politicas concretas. Felicidades por el blog, con su lectura estoy aprendiendo muchas cosas de mi ciudad que desconocía.

    ResponElimina
  3. I la història continua remodelant l'edifici per fer-ne un hotel de gran luxe: Mandarin Oriental hotel.

    ResponElimina
  4. Es la 1ª vez que veo fotos del interior del Circulo Ecuestre.

    ResponElimina