CINE COMÈDIA DE GRÀCIA / CINE GRÁFICO i TEATRO DE LA COMEDIA. (1915-1962)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER

Després de l'obertura a Gràcia del Cinematògraf Saló de Varietats [1] del carrer Bonavista 1, i un cop construida la Casa Fuster, un nou local va obrir portes al 1915 en aquell mateix sector situat al final del passeig de Gràcia. El mes d'octubre d'aquell any s'anunciava l'obertura del Cine Gráfico, que disposava de l'exclusiva de les produccions Gaumont per a la vila de Gràcia.

*1915.- Primer anunci del Cinema Gráfico publicat a La Vanguardia al setembre d'aquell any.

*1915.- L'actriu italiana Lyda Borelli en un cartell del film Flor del Mal que va inaugurar el Cinema Gràfico.

Un any després, al març de 1916, s'anuncià a les cartelleres dels diaris l'obertura d'un nou teatre anomenat Salón de la Comedia amb entrada pel carrer Gràcia 6. En realitat, la sala simultanejava les projeccions de cinema com a Cine Gràfico, amb les representacións de varietats i obres teatrals com a Salón de la Comedia, talment con si hi haguessin dos recintes amb dues entrades diferents, una pel carrer Bonavista i una altra pel carrer Gràcia. La publicitat feia esment a que les funcions teatrals no alterarien les projeccions cinematogràfiques [2].

Segons l'historiador Josep Artís l'aforament del local arribava a les 600 localitats distribuides en 430 a la platea i 170 al galliner. El mateix Artís fa referència a la companyia d'Enric Giménez [3] com la primera que hi va actuar. Posteriorment va ser la companyia de Torres-Castillo qui va agafar el timó del teatre, el 1917 la sala del carrer Gràcia 6 adopta el nom oficial de Teatro Salón de la Comedia. Al 1919 s'hi presenten les primeres varietats i el teatre hi va tornar a viure grans moments amb les companyies de Eduardo Torres o la de Jaume Capdevila que hi va presentar Tenorios. Finalment al març de 1926 les cartelleres tornaven a incloure l'antic Salon de la Comedia, rebatejat com a Cine Teatro de la Comedia i orientat exclussivament al cinema.  

L'actor teatral Enric Giménez

Amb el pas dels anys però, el Salón de la Comedia li guanyaria la partida al Gráfico [4], que va desaparèixer al 1925 per convertir-se en Cine Teatre de la Comedia.  

*1950's.- El carrer de Gràcia amb el rètol del Cine Comèdia a la dreta de la imatge al costat de la Casa Fuster. A l'altra banda del carrer es veu l'Església de Jesús (Foto: Arxiu Municipal de Gràcia)

Des de la postguerra fins al seu final la sala, ja dedicada exclusivament al cinema, va patir una decadència progressiva i no era gaire ben vista pels graciencs a causa dels seus habituals talls de fluid elèctric i l'arribada tard de les bobines que compartia amb d'altres sales. Jordi Torras descriu el risc que suposava ocupar butaques de platea i quedar a mercè dels espectadors del galliner que sovint s'entretenien llençant tota mena d'objectes al pis inferior. L'única nota positiva, sobretot pels joves i per la gent amb les butxaques migrades, era que era la sala més econòmica. Els westerns i els films d'aventures eren els més habituals. Tot i que el Comèdia de Gràcia apareixia molt poc o gens a les cartelleres, l'obertura al 1941 del Teatre Comedia a l'antic Palau Marcet, esdevingut sala de cinema a partir de 1960, va generar polèmica i una certa tibantor entre els gerents d'ambdues sales per la coincidència de nom. Alguns cinèfils i veïns de la zona el recorden el Comèdia de Gràcia com el Comedieta o el Cacahuet Palace.

*1950's.- Entrada al Cinema Comedia des del carrer de Gràcia número 6. (Foto: Josep Barrillón Paradell. Fons Núria Barrillón Pi)

*1955.- Solo ante el peligro i El prisionero de Zenda, un dels programes dobles que es projectaren aquell any.

Al 1962 la sala va tancar les seves portes [5] per convertir-se en un pàrquing i posteriorment, coincidint amb la compra per part de l'elèctrica ENHER de l'edifici de la Casa Fuster, va passar a ser propietat d'aquesta empresa. Enderrocada anys més tard i substituïda per una edifici d'obra nova, a l'any 1994 es va obrir el carrer Alpel·les Fenosa, que uneix el carrer Bonavista i el carrer de Gràcia a través d'una part dels terrenys que en el passat servien d'accés al cinema Comedia de Gràcia.

*1962.- Un dels últims programes dobles projectats al Comèdia de Gràcia.

____________

[1].- El Cinematògraf Saló de Varietats, que alternava espectacles de cinema, teatre i varietats, és considerada la sala de projecció cinematografica més antiga del barri de Gràcia.

[2].- Torras i Comamala, Jordi. El cine teatro Comedia de Gracia. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. La Vanguardia 1 d'octubre 1990.

[3].- L'actor Enric Giménez i Lloberas (1868-1939) havia estat descobert per Enric Borràs el 1894. Giménez i la seva companyia no tant sols va inaugurar el Teatre de la Comèdia sino que hi van romandre almenys els primers 18 mesos. El drama El corazón en la mano i la peça Los corridos s'hi van presentar el 19 de març de 1916. L'etapa de Giménez es pot considerar com a molt fructífera portant al Comèdia peces de Muñoz Seca, Arniches, Julià Pous i Ferrer i Codina. Al maig de 1917 s'hi va celebrar la quarta vetllada catalana amb la representació del drama en tres actes Papa Ministre de Gerolamo Rovetta amb traducció de Narcís Oller. 

[4].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio.  Editorial Temporae. 2015

[5].- L'historiador del cinema Jordi Torras i Comamala arrel d'una entrevista amb Josep Maria Badal i Basora fixa erròniament la data de tancament del Comedia de Gràcia en el dia 11 de juny de 1961. L'existència de programes de mà datats del 1962 dóna fe d'aquesta errada.