dilluns, 15 d’octubre del 2012

PALAU SIMON. COL·LEGI LORETO. Mallorca / Pau Claris (1886-1966)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ i JORGE ÁLVAREZ

*1892.- El Palau Simon des del carrer Mallorca. (Foto: J.E. Puig /BNE)

El sector de la Dreta de l'Eixample on avui encara podem veure alguns edificis elegants de les acaballes del segle XIX, com el Col·legi d'Advocats o la Delegació del Govern, va començar a poblar-se en aquells temps per les noves mansions de l'emergent burgesia barcelonina. En aquell indret, el Palau Simon era un d'aquests edificis sobris i luxosos que permetien a les classes més benestants fer ostentació pública de la seva riquesa.
Obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà va ser contruit entre 1885 i 1886 per encàrrec de l'editor Francesc Simon, copropietari de l'editorial Muntaner i Simon del carrer Aragó, que avui acull la Fundació Antonio Tàpies.


*1902.- Vista de la façana posterior del Palau Simon des del jardí que l'envoltava. (Foto: Arxiu Mas) 

*1908.- El Palau Simon vist des de la cantonada Mallorca-Pau Claris. Al fons, a la esquerra de la imatge, es pot veure el Palau Montaner que avui acull la Delegació del Govern a Catalunya. (Foto: F. Rogent i Pedrosa) 

Era situat al carrer Mallorca i tenia ajustada la façana arran de vorera amb un jardí que s'estenia fins a la cantonada amb Pau Claris. Per l'altra banda llindava amb el Palau Ramon Muntaner construit pel mateix arquitecte uns anys després (1889-1893), edificació aquesta que ha arribat als nostres dies ocupada avui per la seu de la Delegació del Govern a Catalunya i en temps de la dictadura pel Govern Civil.
L'interior del Palau Simon s'organitzava a partir d'una gran escalinata que menava al pis principal on hi havia el menjador, el despatx, la sala de billar, una sala de piano, un gran saló i una rotonda posterior. Les habitacions ocupaven el pis superior. Una particularitat destacable de la casa era la seva elegant i vistosa rotonda vitrallada de la façana posterior que donava al jardí. A l'interior s'hi podien veure valuosos exemples de decoració d'estil japonès.

*1920's.- Una altra imatge de la façana del carrer Mallorca del Palau Simon. (Foto: Col·leció privada Jorge Álvarez)

La família Simon va abandonar aquella luxosa mansió a començaments dels anys 1920's i l'immoble va ser ocupat a partir de 1922 pel Col·legi de Loreto, que gestionaven les Religioses de la Sagrada Família. L'any 1931, davant de l'anticlericalisme creixent que va caracteritzar el temps de la Segona República, es va rebatejar com a Escola Lesseps fins al 1936.
Acabada la Guerra Civil el col·legi va ser novament obert l'any 1939 i cada 10 de desembre s'hi celebrava la festa de l'Exércit de l'Aire, que tenia com a  patrona a la Mare de Déu de Loreto. L'acte congregava una gran quantitat d'autoritats i militars en el jardí.
El vell Palau Simon va continuar la seva funció docent fins ben entrada la dècada dels 1960's i va romandre dempeus fins el 1966, quan el desarrollisme especulador de l'època ens va privar per sempre més d'aquesta joia del modernisme. Avui en el mateix lloc, hi podem veure un immoble d'oficines amb façana de vidre anomenat Edifici Financia, que trenca agressivament amb la uniformitat arquitectònica de tota aquella zona.

*1902.- Vista de l'interior de la rotonda de la façana posterior del Palau Simon. Era un dels espais més interessants de l'edifici. (Foto: Arxiu Mas).

*1933.- En aquest fragment d'un dels plànols topogràfics municipals de començaments dels anys 1930's es visualitzava perfectament el perfil de la finca amb el jardí i el contorn (acolorit) del Palau Simon (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
  
*1950's.- El jardí del Palau Simon quan acollia el Col·legi de Loreto. A l'esquerra, darrera de la reixa, el carrer Mallorca. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

*1968.- L'edifici Financia va ocupar el lloc del Palau Simon.

13 comentaris:

  1. Enze de mi, havia llegit Paul Simon. Li trobo una retirada als jutjats que hi ha davant de l'arc del Triomf.

    ResponElimina
  2. No és estranya la semblança Allau, perquè el Palau de Justícia també és obra de Domènech i Estapà. Sobre el Paul Simon, no li vulguis mal home, que encara es viu i no ha desaparegut. De barceloní però, em sembla que en té ben poca cosa o res.

    ResponElimina
  3. Llàstima de ciutat! Un altre edifici preciós que sabem que va existir gràcies al teu bloc! Salut!

    ResponElimina
  4. Davant d'aquest palau, a la mateixa cantonada, hi havia el palauet d'aire oriental Tartabull, no sé si tindràs alguna cosa, m'agradaria molt conéixer la història d'aquesta finca, gràcies.
    David

    ResponElimina
  5. Efectivament, alguna cosa, no molta, trobaràs en aquest enllaç d'aquest mateix bloc. http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/09/casa-taltavull-mallorca-279-1874.html

    ResponElimina
  6. Estoy hecha un lío. El palau Montaner antes de ser la Delegación del Gobierno fue la sede de la Falange durante muchos años, creo que en la fachada tenía el escudo del yugo y las flechas y ponía FET y JONS. El Gobierno Civil no estaba en Plà del Palau? Tampoco recuerdo nada del palacete oriental Tartabull y vivía en la esquina de enfrente. Alguna foto?

    ResponElimina
  7. Vaig ser alumna del col.legi de Loreto fins que les monges vàrem vendre l'Edifici. Quin error tan gran !!! i quina gran pena per les que l'estimàven. Era preciòs per fora i per dins. Va ser un sacrilegi dit en paraules que hauríen dit les mateixes monges si haguessin tingut "enteniment". Anna

    ResponElimina
  8. Jo tb vaig ser alumna d'aquest col·legi. Malgrat que amb 11 anys vam pujar al carrer Anglí ja ens va fer pena marxar. Encara que l'alicient era anar a classe ben lluny de casa. María.

    ResponElimina
  9. Recordeu les palmeres.....la capella.....el hall del edifici principal......el pati on patinades.....I.....

    ResponElimina
  10. Y las grandes escaleras de mármol

    ResponElimina
  11. Yo fui único alumno varón del colegio, desde 1939 hasta 1942 en que hice la primera comunión con 7 años. Me permitieron ingresar por tener dos hermanas en el colegio. Las monjas me trataban como al Marcelino de la película y luego me costó un montón a acostumbrarme a la disciplina de los jesuitas. Tengo un gran recuerdo. También de la tienda"Radio-Foto" que había frente al cole donde nuestra tata nos dejaba entrar a comprar regaliz o pegadolça. José Romagosa Gironella.

    ResponElimina
  12. Jo també vaig ser alumna.
    A mes del que heu explicat recordo l'anomenada "sala del Sagrado Corazon" que era molt luxosa amb el terra de mosaic tipus venecià.

    ResponElimina