dissabte, 1 de març de 2014

METENSMOGRAF. CINEMATÒGRAF FARRUSINI. Paral·lel 80. (1898-1900)

Enric Farrús i Piñol, conegut popularment com Farrusini pel seu origen italià, va ser un actiu empresari de l'espectacle de finals del segle XIX amb una gran capacitat per oferir noves i inèdites atraccions al públic. Havia començat muntant barraques de mags, pallassos i altres artistes i aviat va veure negoci en l'emergent art del cinematògraf.
Va escollir la zona més animanda del Paral.lel per plantar-hi el seu negoci. Un cinematògraf molt auster instal·lat en una barraca de fusta que amb el temps i l'èxit va anar transformant. Al final assoliria un aforament de fins a 200 persones amb un rètol de lletres daurades al capdamunt de l'entrada  on es podía llegir Metensmograf. Era un nom que ningú no entenia i que, si més no, despertava la curiositat del vianant àvid de trobar noves emocions en aquell bulliciós Paral·lel, cridat a esdevenir el rovell de l'ou de la vida nocturna, l'espectacle i la diversió de la ciutadania.
L'hemeroteca del diari El Diluvio ha permès identificar la data de la seva inauguració el dia 5 de novembre de 1898. Els inicis no foren fàcils. La competència amb el Cinematògraf Lumière, que era gairebé al costat i havia obert uns mesos abans, era molt forta. Per posar-ho més difícil, una ventada va destrossar totalment la barraca uns dies després d'haver obert el cinematògraf. Farrusini però, amb l'ajut del seu soci Estanislao Bravo, va saber recomposar la situació i van reobrir el local reformat amb el nom de Nuevo Metensmograf. Per atraure públic, al vestíbul d'entrada hi van instal·lar un gran orgue amb figures mòbils, que servia de reclam des que començaven les sessions fins a l'acabament de la jornada. L'atractiu de les senyoretes que despatxaven les localitats a les taquilles fou un altre dels detalls que Farrús va saber cuidar per ajudar a la bona marxa del negoci.

*1899.- L'orgue de l'entrada del Metensmograf, el cinematògraf de Farrusini.

A l'interior, un parell de columnes de fusta pintades de blanc i situades a cada extrem de l'espai, tenien cura de l'estabilitat de tota l'estructura de la barraca. El local era adornat amb cortinatges de tons morats i la projecció de les pel·lícules es feia mitjançant un Lumière, situat dins una cabina de fusta, que s'alimentava de l'electricitat generada a través d'una dinamo. [1]
Farrusini va obrir a l'any següent un altre cinematògraf a l'Alcazar Español del carrer Unió 7, molt aprop de la Rambla.
L'espai que ocupava el Farrusini al numero 80 del Paral.lel va veure com hi naixia posteriorment el Cafè Rosales.
 
[1].- De Lasa i Casamitjana, Joan Francesc. El món de Fructuós Gelabert. Filmoteca de Catalunya. 1988 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada