dimarts, 1 de maig de 2012

CAN NYAU. La Verneda (Segle XVII-1992)

*1920's.- Dues imatges de Can Nyau. En la de dalt es pot veure el pou davant de la porta d'entrada a la masia i alguns detalls de la façana barroca. (Fotos: Arxiu A.E.M.)



Una de les últimes masies desaparegudes del sector de La Verneda fou Can Nyau, una edificació que, malgrat no tenir especial interès arquitectònic, estigué molt arrelada en els seus ultims anys a la vida dels barris de Sant Martí i Sant Andreu. La construcció inicial datava del segle XVII i va ser objecte de diverses modificacios la llarg de la seva vida. Estava formada per dos seccions dividides per un cos central amb façana barroca del segle XVIII. Els propietaris de Can Nyau va llegar aquesta masia a l'Hospital de Sant Pau, que posteriorment la va cedir a l'Ajuntament.
A partir de 1965, els organitzadors de la festa de Sant Antoni i la cavalcada dels Tres Tombs a Sant Andreu de Palomar van establir la seva seu a la masia. Allà es guardava el patrimoni de la societat, els carruatges i s'organitzava la desfilada de cada any. Fins els últims anys el masover que hi vivia es dedicava a cuidar els cavalls que s'hi estaven en règim de pupil·latge.
El mes de maig de 1992, en plena eufòria olímpica, la masia de Can Nyau va ser eliminada per sorpresa. Curiosament l'enderroc tingué lloc mentre el Barça jugava a Wembley la final de la Champions League i la majoria de la ciutadania estava pendent dels televisors. Segons fonts municipals calia connectar la Rambla Prim amb el passeig de l'Onze de Setembre i Can Nyau no tenia cap valor artístic. El temps ha demostrat que aquesta connexió no era tant prioritària. En resum, tot plegat es va saldar amb un altre atemptat impune contra la història de la ciutat. 


*1970's.- Can Nyau als anys setanta del segle passat amb una palmera adossada a la porta d'entrada.

10 comentaris:

  1. No tenía idea de esta masí. Una preciosidad ¡

    ResponElimina
  2. Les desaparicions del patrimoni són més lamentables quan les has viscut. Jo tenia el costum de passar sovint per aquesta masia i veure que ja no hi és fa mal.

    Han estat enderrocades un munt de masies, però el 2009 l'Ajuntament va publicar un esplèndid llibre sobre les masies de Barcelona. Enderroquem i després enyorem.

    ResponElimina
  3. La connexió Onze de Setembre amb Rambla Prim tenia moltes altres opcions per a fer-se sense necessitat d'enderrocar aquesta històrica masia.

    És una llàstima que no haguem sabut conservar la immensa majoria d'edificacions rurals que omplien el Pla de Barcelona.

    No sabia l'anècdota de la data de l'enderroc... molt trist.

    ResponElimina
  4. Jo sí que recordava el detall repugnant de la data de l'enderroc, i encara ara m'agradaria saber qui va acabar donat l'ordre definitiva de l'operació, feta amb traïdoria i menyspreu als ciutadans i a la memòria del testador.
    I totalment d'acord que es podia fer la connexió mantenint l'edifici i envoltat de terreny i tot!
    També vull dir que em reconforta veure com hi ha qui ho recorda tot i en deixa pública constància.
    Maleït despotisme olímpic il·lustrat (i progressista)!

    ResponElimina
  5. Jo recordo aquesta masia com una part molt important de la meva infantesa. Per tots aquells entorns i topants havia jugat amb tots els meus amics. A principis dels anys '50 del segle passat els camps de conreu ocupaven gairebé tota la superfície des del rec -rec comtal- fins al mar. Només unes quantes fàbriques trencaven aquell paisatge ple de sembrats i de blat de moro.
    El camí fins arribar a can Nyau, sortint des del carrer de Mar -Borriana- s'havia de fer travessant el pont de ca l'oller, seguir a la dreta del rec, passar un parell de fibles, travessar el pont de fusta -que realment no era de fusta- i després d'uns quants giravolts et trobaves la masia al damunt.
    Aquest camí jo l'havia fet moltes vegades, sobre tot a l'estiu, quan ja fèiem vacances al "cole". Anava a portar el dinar al meu avi, que treballava en una vella fàbrica del ram de l'aigua, -can Mata- gairebé al costat de l'església vella de Sant Martí.
    Com diu en Raimon de P., l'enderroc va ser repugnant, com tantes coses mal fetes que han portat a terme alguns polítics sense miraments ni escrúpols, ni cap mena de nostàlgia per les coses que teníem i que ni tant se val han estat valents, ja que la majoria de les coses s'han fet amb traïdoria.

    ResponElimina
  6. A Les Corts hi havien 102 masies, ara queden 2 ó 3, i mal conservades. A Sants n'hi havien unes 80, ara no hi queda cap. A L'Hospitalet de Llobregat hi havien 125 masies i ara queden 3 ó 4 i en un estat lamentable...Hi han dades contrastades, alguns bons llibres escrits -hem de remarcar el de les masies de Les Corts-, bé, i només us cal conversar amb els més grans. I no parlarem dels elements patrimonials relacionats directa i indirectament amb les masies i que serveixen per explicar-nos la història dels barris, els treballs agrícoles i la història de la vida quotidiana, d'una altra Barcelona molt diferent però tan Barcelona com la que coneixem, dels canals com el Canal de la Infanta i altres, dels molins d'aigua que hi havien, dels molins de vent, dels safareigs, les sínies, els pous i molts altres valuosos elements del patrimoni històric i etnològic, això ja... Us sembla normal tot aquest CAOS??, bé, si comparem amb altres ciutats espanyoles potser ho és però sis sortim i ens comparem amb Europa, sóm uns marcianos -només per ser amable- amb el patrimoni cultural que espanta. Bé, la principal diferència és que aquí tenim un problema gravíssim amb el model de creixement econòmic, amb l'especulació immobiliària, que a més té massa freqüentment una connivencia íntima i emocional amb el poder polític, però em temo que encara i ser el més grna problema no és l'únic...Aquesta destrucció massiva i sense precedents de patrimoni, freda, brutal, estúpida, ignorant, indiscriminada i oposada frontalment a la vida, a la identitat local, a l'emoció, a la personalitat i caràcter distintiu de cada poble i de cada ciutadà, oposada a la trajectòria vital de cadascun, d'un menyspreu per l'alteritat i provista d'un classisme -amagat, però molt clar- que dóna molta por es remonta ençà als anys 50, amb el desenvolupisme franquista, i ha durat fins ara. Esperem que no facin més barrabassades, ara els joves catalans sóm molt més conscients del que tenim, estimem més la cultura, llegim més, estem més units i pensem més -no és gens dificil, hehe- que els nostres pares i avis. Juanjo Domínguez, La Verneda.

    ResponElimina
  7. Can Nyau era situada en l'actic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, fent frontera amb el de Sant Martí de Provençals.

    ResponElimina
  8. angels subiron clapes29 de juny de 2013 a les 23:25

    'jo vaig neixer a can nyau i vaig viure fins als 7anys amb els pares,oncles,cosins i la iaia lola eram molts de familia va ser fantastic
    .

    ResponElimina
  9. El meu germà i anava sovint a Can Nyau, li encantaven els cavalls. Recordo el disgust que va tenir quan van haver de marxar....

    ResponElimina
  10. Ep, llegiu això: https://www.lavanguardia.com/encatala/20180831/451542985759/la-necropoli-de-la-sagrera-es-dextensio-desconeguda.html

    La necròpoli de la Sagrera és d’extensió desconeguda
    A les obres de construcció de l’estació d’alta velocitat ja s’han recuperat 440 cossos des del 2011
    _______________________________
    Veient el passat. Un grup d’arqueòlegs treballen en una fossa comuna on encara no saben quants cossos hi ha (Ana Jiménez)
    SANTIAGO TARÍN, BARCELONA
    31/08/2018 01:08

    La línia de l’AVE ha de situar Barcelona al segle XXI de manera definitiva, però de moment l’ha portat al XVII. En una espècie de viatge en el temps, els arqueòlegs estan acabant la campanya d’excavació al començament de la rambla Prim, on van aflorar fosses de la guerra dels Segadors. En aquest moment ja s’ha treballat en 80 tombes en què han aparegut 440 cossos de l’exèrcit de Felip IV que pos­siblement van ser víctimes de la pesta.

    De l’aparició d’aquesta necròpoli en va donar compte l’edició de La Vanguardia del dia 24. Ahir el responsable d’interven­cions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Josep Pujadas, va explicar el descobriment sobre el terreny.

    La veritat és que es va tractar d’un descobriment inesperat, producte de les prospeccions que sempre es fan sobre la línia de l’AVE. El 2011, treballant prop d’un antic col·lector, es va trobar la primera fossa. El 2012 van continuar els treballs, que van donar el resultat final de 12 fosses i 182 cossos. Quan aquesta campanya s’acabi, s’hauran descobert 68 fosses més i 358 cadàvers. O sigui que, en total, des del 2011, ja han aflorat 80 fosses i 440 cossos enterrats, i hi ha localitzades dues fosses més.

    La majoria de les inhumacions són col·lectives, i en una ja s’han rescatat 60 cossos. Encara no hi ha una comptabilitat definitiva. Un dels arqueòlegs que ahir treballaven en una de les tombes múltiples no s’atrevia a aventurar les persones que hi havia, perquè és possible que hi hagi diversos nivells.

    La immensa majoria són homes joves, dels 15 als 35 anys, d’una fortalesa física important. La tesi imperant és que es tracta de soldats de l’exèrcit de Felip IV que va assetjar Barcelona entre el 1651 i el 1652, durant la guerra dels Segadors. És el més versemblant, a causa de certes restes ceràmiques trobades i que la cartografia històrica assenyala que en aquell temps hi havia un gran campament d’aquestes tropes a prop d’on hi ha l’església de Sant Martí dels Provençals. Una altra dada que contribueix a la datació és que les tombes són als terrenys que envoltaven una antiga masia, Can Nyau, però no a sota. Va ser construïda a començaments del XVII, cosa que vol dir que el cementiri és posterior a l’edificació.

    Per acabar de comprovar-ho, els cossos seran traslladats als dipòsits del Museu d’Història de Barcelona de la Zona Franca, on es faran el carboni 14 i estudis antropomètrics. Es pensa que van morir de la pesta que en aquell temps va fuetejar Barcelona i va assolar la ciutat. Pot ser que també afectés l’exèrcit que duia a terme el setge. Quant a les tombes, no es conservaran: són simples forats a les argiles que ja no aporten res d’interès.

    Les fosses que s’han trobat són molt a prop del començament de la rambla Prim, al districte de Sant Martí, davant la frontera entre la Sagrera i Sant Andreu. Les vies dels trens de rodalia circulen pel costat, però la veritat és que no se sap del cert l’extensió de la necròpoli. Les excavacions es duen a terme en el que seran els accessos viaris a la nova estació, però de moment són la porta d’entrada a la guerra del segle XVII.

    ResponElimina