Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
L'èxit assolit pel doctor Lluís de Castellarnau amb el seu Institut Hidroteràpic obert al passeig de Gràcia/Diagonal el 1886, el portà a cercar una ubicació més cèntrica i un espai més gran que permetés ampliar les instal·lacions dedicades a la seva activitat mèdica i investigadora.
El va trobar en un palauet situar al carrer aragó 331 entre Passeig de Gràcia i Pau Claris [1] on va instalar el seu nou equipament per guarir malalts amb aigua i altres teràpies relacionades. El nou centre, inaugurat el 1897, fou batejat amb una lleugeura variarió respecte al nom de l'anterior: Institut Hidroterapèutic (en comptes d'Hidroteràpic). Allà s'hi oferien tota mena de banys en un entorn envoltat per uns frondosos i agradables jardins. Llàstima que el tren s'aturava just al davant, on hi havia el baixador de Passeig de Gràcia, i això contaminava una mica l'ambient saludable del centre.
*1910.- Vista del baixador de Passeig de Gràcia al carrer Aragó. La finca de l'Institut Hidroterapèutic és la que apareix assenyalada en vermell.
La llista de tarifes d'aquest Institut Hidroterapèutic incloia banys minero-medicinals amb aigües classificades per grups en funció dels seus components i procedències. El centre demostrava tenir també un bon olfacte comercial. Oferia preus especials per paquets de 7 serveis iguals amb un considerable descompte sobre el preu unitari, a la manera del que avui anomenem abonaments.
*1900.- Llista de tarifes aplicades als diferents serveis hidroteràpics que oferia per l'Institut Hidroterapèutic (Font: Biblioteca Nacional)
*1927.- Cap als seus últims anys el balneari s'orientava preferentment a la clientela femenina. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu a sobre per ampliar)
El centre va continuar fent les seves funcions fins a les acaballes dels anys 1920's que va desaparèixer dels anuncis de la premsa.
[1].- Només uns anys després, amb el canvi de numeració dels carrers de l'Eixample realitzat a principis del segle XX, l'Institut va quedar ubicat al número 275 d'Aragó.
El centre va continuar fent les seves funcions fins a les acaballes dels anys 1920's que va desaparèixer dels anuncis de la premsa.
[1].- Només uns anys després, amb el canvi de numeració dels carrers de l'Eixample realitzat a principis del segle XX, l'Institut va quedar ubicat al número 275 d'Aragó.
Realmente curioso ¡
ResponEliminaNo tenía ni idea. Supongo que debería de contar con manantial de agua propia, porque sino no sería rentable.
Con lo que me demuestra que Barcelona es una ciudad llena de agua en su subsuelo.
Salut hidromedicinal.