dijous, 31 de març de 2016

DISCOS CASTELLÓ. Carrer Tallers. (1928-2016)





Fundada l'any 1928 per Antoni Castelló, que també disposava d'una parada al Mercat de Sant Antoni, aquesta botiga del carrer Tallers número 7 va ser durant molts anys la degana de les dedicades al comerç discogràfic i el referent més acreditat del sector per als bons amants de la música.
Va arribar a tenir diverses sucursals a Barcelona (Nou de la Rambla, al mateix carrer Tallers, Sant Pau o Creu Coberta) i a d'altres localitats de l'extraradi barceloní. Va veure passar el trànsit dels primers discos de gramola cap als LP's, dels EP's caps als singles i després del vinil cap al compact-disc. Va veure també com claudicaven megastores del disc com Gong o Virgin i va contribuir a dinamitzar el propi carrer Tallers com un eix comercial dels discos de col·leccionista, roba de segona mà, xapes i altres abaloris de les tribus urbanes. 
Castelló però, ja no resistiria el següent estadi d'aquesta evolució. L'adveniment del streaming i la desmaterialització del disc en favor de la presència de la música a la xarxa i la descàrrega compulsiva i domèstica d'accés gratuït la condemnarien també a desaparèixer. L'acta de defunció, que s'acabaria signant el 31 de març de 2016, ens va deixar el record entranyable de tantes estones passades, remenant nerviosos amb les puntes dels dits, a la recerca d'algun exemplar desitjat o desconegut.


*2016.- Últims dies de Discos Castelló, amb liquidació d'existències fins a la baixada definitiva de la persiana.

3 comentaris:

  1. Sic transit Gloria Mundi... Va ser una companyia formidable i jo en vaig ser client fins el darrer moment.

    ResponElimina
  2. Jo vaig ser client des dels 60 (allà vaig comprar, el meu primer LP: Els Sirex !!!) i fins i tot vaig arribar a treballar amb ells en alguna campanya de Nadal. A aquests primers temps oferien preus molt favorables (20% menys que al Corte Ingles), el que els va fer créixer ràpidament en els 70. Les primeres dues botigues Castelló, (una prop de la Rambla i una altra cap a la meitat del carrer), eren en realitat, petits espais a les porteries dels edificis, i pertanyien a dos germans.
    Quant de temps rebuscant, quantes sorpreses inesperades, quant plaer donava aquella música tan estimada ... Una part de tots nosaltres que es tanca amb la fí deCastelló

    ResponElimina