ARTISTES I VEDETTES DEL PARAL·LEL I BCN




ADELITA LULÚ
Adela del Barco
(«Madrid)
  
Cupletista madrilenya que va actuar amb notable èxit a l'Eden Concert


{ { {

AMALIA DE ISAURA
Amalia de Isaura Pérez
(«Madrid.1887 - UMadrid. 1971)
  
Ballarina i cançonetista madrilenya que va actuar en diverses ocasions a Barcelona amb notable èxit als teatres Eldorado i Principal Palace


 { { {


ANTONIA LA CACHAVERA
Antonia Cachavera Aguadé
  
La Cachavera va arribar a Barcelona el 1907 després d'haver protagonitzat alguns escàndols en locals madrilenys com a cupletista a causa de les insinuacions dels seus números. A la capital catalana actuà en diverses sarsueles: al Còmic (La doces de la noche 1908) i a l'Olimpya (La reina del violinete 1912) i la seva figura aviat es va tornar a relacionar amb escàndols per les seves interpretacions en balls de moda del moment com foren l'Azuquiqui, La Farruca o el Garrotín
El 1913 va actuar al Teatre Líric amb la companyia Vega-Blay com a cupletista a les obres El rey que rabió o La corte del Faraón, però va ser detinguda diverses vegades per excés de picardia en el seus balls i va fugir a València per retornar al cap d'uns anys a Barcelona coincidint amb el començament de la dècada dels 1930's. Aleshores va actuar en el BaTaClan i altres locals de més baixa reputació, de forma que el seu estel s'anà apagant progressivament durant els anys de la República

 { { {


BELLA CHELITO
 
 Consuelo Portela Audet
(«Placetas.Cuba. 1885 - UMadrid. 1959)
Cupletista del subgènere picaresc que es va fer molt popular al Paral·lel amb el seu número conegut com la Pulga. L'artista interpretava cançons picants amb lletres de doble sentit, mentre buscava la puça amagada en el seu cos.

 { { {

 BELLA OTERO
 Agustina Carolina Otero Iglesias
(«Valga. 1868 - UMadrid. 1965)

Va arribar a Barcelona a finals de 1888 i va debutar el dia 11 de maig de 1889 al Palais de Cristal del carrer Ginjol núm. 3, un dels noms que va tenir el local que després esdevindria La Buena Sombra. Amb el temps triomfaria al Folies Bergère de Paris.
  
 { { {

CARMEN DE LIRIO
 Carmen Forns Aznar
(«Saragossa. 1923 - U Barcelona. 2014)

Filla d'un militar català destacat a Saragossa, Carmen va tornar a Barcelona un cop acabada la Guerra Civil. Va treballar de model de nu al Cercle Artístic i actuava en les varietés que amenitzaven els descansos en diversos cinemes de barri. Posteriorment va donar el salt al Paral·lel, on es convertiria en una de les vedettes més populars de l'època. A començaments de la dècada dels 1950's va circular el rumor que era l'amant del governador civil de Barcelona Eduardo Baeza Alegría, un home molt creient de missa diària. És per això que s'estengué la dita popular que deia "Baeza: por la mañana cirio y por la noche Lirio. Ella ho va negar rotundament a les seves memòries i sembla més plausible la hipòtesi que les baralles entre les diverses faccions del règim, van col·locar a la Falange en contra de Baeza i rumor es propagà fins que Franco el va destituir, en part també com a conseqüència de la crisi de la vaga dels tramvies. En qualsevol cas, la carrera de Carmen de Lirio va seguir endavant amb notable éxit i es convertí en la primera vedette de la companyia de Joaquín Gasa. 
Es va casar amb un jueu polonès a Mèxic i van tenir una filla. Posteriorment va actuar també al cinema i en obres de teatre i sèries de televisió (La huella del crimen, El cor de la ciutat). Va morir a Barcelona als 90 anys. 

  
 {


MATY MONT
 
 Matilde Moncusí i Peyrí
(Sabadell. «1919-U1973)
Foto: Román. Col·lecció privada Antonio Moreno Barranco

Probablement la primera vedette del Paral·lel durant els anys 1940, va actuar en gairebé tots els seus teatres.

  { { {


MERCEDES SERÓS
 Mercedes Serós Ballester
(Saragossa. «1900- Barcelona. U1970)

Aragonesa traslladada a Barcelona de molt joveneta. Amb només 16 anys va debutar a l'Eden Concert i es convertí amb la rival de Raquel Meller. El 1925 va actuar a París i de tornada a Barcelona actuà al Teatre Eldorado. Es va retirar a la dècada dels 1930's i va tenir una vida sentimental molt agitada. Va morir al seu pis del carrer Còrsega de Barcelona oblidada per tots al 1970.

Enllaç d'interès:

  { { {


TÓRTOLA VALENCIA
 
 Carmen Tórtola Valencia
(«Sevilla.1882-UBarcelona.1955)
   

 { { {


3 comentaris: