dissabte, 30 juny de 2012

SOLIDARIDAD NACIONAL. (1936-1979)


Els diaris que durant el franquisme representaren a la Prensa del Movimiento a Barcelona va ser dos: el periòdic de tarda La Prensa, i Solidaridad Nacional, que apareixia als matins.
El primer número de Solidaridad Nacional va aparèixer al juny de 1936 en format de revista setmanal, de la que només se'n van arribar a editar tres números. Com a diari va reaparèixer unes setmanes després de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, el 14 de febrer de 1939, data en que es va editar el número 4. La publicació s'autoproclamava diario de la revolución nacional-sindicalista. A partir de 1940 va passar a ser el diari de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Coneguda popularment com La Soli havia heredat els locals i tallers del diari anarquista Solidaridad Obrera al carrer Consell de Cent 202, cantonada amb Villarroel, que foren incautats pel franquistes en acabar la Guerra.
Al març de 1957 la capçalera incorporava el subtítol Diario Sindicalista de Cataluña que va tornar a canviar al 1970 per un esqüet Diario Regional.
Durant la seva primera etapa es va vincular a la propagació de l'ideari falangista i de la revolució nacional-sindicalista com a fòrmula per combatre els dos grans enemics de l'estat: comunisme i capitalisme, a través de la superació de la lluita de classes i la nacionalització de l'economia. Després es limità a ser el portantveu del Sindicat Vertical, l'ùnic que l'estat franquista reconeixia com a legal. El símbols de la Falange (el yugo y las flechas) van ser sempre presents a la capçalera.
Els directors del diari al llarg de la seva història foren vuit: José de Ercilla (1939); Luís Santamaría (1939-1963); José Ramón Alonso (1963-1965); Fernando Ramos (1965-1967); Clemente Pamplona (1967-1970); Federico Gallo (1970-1973), Luis Climent 1973-1975) i Francisco Gutiérrez Latorre (1975-1979)
Entre els periodistes que hi varen col·laborar -alguns d'ells molt allunyats de l'ideologia oficial del diari- hi figuren Manuel Vázquez Montalbán, Robert Saladrigas, Martí de Riquer, Enrique Rubio, Joan Teixidor i Magda Solé.
La fi de la dictadura i la pròpia abolició del Sindicat Vertical varen accelerar la crisi final del diari. El 5 de juny de 1977 un grup de militants de la CNT varen ocupar els locals del diari reclamant el seu retorn al sindicat. L'últim número va sortir el 16 de juny de 1979.

2 comentaris:

  1. Tot i que els primers diaris que recordo haver comprat eren el Tele-Expres i el Mundo Diario, tinc perfectament a la memòria aquella "soli" de mides descomunals. Em sembla recordar que tenia 4 fulls dobles però "king-size".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Josep, en algunes èpoques va arribar a tenir un superformat anomenat "gran foli" a 7 columnes, la qual cosa el feia difícil de dominar per unes mans humanes. Suposo que pensarien que la grandesa de "la revolución pendiente" s'ho valia.

      Elimina