dimecres, 5 d’octubre de 2011

CAMP DE LES CORTS. FC BARCELONA. (1922-1966)


*1923.- Una vista aèria del Camp de Les Corts amb el carrer Marquès de Setmenat en primer terme.

A començaments de la dècada dels 1920's el vell camp del carrer de la Indústria, on el Barça jugava regularment des de 1909, ja s'havia quedat petit per acollir la creixent afició que arrossegava el club blaugrana. Coincidia a més a més amb una època d'èxits de l'equip, que disposava a les seves files d'homes de la qualitat de Samitier, Paulino Alcántara, Sancho, Piera o Sagi. S'imposava doncs un canvi de camp i el lloc escollit per aixecar-lo va ser l'illa delimitada pels carrers Numància, Travessera de Les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat.
El camp de les Corts va ser obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany i fou construit en el temps rècord de 3 mesos. Una tribuna coberta presidia la graderia de la banda del veí Jardi de les Infantes. El terreny de joc de gespa feia 101 x 62 metres i l'aforament inicial era de 25.000 espectadors.
El dia 20 de maig de 1922 va tenir lloc la solemne inauguració del camp amb un matx que enfrontà als blaugranes contra l'equip escocès del Saint Mirren amb victòria mínima pels locals (2-1). El primer gol barcelonista en aquest camp paradoxalment fou aconseguit en pròpia porta per l'escocès Birrel. 
Només tres anys després de la seva construcció la capacitat de les graderies va ser ampliada a 45.000 persones
L'Athletic Club de Bilbao i el Club Esportiu Europa hi van jugar la final de la Copa d'Espanya el 13 de maig de 1923 que acabà amb victòria mínima (1-0) dels bascos sobre els graciencs.
No seria just referir-se a la història del camp de Les Corts passant per alt l'episodi esdevingut el 14 de juny de 1925 en plena dictadura del general Primo de Rivera. Aquell dia el club havia organitzat un partit contra el Júpiter en homenatge a l'Orfeó Català. L'autoritat governativa no va concedir en un primer moment el permís i això va provocar que el dia del partit una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentressin al camp de futbol. Un cop concedida l'autorització prèvia, i abans de començar el matx amb el públic ja a les graderies, la banda de música de la British Royal Marine (que aquells dies era de visita a la ciutat) va interpretar els himnes espanyol i britànic. El públic va xiular sorollosament les notes de la Marcha Real, mentre aplaudia les de l'himne britànic God Save the Queen. Les autoritats, indignades per l'incident, varen reaccionar contra el club i el Camp de les Corts fou clausurat durant sis mesos, que finalment foren escurçats a tres. Al mateix temps, el president del club Hans Gamper va presentar la dimissió.
Acabada la Guerra Civil el club blaugrana va veure reduides les seves quatre barres de l'escut, que es quedaren en dos per eliminar qualsevol connotació catalanista. El club però continuava essent l'estandart del catalanisme social i així es demostrava a les graderies de Les Corts diumenge rera diumenge.

Un dels escuts del Barça dels anys 1940's (amb només dues barres) que hi havia a l'antic camp de Les Corts.

En començar la dècada dels 1950's l'arribada de l'hongarès Ladislau Kubala torna a portar al club als èxits amb el legendari equip de les Cinc Copes. Les Corts és l'escenari de les gestes d'aquesta època gloriosa amb la famosa davantera integrada per Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, que Joan Manuel Serrat va inmmortalitzar en una estrofa del seu tema Temps era temps. Tot i que l'aforament amb les successives ampliacions ja arriba als 60.0000 espectadors, aviat es farà palesa la necessitat de disposar d'un estadi amb més capacitat. Aquest objectiu culminarà amb la construcció del Camp Nou que portarà a la clausura de Les Corts com a terreny de joc del primer equip a partir de l'inici de la tempotrada 1957-1958.

*1953.- Una vista del Camp de Les Corts des de darrera de la graderia del gol sud amb la nova visera que cobria la tribuna.

No obstant això, el camp de Les Corts va continuar dempeus fins el 2 de febrer de 1966 esperant la desitjada requalificació urbanistica dels terrenys per contribuir a sanejar la malmesa economia del club. Finalment, sota la presidència d'Enric Llaudet, es va assolir l'objectiu i la immobiliària Hábitat va adquirir els terrenys per 226 milions de pessetes de l'època. Durant aquesta pròrroga de la seva vida, Les Corts va funcionar com a camp d'entrenament i també acollia els partits matinals del diumenge del Condal, l'equip filial, i de les categories inferiors del club blaugrana. El gran solar es avui ocupat per equipaments esportius i per dos immensos blocs d'habitatges no especialment atractius, sobretot el que té façana a la Travessera. Com a record d'aquell camp de Les Corts queda encara avui la figura del pi centenari de la Travessera, que durant tots aquells anys va ser el lloc de trobada de molts barcelonistes que anaven al camp a veure jugar a l'equip del seus amors.


*1966.- Una imatge del camp de Les Corts captada des de la Travessera durant els treballs d'enderroc.

2 comentaris:

  1. Tu forma de "postear" difiere de la mia, pero es tan interesante, sino más.
    Excelente, como siempre.
    http://barcelonaaldetalle.blogspot.com/2010/07/estadio-de-les-corts.html

    ResponElimina
  2. Despues de loar de manera autenticamente servil las grandes gestas catalanistas del FCB se obvia de manera vergonzante como y quien autorizo la ilegal recalificacion de Les Corts, para los mas jovenes es necesario recordar que fue el dictador F.Franco quien personalmente autorizo el pelotazo urbanistico
    que ha quedado para la posteridad en Numancia/Travessera.

    ResponElimina