dimecres, 16 de desembre de 2020

PA I TRAGO. Restaurant. Parlament 41 (1965-2019)



2000's.- L'entrada al restaurant des del carrer Parlament 

A finals de març de 2019 i de la forma més inesperada, un cartell penjat a la porta del restaurant Pa i Trago anunciava el seu imminent tancament a causa de la jubilació dels seus propietaris. Va ser una notícia que molts no ens podíem creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es van confirmar.
Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta també als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d'any que s'hi celebraven. 
La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca
L'escriptor i periodista Manolo Vázquez Montalban va ser un altre dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l'ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves històries (El laberinto griego), on el seu detectiu Pepe Carvallo s'hi cruspia un cap i pota amb samfaina
Als dos grans menjadors que hi havia a l'interior del local, les icones barcelonistes estaven també a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça triomfant de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la primera Champions a Wembley i de tota la iconografia blaugrana


*2000's.- Els dos grans menjadors interiors del restaurant

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago va ser un altre cop molt fort pels veïns, veïnes i pels nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell/Parlament.
El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a  funcionar al desembre de 2020, en plena segona onada de la pandèmia del COVID-19. Havia estat  engolit per l'establiment veí Sucursal Aceitera i presentava una decoració interior totalment reformada, que ja no recordava res del que fou aquell popular restaurant de cuina catalana.  

6 comentaris:

  1. Fue un icono del barrio.
    Un restaurante con solera y del que salías satisfecho, pues el trato y el ambiente, fueras o no del Barcelona FC, era inigualable.

    Hablas de nuestra alcaldesa, y yo como colaborador de la AAVV de Sant Antoni, pareciendome bien los de las "islas, sigo sin comprender como en una calle que tiene setenta y pico de portales, se ha llenado de 34 bares con terraza.
    Desde la trapería hasta la fábrica de cristales; de la antigua Valenciana hasta los pasajes que no caben más mesas y sillas; desde la fábrica de filferro hasta la pescadería, la peluquería, la frutería, la mercería, la panadería...todo son bares hoy, todo.
    Mi pregunta es: ¿Cómo se puede vivir allí? ¿Cómo dormir?, porque no hay coches, cierto, pero hay algarabía, griterio y malestar vecinal.
    ¿Cómo es que se dan tantos permisos para terrazas y bares, unos tras otro puerta con puerta?
    Esa es la pregunta y no encuentro la respuesta.
    34 bares con terrazas en no más de ochenta números de portería es una incoherencia.
    salut

    ResponElimina
  2. Bon dia Es una llàstima qe taquesin Bon menjar.tracte excel-lent.bons preus Recordo amb carinyo els propietaris germans Llenas i tots els cambrers sempre atents.Uns Bons Records!!!***

    ResponElimina
  3. Estic dins una bombolla de distopía nostàlgica. El "Pa i Trago" que recordo era de preus molt cars. Amb barreres arquitectòniques??.

    ResponElimina
  4. Pel que veig segons quins comentaris no els publiqueu. Censura?

    ResponElimina
  5. Recuerdo perfectamente que era un sitio con decoración absolutamente periclitada. Sus sillas y mesas tenían una pátina pegajosa compuesta por años de pringue no limpiado.
    Un local que lo único que aportaba era el recuerdo de un pasado con vocación de restaurante de pueblo en el centro de laciudad. En todo caso, nada importante se ha perdido.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De acuerdo en casi todo. ¿Que se entiende por Cocina Catalana?. ¿La tradicional que cocinaban en sus casas nuestras abuelas y bisabuelas?.

      Elimina