dissabte, 26 de març del 2016

MÉNAGERIE DEL DOMADOR CONSTANT REDENBACH. Exhibició de feres. Carrer Corts (Gran Via). (1888)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, JORGE ÁLVAREZ, ENRIC COMAS i PARER i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ



Constant Redenbach va ser un dels exhibidors i domadors d'animals més populars durant la segona meitat del segle XIX. El seu zoològic ambulant havia recorregut tota França amb la seva família i s'havia guanyat una reputada fama. L'èxit l'havia portat també a fer gires per Itàlia.
A la primavera de 1888, a poques setmanes de l'obertura de l'Exposició Universal, Redenbach va venir a Barcelona. A començaments d'abril s'iniciaven les obres de condicionament de l'espai d'exhibicions i el dia 25 d'abril obria al públic la seva ménagerie en un descampat de la Gran Via, entre Balmes i Rambla Catalunya, al costat del Panorama de Plewna. El mot francès ménagerie fa referència a una exhibició més o menys estable de feres i animals salvatges. Aquest negoci es va fer molt popular en aquella època especialment a França paral·lelament al fenòmen del circ, que incorporava altres atraccions. Alguns cronistes apunten que Redenbach era també un virtuós del piano i que durant la seva estada a Barcelona va oferir alguns concerts privats [1].

Dues imatges del dompteur (domador) Constant Redenbach de finals del segle XIX, (Font: Fons Soury. Ministère de Culture Française)

Redenbach va tenir aviat la competència d'una altra figura de la doma animal, el també francès Jean Baptiste François Bidel, que ja havia actuat a Barcelona una dècada abans. Bidel es va instal·lar gairebé al costat, just a l'altra banda del Panorama de Plewna, que curiosament va quedar al mig entre les dues exhibicions de feres.
L'espectacle de Redenbach, que començava a primera hora del vespre, consistia a executar arriscats jocs amb els animals. L'aparició dels lleons era sempre el plat fort i més esperat de l'exhibició. El domador es tancava dins d'una gàbia amb les feres i arrencava els esglais i l'admiració dels parroquians. L'espai habilitat per l'exhibició podia aplegar a 300 persones assegudes en les seves localitats, més les que poguessin situar-se sobre una galeria elevada per a les butxaques més modestes.

*1888.- Imatge captada des de la cruïlla entre la Gran Via i Rambla de Catalunya on es poden veure els accessos als espectacles d'exhibició d'animals de Redenbach (fletxa groga) i Bidel (fletxa vermella), amb el panorama de Plewna entre les dues. (Foto: J.E. Puig. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).


*1888.- La Dinastia informava així de la imminent obertura de la ménagerie de Redenbach a la seva edició del dia 25 d'abril.


*1888.- Dos retalls de sengles informacions aparegudes a l'abril d'aquell any a les planes de La Vanguardia sobre la ménagerie del domador Redenbach. Com es pot comprovar la fauna era diversa i abundant. 

*1888.- La instal·lació simultània de les exhibicions de Redenbach i de Bidel-Alexiano a la Gran Via, a pocs metres l'una de l'altra, va generar una gran competitivitat entre elles, amb apassionats partidaris d'una o altra. Aquest retall ens mostra el text d'una carta d'un lector adreçada a Diario de Barcelona en la que es mostrava clarament partidari de Redenbach. (Font: La Provincia. 5 de juny de 1888)

*1888.- Un dels elefants que Redenbach exhibia a la seva ménagerie. La foto està captada a l'interior de l'illa formada per Gran Via, Rambla Catalunya, Diputació i Balmes. L'edifici que es veu a la dreta de la imatge es la façana del darrera de la Casa Agustí Malla, avui encara dempeus a la cantonada Diputació /Rambla Catalunya. (Foto: Col·lecció particular Daniel Venteo)

Constant Redenbach va morir a França el 1906 i la seva família va continuar amb el negoci de l'exhibició d'animals salvatges. Dos dels seus fills però, van morir durant la Primera Guerra Mundial.

[1].- Dalmau, Antonio R. El circo en la vida barcelonesa. Monografies històriques de Barcelona. Edicions Llibreria Millà. Barcelona. 1947.

1 comentari:

  1. És ben conegut que la vídua de Redenbach va vendre el circ a Edmon Pezon a i alguns membres del clan Redenbach van passar al cinema.Sembla que els germans Lumiére vàren enregistrar imatges de la ménagerie a 1905,tanmateix Bidel.

    ResponElimina