MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i VALENTÍ PONS TOUJOUSE
* 1935.- El 28 de novembre d'aquell any s'inaugurava a la cantonada entre la Gran Via i la Rambla de Catalunya la cafeteria Chez-Nous (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
Cap als últims dies de novembre de 1935, un nou cafè s'afegia als molts existents al centre de la ciutat. El local, que també s'anunciava com orxateria, va ser batejat de manera absolutament afrancesada amb el nom de Chez-Nous (A casa nostra) i quedava situat als baixos de la casa Joan Bargalló [1], just a la cruïlla entre la Gran Via i la Rambla de Catalunya.
La seva gran terrassa s'estenia sobre la vorera i li conferia un aspecte cosmopolita sota un gran tendal que contribuïa a protegir la clientela del raigs del contundent sol de la tarda. Des d'aquella terrassa es podia contemplar el monument a Güell i Ferrer que aleshores encara presidia el bell mig de la cruïlla amb la Casa Pia Batlló al fons. La guerra començaria només mig any després i sobre el Chez-Nous quedarien instal·lades les oficines del Comitè central d'Estat Català.
*1936.- Imatge de la cruïlla entre la Rambla de Catalunya i el carrer de les Corts (Gran Via) amb el tendal de la terrassa de la cafeteria Chez-Nous (fletxa groga), sota el pis ocupat per Estat Català. En primer terme, el monument a Güell i Ferrer, ja sense l'estàtua retirada pels escamots anarcosindicalistes. (Foto: Lluis Estasen /AFCEC).
*1939.- A només quatre dies de l'entrada de les tropes nacionals a Barcelona, La Vanguardia publicava aquest anunci adreçat als obrers del sector gastronòmic. El Chez-Nous acollia aleshores el Comitè Permanent d'UGT-CNT. Era el 22 de gener i la desfeta final dels republicans planejava sobre la ciutat.
El desenllaç final de la Guerra Civil aportaria nous canvis a l'entorn i al propi cafè, que ben aviat abandonaria el galicisme en el seu nom original, per adoptar-ne un altre d'absolutament espanyol com Cafè Sevilla.
La primera notícia trobada en premsa del local amb el nom de Cafè Sevilla és de l'any 1940. El local era un dels llocs on es podien adquirir les invitacions del sopar d'homenatge a l'escultor Vicente Navarro que va tenir lloc al Cafè Tostadero de la plaça de la Universitat.
El Cafè Sevilla seria també testimoni de la reubicació del monument a Güell i Ferrer, que el franquisme va respectar amb una nova escultura menys monumentalitzada que l'original i emplaçada en un dels extrems dels jardinets de la Reina Victòria.
*1949.- Una imatge de postguerra de la cruïlla entre la Rambla Catalunya i la Granvia (aleshores Avenida de José Antonio Primo de Rivera) amb el gran tendal que cobria la terrassa de la cafeteria Sevilla. A l'esquerra de la imatge, l'edifici del Banco Vitalicio que s'acabava d'enllestir i el nou monument a Güell i Ferrer. (Foto: Roisin. Col·lecció privada d'Enric Comas i Parer.)
Durant anys, la cafeteria va compartir els baixos de la Casa Josep Bargalló amb la
Granja Casanovas, situada al costat més pròxim a la Gran Via. En els primers anys del franquisme i fins a la derrota de les forces de l'eix, l'establiment es transformaria en un dels reductes on habitualment es reunien els alemanys residents a Barcelona adeptes al règim de Hitler. Acabada la guerra mundial, la vida del
Cafè Sevilla no s'estendria més enllà dels inicis de la dècada dels 1950's.
*1951.- Liquidació dels últims estris i materials del Cafè Sevilla, un cop clausurat. en un anunci publicat al desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).Una galeria d'art va prendre el relleu al Sevilla i, ja a la dècada dels 1960's, s'hi va obrir una sucursal de la sabateria madrilenya Bravo Java.
_______
[1].- La Casa Josep Bargalló, construida al 1871, havia estat modificada i ampliada per Enric Sagnier i Villavecchia a l'any 1917. Posteriorment s'hi va afegir una remunta.
