dilluns, 25 d’abril de 2011

NIT I DIA. Restaurant. (1972-1986)




A començaments dels anys setanta, la zona de la vorera de muntanya de la Diagonal compresa entre la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) i l'avinguda de Sarrià va començar a experimentar un fort creixement.
L'obertura del restaurant Nit i Dia a la Diagonal, entre els carrers Beethoven i Ganduxer, va suposar un pas més en la consolidació d'aquella zona d'ambient i modernitat propiciat en gran part per la presència massiva de discoteques i locals d'esbarjo que s'hi varen concentrar.
Nit i Dia, a banda  de néixer en ple franquisme amb un nom català, circumstància encara no totalment ben acceptada en aquells anys, s'afegia  a La Oca i altres establiments de la zona, com un lloc modern on es servia menjar ràpid amb cuina oberta fins a les tres de la matinada. La proximitat de la discoteca Don Chufo, a l'entrada de la qual s'accedia a través d'un curt passadís cobert, facilitava també que ambdós locals compartíssin clientela.
Ben entrada la dècada dels vuitanta el local va perdre volada i ja s'anunciava a la premsa com una pizzeria-fast-food. Els temps havien canviat i ja s'ensumava a l'horitzó un tufet preolímpic que aconsellava un canvi radical d'estètica i orientació en benefici de l'idolatrat disseny. Dit i fet, el Nit i Dia va tancar i al mateix lloc s'hi inaugurava el Network al maig de 1987. 

2 comentaris:

  1. L'actual seu de Catalunya Radio era la seu central de Victor Sagi Publicitat i propietari del Restaurant Nit i Dia, situat als baixos del mateix edifici. Cal recordar que el seu èxit en part era per la seva decoració amb els colors del Barça i amb els millors plats combinats de la ciutat. Sota hi havia el Restaurant de luxe La Matinada, on jo vaig treballar de Maître, al terminar el meu servei militar de Cartagena. Recordo que Humberto Pi Badia, el gerent de restauració també de l'Hotel Saurat d'Espot (Lleida) i de l'Hotel Llac Negre de Super Espot, en va oferir la gestió del Saurat, tot coincidint amb la mort de Franco, l'any 1975. Vaig gaudir i practicar uns dels millors moments de la meva profesió, amb l'ajuda de l'Angi Ciurezu, la meva dona, qui portava la responsabilitat de la recepció de l'hotel. Recordo que per les tardes, a l'acabar el servei de menjador, anaven a cercar rovellons molt a prop, i els dies següents els oferien gratuïtament al nostres clients. Finalment, el 1977 vaig aceptar l'oferta d'en Salvi Vila, director soci del Restaurant Finisterre, on vaig treballar de Maître, fins l'any 1981 quan vaig pasar amb el mateix càrrec al Restaurant Via Veneto de Barcelona, portat pel director Josep Monje Canut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El 1994 varem obrir el nostre propi restaurant La Taula al barri de Sant Gervasi (Bib Gourmand per la Guia Michelin des de 1998 al 2015) data en que ho varen vendre al nostre cuiner Dani Feraru, ex chef del restaurant Quatro Stagioni, del Carrer Doctor Roux de Barcelona. La Taula ens va donar les més grans satisfaccions de tota la nostra historia profesional i sempre romandrà com un somni fet realitat, per la fantàstica clientela i pels professionals que varem compartir grans moments d'ofici.

      Francesc Pérez i Torres

      Elimina