diumenge, 31 de març de 2013

PARELLADA. Restaurant. Saló de té. Pastisseria. Diagonal/Còrsega (1929-1967)

 
*1944.- La terrassa del Parellada en els seus millors anys.
 
Parellada va ser un dels primers restaurants de qualitat que es va establir a la Diagonal. Amb el nom de Dulcería Juan Parellada, el local va obrir portes el 14 de desembre de 1929 als baixos de la Casa Pericas, un edifici noucentista construit el 1919 (Còrsega 319/Diagonal 391). Ocupava el vèrtex d'aquella illa triangular davant del mur del jardí del Palau Robert i de la font del nen i la granota. En els seus primers anys fou bàsicament una pastisseria de luxe que ben aviat va esdevenir un dels establiments preferits per la burgesia durant els anys de la Segona República. L'esclat bèlic de 1936 va interrompre però la seva progressió i romangué una temporada tancat durant els dos últims anys del conflicte.

*1929.- Notícia de la inauguració de la pastisseria de Joan Parellada a les pàgines de La Vanguardia (edició del dia 15.12.1929)

 
*1932.- Un anunci d'una presentació de parfums i productes de bellesa amb regals per a les senyores als salons del Parellada. (Font: La Vanguardia. 10 gener 1932).
 
Acabada la guerra Parellada va reobrir el dia 13 de maig de 1939. El local incorporava restaurant saló de té i pastisseria. La terrassa, amb excel·lents vistes sobre el Cinc d'Oros, tornava a acollir les classes benestants, aleshores renovades amb els inquebrantables al nou règim, que van trobar allà un lloc idoni per a  les seves reunions. A l'hivern quedava coberta i protegida del fred per una àmplia gàbia que permetia veure l'exterior.  Rossend Ribas era l'encarregat de conduir el negoci.
Explica el cronista Lluís Permanyer [1] que en una ocasió el maitre de Parellada, que es deia Tort, no va permetre al governador civil, general Acedo Colunga, asseure's en una taula que havia estat prèviament reservada. La reacció del militar fou contundent i va acabar amb Tort treballant a Madrid. A banda dels addictes al franquisme el local era també freqüentat per homes de la cultura i les lletres com Josep Maria de Sagarra.
Cap a la segona meitat dels anys 1960's Parellada va tancar portes i el local va ser ocupat per una sucursal bancària. Part de l'espai seria recuperat el 1969 per la pastisseria Mora-2 i a partir de 1983 per Farga. Mai més però, es va poder recuperar l'entrada per la cantonada amb Còrsega ni la històrica terrassa triangular, que tan glamour havien donat al lloc.
 
  
[1]. Lluís Permanyer. Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana. Barcelona. 1996.

1 comentari:

  1. Felicitacions! Molt interessant. Manca l'intent d'atemptat que va patir l'11 de novembre de 1946.Segons Pedro Polo Borreguero i Vicente Juan Creix (de la Brigada Político-Social de la policia franquista) a un informe de l'1 de maig de 1947 es diu: "Fue puesto un artefacto que no estalló en el exterior del Local de Restaurante Parellada, sito en la Diagonal, por el "Espuig" (Manuel Morato Arias) y Bernardo Cregut (a) "El pintor", sujeto que había pasado del grupo "Juan" al del repetido "Espuig". El propio día se "operó" sobre la Pastelería Mora colocándose un artefacto que no llegó a explotar por deficiencia del material, interviniendo solamente un individuo del grupo de "Espuig", el detenido Esteban Arias Vázquez (a) "José". S'ha de dir que eren atemptats organitzats pel PSUC i que en Bernardo Cregut era o va arribar a ser un confident policial arran o descobert després de la seva detenció.

    ResponElimina