Si hi ha un edifici de grans proporcions que destaca a la història de la ciutat, tant per la rapidesa en ser construït, com pel seu caràcter efímer, aquest és sens dubte el Gran Hotel Internacional aixecat per l'Exposició de 1888.
El projecte arquitectònic, obra de Lluís Domènech i Montaner, va consistir en un edifici de planta baixa i quatre pisos de 150 x 35 metres sobre una àrea de 5.000 metres quadrats. Val a dir que la Barcelona de l'època no disposava de places d'allotjament suficients com per fer front a l'acolliment dels milers de visitants que previsiblement atrauria un certamen tant important com era una exposició internacional. En total la capacitat de l'hotel permetria allotjar 2.000 persones en 600 habitacions i 30 estances per famílies nombroses. El més sorprenent és que va ser construït en el temps rècord de 53 dies, entre el desembre de 1887 i el febrer de 1888.
*1888.- L'edifici en construcció cap a finals de febrer d'aquell any (Dibuix d'E. Vilardell)
El Gran Hotel Internacional va ser concebut però, com a instal·lació temporal orientada a l'esmentat fi. Va ser aixecat a la banda mar del nou passeig de Colom, aproximadament entre l'actual edifici de Capitania Militar i la plaça d'Antonio López, el monument al qual en la seva versió original era aleshores situat sobre l'eix del passeig de palmeres dedicat al descobridor de les Amèriques.
La imatge del Gran Hotel Internacional era impactant tant per la llargària de l'edifici com per la seva sumptuositat exterior. Una dada important i sovint desconeguda era que l'edifici no tenia fonaments. S'assentava sobre una estructura metàl·lica emplaçada directament sobre el terra. amb l'objectiu de donar-li la suficient estabilitat. D'altra banda, tampoc els materials emprats per la seva construcció havien estat pensats per garantir la seva pervivència en el temps. Ans al contrari, obeïa a un edifici de caràcter efímer que, acomplert el seu objectiu d'allotjar visitants i forasters no tenia sentit que es mantingués dempeus molt temps més. Finalment, l'emplaçament de l'hotel sobre uns aquells terrenys que la Junta del Port havia cedit temporalment, on no feia gaires anys s'hi aixecava l'antiga muralla del mar, tampoc ajudava a pensar que la construcció tindria viabilitat futura.
*1888.- Vista general del Gran Hotel Internacional amb el monument a Antonio López a la dreta de la imatge
*1888.- Vista de l'edifici des del passeig de Colom davant de Capitania General.
L'obra va ser objecte d'un concurs públic guanyat inicialment per Ricard Valentí, si bé aquest el va traspassar a Francesc Manuel Pau, que finalment es va encarregar de l'obra amb finançament a càrrec de l'entitat El Crédito Español. La premura de temps va obligar als constructors a decidir treballar de nit a partir de mitjans de gener i accelerar les obres. A tal fi es van instal·lar 18 focus elèctrics i es van reestructurar els torns de treball, que en la fase final de les obres ocupaven a un total de 650 manobres i peons, 100 fusters i 40 guixaires. Així es va aconseguir completar l'obra exterior i cobrir aigües el 14 de febrer de 1888. Només hi mancaven els detalls de la decoració interior que es van completar a finals del mes següent.
*1888.- Treball nocturn per accelerar les obres
El 5 d'abril de 1888 es va fer la inauguració oficial i a partir de la setmana següent l'hotel quedava obert al public i començava la seva ocupació pels primers clients. L'Exposició Internacional, amb el seu centre neuràlgic localitzat al Parc de la Ciutadella i el seus voltants, va obrir-se el 8 d'abril i va durar fins el 9 de desembre d'aquell mateix any.
*1888.- L'escala principal a l'interior de l'edifici
Acabada l'Exposició, l'hotel va tornar a ser de rigorosa actualitat. La ciutadania en general i especialment la més instruïda no s'explicaven com una obra tan bella podria ser enderrocada i desaparèixer totalment tal i com era previst. Les autoritats van recordar que no havia estat concebut com a construcció permanent, que el terreny guanyat al mar sobre el que s'assentava no era l'idoni i que l'edifici no tenia fonaments. Una associació nascuda amb l'objectiu de conservar l'edifici feia pressió per evitar el seu enderrocament. La discussió arribaria fins al govern espanyol i les Corts de l'Estat on va ser objecte d'una sessió parlamentària durant la qual es van manifestar les opinions diverses en un clima de màxima tensió.
Finalment arribà l'ordre de procedir a les obres d'enderrocament, que començaren a executar-se el primer dia de maig de 1889. L'espai resultant va quedar per dependències portuàries en un dels extrems del que després es va anomenar el Moll de la Fusta.
*1888.- El Gran Hotel Internacional era molt pròxim a les aigües del port en un dels extrems de l'actual passeig del Moll de la Fusta.
*1888.- Un dels pocs plànols de la ciutat on es pot veure el Gran Hotel Internacional.
Enllaços d'interès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada