dilluns, 16 de setembre de 2013

CAFÈ DE LA RAMBLA. Rambla/Canuda (1925-1948)

 
*1925.- El Cafè de la Rambla i la seva terrassa pocs mesos després d'obrir-se al públic.
 
El dissabte 4 d'abril de 1925 s'obria a la cantonada de la Rambla amb el carrer de la Canuda un establiment que aviat passaria a gaudir d'un gran renom i prestigi entre els nombrosos cafès del centre de la Barcelona de l'època. El Cafè de la Rambla va ser una inciativa de la societat Cafés de Cataluña, al front de la qual hi figurava el conegut restaurador Miquel Regàs. La decoració interior es va encarregar a Jaume Llongueras, que va comptar amb la participació de reconeguts artistes de l'època, entre els que hi figuraven noms com Josep Mompou, Pere Pruna, Francesc Galí, Xavier Nogués i Oleguer Junyent. En els seus primers reclams publicitaris s'anunciava com un local amb seccions de cafeteria, refrescos, embotits, cremerie i restaurant. Teia dos accesos: el principal a la cantonada amb la Rambla i un altre al carrer Canuda que connectava directament amb l'espai destinat a restaurant. L'interior disposava d'un modern sistema de ventilació amb generador d'aire fred que va ser  pioner a Barcelona. La seva terrassa exterior s'estenia sobre la vorera de la Rambla i era força animada als estius.

*1925.- Notícia de l'encàrrec de la cuina del Cafè de la Rambla al conegut xef Pompidor (Font: Hermeroteca La Vanguardia).

El Gran Café de la Rambla (que així es deia en els seus primers anys) va concentrar aviat les tertúlies i reunions de diverses penyes d'intel·lectuals i artistes d'aquella entremaliada ciutat dels anys 1920's. El seu emplaçament era extraordinàriament idòni pels amants de la cultura i de les arts: a cent metres de la Sala Mozart, a quatre passes de l'Ateneu i a tres de la Llibreria i Sala d'Art Canuda.


*1935.- L'entrada al Cafè de la Rambla al començament del carrer Canuda fent cantonada amb la Rambla.

Una de les primeres penyes que es va establir a les taules i cadires del local fou l'anomenada tertúlia de La Revista que reunia en animades converses a noms com Josep Maria López-Picó, Agustí Esclasans, Carles Riba, Josep Maria Junoy i Tomàs Garcés, entre d'altres que van tenir que emigrar des del Cafè Continental de Plaça Catalunya quan va tancar. També s'hi incorporaven sovint Josep Maria de Sagarra, J.V. Foix, Josep Pla o Antoni Closas,


 *1935.- La barra mostrador de l'entrada del cafè amb la Rambla al fons.
 
*1935.- Una imatge que palesa l'elegància de l'interior del Cafè de la Rambla, amb les seves característiques columnas, plafons i miralls.
 
Després de la Guerra Civil els divans de vellut vermell, els gran miralls i els globus de llum del Cafè de la Rambla van seguir acollint tertúlies, però tot havia canviat molt. Regàs, que va acabar sent l'amo del local, i els cronistes Sebastià Gasch o Andreu Avel·lí Artís Sempronio, amb d'altres personatges com l'autor dramàtic Lluís Elias o l'actor Gimbernat freqüentaven les taules del cafè i continuaven xerrant sobre el curs de la Guerra Mundial i d'altres temes d'actualitat, en aquella ciutat apagada i vigilada que, sota la bota franquista, havia perdut el seu esplendor del primer terç de segle.
En aquestes condicions el Cafè de la Rambla va resistir només una década més. A finals de 1948 el local va ser desmantellat per convertir-se en una botiga de llums i vaixelles per a la llar anomenada Lámparas Ramblas.
Avui encara podem veure, integrades en un comerç de moda,  les columnes jòniques de marbre que sostenen el sostre arrodonit on hi havia l'entrada del cafè.
Cap a finals dels anys 1980's un altre Cafè de la Rambla va obrir portes a la Rambla de Catalunya tocant a Gran Via. Avui (2013) ja no conserva aquest nom.   
 

2 comentaris:

  1. Ayer fui al Ateneo, y pasé por allí...no tenía ni idea de este café ¡¡
    gracias

    ResponElimina