dissabte, 4 de juliol de 2020

BANCA MAGÍN VALLS. Plaça Urquinaona (1890's - 1930)


1900's.- La Banca Magín Valls tenia la seva sucursal barcelonina a la plaça Urquinaona, a  l'edifici de l'esquerra de la imatge.

Fundada a Sant Feliu de Guíxols el 1842, la Banca Magín Valls és coneguda com la primera entitat financera fundada en terres gironines i la seva aparició tingué a veure amb l'auge de la indústria surera. Va ser fundada per Magí Valls Bosch (1813-1882)
A la mort del fundador l'entitat canvia el nom a Hijos de Magín Valls i passa a ser dirigida pels germans Magí i Agustí Valls. En els seus últims anys se la coneixia simplement com a Banca Valls.
A finals del segle XIX va obrir una sucursal al pis principal del número 8 de la Plaça Urquinaona tocant a Trafalgar.
Al seu Quadern Gris, Josep Pla explicava amb detall i amb la seva característica habilitat descriptiva, les seves experiències amb aquesta banca quan vivia a Barcelona a començaments del segle XX i calia espavilar-se per pagar a temps una lletra. 

El meu pare m’escrivia des de Palafrugell: «El dia 4 venç una lletra de 1.800 pessetes. S’haurà d’anar a pagar a la Banca Magí Valls, plaça d’Urquinaona. El dia 4 al matí, no et moguis de casa. T’enviaré els diners per l’ordinari. Quan els tinguis, vés a la Banca i retira la lletra. Això s’ha de fer amb preferència a qualsevol altra cosa, perquè és important. S’ha de fer per manera d’evitar totes les despeses».
Quan arribava el dia 4, em quedava al pis, per tal d’esperar l’ordinari. L’esperava amb ànsia. Podien passar tres coses: que l’ordinari i els diners arribessin a l’hora. En aquest cas, tot es reduïa a presentar-se a la Banca, fer una llarga estona de cua i retirar la lletra d’un empleat malagradós i displicent que acabava de fer un negoci i semblava que us havia fet un favor d’una importància sensacional. Per desgràcia, però, aquesta possibilitat era una excepció. Generalment, les coses seguien un altre viarany.
L’ordinari se solia presentar al pis a quarts d’una de la tarda. Havia hagut de seguir un determinat itinerari i no havia pogut arribar abans. Ja en possessió dels diners, baixava els esglaons de quatre en quatre, agafava el tramvia fins a la plaça de Catalunya, corria després per la Ronda fins a Urquinaona i pujava les escales de la Banca –car la Banca era en un primer pis– galopant. Quan arribava davant de la finestreta, l’establiment solia trobar-se en els preliminars de l’acabament de la feina. Em situava en el residu de cua formada davant del forat. Generalment ocupava el darrer lloc… Amb això tocava la una. El caixer donava llavors una ullada a les persones que tenia al seu davant. Si descobria en la cua algun client de la casa o algun senyor ben vestit, condescendia de treballar una mica més. Llavors hi havia encara l’esperança d’arribar a algun resultat. Però generalment, quan tocava l’hora, la porteta de la finestra es tancava, simplement, d’una revolada. Quedàvem amb un pam de nas. Ens miràvem en silenci. Generalment la gent marxava amb el cap baix. Se sentia com baixaven l’escala, ara un pas ara un altre.
Alguna vegada, vaig atrevir-me a trucar, amb els nusos del dit, al vidre esmerilat. El caixer, amb una cara de sorpresa, obria una escletxa.
–Era per pagar una lletra… –que jo li deia, tímid, gairebé tremolant.
–Ha fet tard! Les lletres s’han de pagar abans de les dotze…
Fragment del Quadern Gris de Josep Pla

*1928.- Anunci publicat a La Vanguardia de la Banca Magín Valls

La Banca Magín Valls faria finalment fallida a començaments de la dècada dels 1930's. La nissaga dels banquers Valls arriba fins al recent candidat a l'alcaldia de Barcelona i ex primer ministre francès Manuel Valls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada