diumenge, 29 de gener de 2012

PICADERO JOCKEY CLUB. (1951-1980's)


El popular Picadero (oficialment Picadero Jockey Club) va ser un club poliesportiu barceloní de gran renom fundat l'any 1951 per Joaquín Rodríguez Roselló com a continuador de l'antic Picadero Andaluz que hi havia a la Diagonal.
L'entitat, que curiosament va nèixer sense cap secció d'equitació, va destacar especialment pel seu equip de basquetbol (secció fundada el 1953), tot i que també va assolir notables èxits en d'altres disciplines esportives com handbol, beisbol, voleibol, ciclisme, hoquei patins o rugbi.
L'època daurada del bàsquet masculí al Picadero JC va tenir lloc als anys 1960's. Fou subcampió a la Lliga Espanyola en quatre ocasions (1964, 1965, 1966 i 1970) sempre darrera del Real Madrid que en aquells temps era l'etern guanyador del campionat. En la Lliga de 1970 la diferència amb els blancs fou de només un punt. Pel que fa  la Copa del Generalísimo (com es deia aleshores) va ser brillant campió de l'edició de 1964 amb victòria final davant l'Aismalíbar de Montcada i Reixac, però havent superat el Real Madrid a les semifinals per 40 punt de diferència, una gesta gairebé increïble en aquells anys.

*L'equip de bàsquet del Picadero de començaments dels 1970's.

Alfonso Martínez, Albanell. Josep Maria Jofresa i Joaquim Enseñat eren les dues grans figures de l'equip. El 1968 va repetir títol de Copa  a la final disputada a Gijón que l'enfrontava al Joventut de Badalona (58-55) amb una gran actuació del base Chus Codina. El Picadero fou un dels primers equips espanyols a contractar jugadors nordamericans. De fet, era un club que pagava molt bé als jugadors i no disposava d'un estructura de pedrera de categories inferiors com altres clubs catalans. Ocupava en part el buit en el bàsquet barceloní provocat per la desaparició de la secció de bàsquet del FC Barcelona.
Arribats els anys 1970's, el retorn del FC Barcelona al basquetbol d'elit i la puixança del Joventut de Badalona, van provocar en l'equip de bàsquet masculí del Picadero (aleshores esponsoritzat per Damm i després per Filomatic) l'inici d'una etapa de decadència que es va palesar a partir de la seva retirada de la primera divisió a finals de la temporada 1972-73.
L'equip femení de bàsquet però, va continuar el seu camí amb notables èxits. Rosa Castillo, Anna Junyer i Roser Llop eren algunes de les seves jugadores més destacades. Sota nombroses denominacions (PICEFF Barcelona, Evax, Intima, Comansi o Natural Cus) en funció del espònsors que el club anava trobant, les noies del Picadero van aconseguir entre 1975 i 1983 un total de 6 Lligues Espanyoles i 7 Copes, fent el doblet a les temporades 1975, 1978, 1980 i 1983. L'ultim titol assolit fou la Copa de 1985. Finalment l'equip de bàsquet femení, última manifestació del club, va ser desfet el 1989.   

L'equip del Picadero Comansi, que acaparava tots els títols de bàsquetbol femení als anys 1980's.

Pel que fa a la secció d'handbol, el Picadero va aconseguir l'ascens a Primera Divisió de la Lliga Espanyola a la temporada 1968-69, després de vèncer l'eliminatòria de promoció al Club Salleko de Sant Sebastià.
A les edicions de la Copa del Generalísimo de 1969 i 1970 va arribar a les semifinals, que va perdre davant el FC Barcelona i el BM Granollers que serien els respectius campions. El club es va mantenir a la primera divisió durant cinc temporades fins que, tal i com va passar en la secció de bàsquet, hi va renunciar en començar la temporada 1973-74.
En d'altres esports més minoritaris el Picadero també va assolir èxits importants. En beisbol va ser campió d'Europa de les edicions de 1963 i 1968, enfront l'Europhon de Milà i els Piratas de Madrid respectivament. La secció de rugbi va tenir que plegar el 1972. La raó fou que la federació espanyola no acceptava marques comercials en els noms dels equips i el Picadero ja necessitava dels seus espònsors per subsistir.
Dos anys després de la seva fundació, el club es va traslladar des de l'antic Picadero Andaluz de la Diagonal a la carretera de Sarrià 161 on va inaugurar la seva nova pista al febrer de 1953. En els seus últims anys el club va tenir la seva seu social i la pista coberta al pavelló de la Travessera de les Corts / Arístides Maillol, al costat d'un edifici de 8 plantes inaugurat el 1968 sobre els terrenys que antigament havia ocupat la masia de Can Taner i que el Picadero JC havia adquirit a l'any 1965. El pavelló van ser comprat pel FC Barcelona l'any 1973 i rebatejat com Blaugrana 2. Albert Tobal (1979) i Joaquim Sagnier (1983) foren els últims presidents. En els seus últims anys l'equip femeni de bàsquet era l'única manifestació visible del club, que es nodria bàsicament dels ingressos de la seva sala de Bingo.
En desaparèixer el club molts dels socis del Picadero s'integraren en el Club Esportiu Laietà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada