dimarts, 1 de maig de 2012

CAN NYAU. La Verneda (Segle XVII-1992)

*1920's.- Dues imatges de Can Nyau. En la de dalt es pot veure el pou davant de la porta d'entrada a la masia i alguns detalls de la façana barroca. (Fotos: Arxiu A.E.M.)



Una de les últimes masies desaparegudes del sector de La Verneda fou Can Nyau, una edificació que, malgrat no tenir especial interès arquitectònic, estigué molt arrelada en els seus ultims anys a la vida dels barris de Sant Martí i Sant Andreu. La construcció inicial datava del segle XVII i va ser objecte de diverses modificacios la llarg de la seva vida. Estava formada per dos seccions dividides per un cos central amb façana barroca del segle XVIII. Els propietaris de Can Nyau va llegar aquesta masia a l'Hospital de Sant Pau, que posteriorment la va cedir a l'Ajuntament.
A partir de 1965, els organitzadors de la festa de Sant Antoni i la cavalcada dels Tres Tombs a Sant Andreu de Palomar van establir la seva seu a la masia. Allà es guardava el patrimoni de la societat, els carruatges i s'organitzava la desfilada de cada any. Fins els últims anys el masover que hi vivia es dedicava a cuidar els cavalls que s'hi estaven en règim de pupil·latge.
El mes de maig de 1992, en plena eufòria olímpica, la masia de Can Nyau va ser eliminada per sorpresa. Curiosament l'enderroc tingué lloc mentre el Barça jugava a Wembley la final de la Champions League i la majoria de la ciutadania estava pendent dels televisors. Segons fonts municipals calia connectar la Rambla Prim amb el passeig de l'Onze de Setembre i Can Nyau no tenia cap valor artístic. El temps ha demostrat que aquesta connexió no era tant prioritària. En resum, tot plegat es va saldar amb un altre atemptat impune contra la història de la ciutat. 


*1970's.- Can Nyau als anys setanta del segle passat amb una palmera adossada a la porta d'entrada.

9 comentaris:

  1. No tenía idea de esta masí. Una preciosidad ¡

    ResponElimina
  2. Les desaparicions del patrimoni són més lamentables quan les has viscut. Jo tenia el costum de passar sovint per aquesta masia i veure que ja no hi és fa mal.

    Han estat enderrocades un munt de masies, però el 2009 l'Ajuntament va publicar un esplèndid llibre sobre les masies de Barcelona. Enderroquem i després enyorem.

    ResponElimina
  3. La connexió Onze de Setembre amb Rambla Prim tenia moltes altres opcions per a fer-se sense necessitat d'enderrocar aquesta històrica masia.

    És una llàstima que no haguem sabut conservar la immensa majoria d'edificacions rurals que omplien el Pla de Barcelona.

    No sabia l'anècdota de la data de l'enderroc... molt trist.

    ResponElimina
  4. Jo sí que recordava el detall repugnant de la data de l'enderroc, i encara ara m'agradaria saber qui va acabar donat l'ordre definitiva de l'operació, feta amb traïdoria i menyspreu als ciutadans i a la memòria del testador.
    I totalment d'acord que es podia fer la connexió mantenint l'edifici i envoltat de terreny i tot!
    També vull dir que em reconforta veure com hi ha qui ho recorda tot i en deixa pública constància.
    Maleït despotisme olímpic il·lustrat (i progressista)!

    ResponElimina
  5. Jo recordo aquesta masia com una part molt important de la meva infantesa. Per tots aquells entorns i topants havia jugat amb tots els meus amics. A principis dels anys '50 del segle passat els camps de conreu ocupaven gairebé tota la superfície des del rec -rec comtal- fins al mar. Només unes quantes fàbriques trencaven aquell paisatge ple de sembrats i de blat de moro.
    El camí fins arribar a can Nyau, sortint des del carrer de Mar -Borriana- s'havia de fer travessant el pont de ca l'oller, seguir a la dreta del rec, passar un parell de fibles, travessar el pont de fusta -que realment no era de fusta- i després d'uns quants giravolts et trobaves la masia al damunt.
    Aquest camí jo l'havia fet moltes vegades, sobre tot a l'estiu, quan ja fèiem vacances al "cole". Anava a portar el dinar al meu avi, que treballava en una vella fàbrica del ram de l'aigua, -can Mata- gairebé al costat de l'església vella de Sant Martí.
    Com diu en Raimon de P., l'enderroc va ser repugnant, com tantes coses mal fetes que han portat a terme alguns polítics sense miraments ni escrúpols, ni cap mena de nostàlgia per les coses que teníem i que ni tant se val han estat valents, ja que la majoria de les coses s'han fet amb traïdoria.

    ResponElimina
  6. A Les Corts hi havien 102 masies, ara queden 2 ó 3, i mal conservades. A Sants n'hi havien unes 80, ara no hi queda cap. A L'Hospitalet de Llobregat hi havien 125 masies i ara queden 3 ó 4 i en un estat lamentable...Hi han dades contrastades, alguns bons llibres escrits -hem de remarcar el de les masies de Les Corts-, bé, i només us cal conversar amb els més grans. I no parlarem dels elements patrimonials relacionats directa i indirectament amb les masies i que serveixen per explicar-nos la història dels barris, els treballs agrícoles i la història de la vida quotidiana, d'una altra Barcelona molt diferent però tan Barcelona com la que coneixem, dels canals com el Canal de la Infanta i altres, dels molins d'aigua que hi havien, dels molins de vent, dels safareigs, les sínies, els pous i molts altres valuosos elements del patrimoni històric i etnològic, això ja... Us sembla normal tot aquest CAOS??, bé, si comparem amb altres ciutats espanyoles potser ho és però sis sortim i ens comparem amb Europa, sóm uns marcianos -només per ser amable- amb el patrimoni cultural que espanta. Bé, la principal diferència és que aquí tenim un problema gravíssim amb el model de creixement econòmic, amb l'especulació immobiliària, que a més té massa freqüentment una connivencia íntima i emocional amb el poder polític, però em temo que encara i ser el més grna problema no és l'únic...Aquesta destrucció massiva i sense precedents de patrimoni, freda, brutal, estúpida, ignorant, indiscriminada i oposada frontalment a la vida, a la identitat local, a l'emoció, a la personalitat i caràcter distintiu de cada poble i de cada ciutadà, oposada a la trajectòria vital de cadascun, d'un menyspreu per l'alteritat i provista d'un classisme -amagat, però molt clar- que dóna molta por es remonta ençà als anys 50, amb el desenvolupisme franquista, i ha durat fins ara. Esperem que no facin més barrabassades, ara els joves catalans sóm molt més conscients del que tenim, estimem més la cultura, llegim més, estem més units i pensem més -no és gens dificil, hehe- que els nostres pares i avis. Juanjo Domínguez, La Verneda.

    ResponElimina
  7. Can Nyau era situada en l'actic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, fent frontera amb el de Sant Martí de Provençals.

    ResponElimina
  8. angels subiron clapes29 de juny de 2013 a les 23:25

    'jo vaig neixer a can nyau i vaig viure fins als 7anys amb els pares,oncles,cosins i la iaia lola eram molts de familia va ser fantastic
    .

    ResponElimina
  9. El meu germà i anava sovint a Can Nyau, li encantaven els cavalls. Recordo el disgust que va tenir quan van haver de marxar....

    ResponElimina