MIQUEL BARCELONAUTA
Durant la segona meitat dels anys 1940 i especialment a partir de 1947, l'oficialitat franquista tan estricta en vetllar per la puresa de la llengua del imperi i en evitar que mots i denominacions estrangeres la infectessin, es va produir una excepció amb la paraula boite que, llevat dels personatges més cultes i viatjats s'emprava habitualment amb la pronúncia espanyola sense el so francès buat.
Així doncs, els locals anomenats boites havien començat a proliferar en les nits barcelonines. Al costat de la Saratoga, emplaçada a les Galeries Maldà amb accés pel carrer del Pi número 5, la del Parador del Hidalgo a la que s'accedia pel passatge Domingo o la de l'Atlanta al carrer Trafalgar sota el gratacels dels carrer Jonqueres, aquests locals varen utilitzar sense problemes la denominació afrancesada que evocava locals de música amb poca llum i ambient íntim.
En els últims dies de desembre de 1946 es va obrir l'Atómico Club, inicialment publicitat com a Ball, Saló de Tè i Bar Americà. En aquells primers temps del local hi actuava el conjunt de Pancho Melguizo. A l'octubre de 1947, va passar a ser dirigit per Ramon Rocabruna, aleshores gerent del Restaurant Chipi de Sant Just Desvern, amb l'orquestra del pianista Pere Masmitja que amenitzava les sessions i la ballarina La Luana evolucionant sobre l'escenari. Els van succeir Alfredo Alcácer amb el seu conjunt instrumental i una altra ballarina coneguda com Finita Pérez.
L'últim curs del local va ser el 1948-1949, que va ser amenitzat en gran part pel conjunt de Pere Masmitjà, que va obrir la temporada el 20 de desembre.
