divendres, 3 de juliol de 2020

BIJOU. Cocteleria. Luís Antúnez 24-26 / Neptú. (1983-1990's)




Cap a mitjans de la dècada dels 1980's Barcelona es convertiria en un referent del disseny interior especialment aplicat als locals d'oci i comerços. En aquest context, un dels llocs destacats era el Bijou, una diminuta cocteleria situada a la part sud de Gràcia, prop de la plaça Gal·la Placídia, en aquell sector solcat per la Riera de Sant Miquel.
La promotora del local, María José Araújo, dissenyadora de complements de moda i una apassionada pels detalls, va encarregar la seva realització a l'arquitecte Gabi Ordeig [1], que seria finalista del premi FAD d'interiorisme pel seu treball al Bijou en el que també hi va col·laborar Tonet Sunyer. Tots els detalls d'aquest local havien estat escrupulosament pensats per convertir-lo en un petit tresor per prendre un combinat en el millor dels entorns.


*1983.- Dues imatges de Fernando Casaus el professionalíssim barman que atenia la petita barra del Bijou durant els seus primers anys de l'establiment.

Les reduïdes dimensions del local van ser resoltes amb una porta de vidre corredera, que es podia accionar des de l'exterior prement un botó i permetia aprofitar més l'escassa superfície hàbil per als clients. Al costat de l'entrada hi havia un aparador que canviava sovint de contingut i en el que, durant els primers anys del Bijou, l'artista Carlos Pazos hi va deixar la seva personal empremta. 
El barman Fernando Casaus -que després seria substituït per Andres Guijo, un home format a la barra del Gimlet- havia reviscolat el legendari còctel que donava nom del local [2]  i el completava amb el una ostra per arrodonir aquella petita obra d'art, que va aconseguir seduir als habituals del lloc, un grup integrat per arquitectes i intel·lectuals als que també s'unien alguns dels noctàmbuls de prestigi de l'època.
El periodista i escriptor Julià Guillamon, que tenia un pis davant del Bijou, explicava uns anys després a les planes de La Vanguardia [3], que quan van tancar el local, una matinada va baixar al carrer amb una escala i un descargolador per endur-se les cinc lletres que componien el rètol de l'establiment.

Les lletres originals del rètol del Bijou (Foto: Julià Guillamon)

[1].- Gabriel Ordeig moriria prematurament al 1994 amb només 39 anys víctima d'una llarga malaltia. Havia estat autor d'objectes de mobiliari com els llums Bella durmiente i El huevo de Colón o la tauleta Nit. Nascut a Londres el 1954, va traslladar-se amb la seva família a Barcelona al 1960.  Va ser un dels fundadors de l'editora Santa- & Colé, que va alternar la recuperació de dissenys històrics amb la producció de creacions pròpies, en col·laboració amb artistes com Vicenc Viaplana o Francesca Llopis. D'Ordeig és també l'interiorisme del bar Sísísí de la Diagonal, un dels altres locals de moda de l'època.

[2].- L'origen del còctel Bijou prové de finals del segle XIX i Harry Johnson va ser el seu creador.  El combinat està format per Chartreuse verd, ginebra i vermut vermell en parts iguals, completat amb un cop d'angostura. 

[3].- Guillamon, Julià. Bijou. La Vanguardia. Edició del 10 de maig de 2007. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada