dissabte, 11 agost de 2012

LA COVA DEL DRAC. Tuset 30. (1965-1991)

*1971.- Dos joves passejant per davant de l'entrada del Drug DRAC Store, el cafè que en seu soterrani acollia La Cova del Drac. (Foto: Francesc Català Roca)

Cap a mitjans dels anys 1960's el carrer Tuset va esdevenir el  centre neuràlgic de la modernitat barcelonina. Un dels locals més emblemàtics d'aquesta via va ser La Cova del Drac, que en  realitat era el soterrani de la cafeteria Drug-Drac-Store, un local que jugava amb el mot català Drac i l'anglès Drugstore. Es va inaugurar el mes de novembre de 1965. Els impulsors del local varen ser el promotor cultural Ermengol Passola i l'escriptor i cofundador de Els Setze Jutges Josep Maria Espinàs, que en els primers anys actuava com a presentador de les actuacions. La decoració del local ja era trencadora per l'època amb detalls modernistes i exposicions de pintura a les parets. Les cadires de La Cova varen ser comprades a la Fonda Europa de Granollers.




*1967.- Membres de la nova cançó a les taules de La Cova del Drac. A la foto superior: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs. A la inferior: Remei Margarit, Maria Amèlia Pedrerol i Pau Riba. (Fotos: Pau Barceló. Institut del Teatre)

La primera actuació va ser la del cantautor mallorquí de color, aleshores afincat a Barcelona, Guillem d'Efak. Per la pista de La Cova del Drac varen passar pràcticaments tots els integrants del moviment de la nova cançó. També s'hi van fer espectacles de teatrals de petit format i de varietats, sempre en català. Així, per exemple, al juny de 1968 Maria Aurèlia Capmany hi presentava l'espectacle de teatre de cabaret Dones, flors i pitança amb Carme Sansa, Elisenda Ribas, Enric Casamitjana i Joan Miralles. Tampoc hi van faltar els espectacles de màgia (Màgic Kim), teatrals (Els Joglars) i de pantomima (Mims de Facècia). Però fonalmentalment, La Cova del Drac seria el principal nucli d'operacions del moviment aleshores emergent de la nova cançó. Això va provocar alguns problemes amb les autoritats del moment que vigilaven d'aprop tot el que s'esdevenia en aquesta sala.
Posteriorment Espinàs i Passola varen traspassar el local a Ramon Tordera que el va dedicar gairebé íntegrament a la programació d'actuacions de jazz.


La Cova del Drac va tancar portes l'últim dia de 1991 amb una inoblidable actuació del pianista Tete Montoliu. Les exigències de les noves normes de seguretat dels locals nocturns van impedir fer les adequacions requerides en aquest històric local, que va viure una segona etapa al carrer Vallmajor tocant a la plaça Adrià. Però ja res va tenir a veure amb el seu passat gloriòs a Tuset.

8 comentaris:

  1. Com sempre, molt interessant. No sabia que la Cova original estava al carrer Tuset. Jo havia estat anys enrere al local de la zona alta (prop de la parada de Muntaner dels Ferrocarrils), que em sembla que ara es diu d'una altra manera. Tampoc sabia que les cadires havien anat a parar a la Fonda Europa, un local que per qüestions geogràfiques em queda molt més a prop. Ja m'hi fixaré el proper cop que hi entri, cosa que no passarà molt aviat, tenint en compte els preus dels seus esmorzars de forquilla, jejeje...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol: El tema de les cadires és a l'inrevés de com ho dius.
      Quan van muntar La Cova l'any 1965 les van comprar a la Fonda Europa.

      Elimina
    2. Ui, perdona, ho havia entès malament doncs. En qualsevol cas, em pregunto com van anar a parar fins a l'Europa per comprar unes cadires :-)

      Elimina
  2. Molta història dins la cova; bona i dolenta: els darrers anys va decaure molt i semblava més un centre cívic. Tinc alguna anècdota sucosa que algun dia explicaré.

    ResponElimina
  3. Llàstima de pèrdua, tot dura tan poc.

    ResponElimina
  4. Els darrers anys ja era tota una altra cosa, cert, no entenc la facilitat que tenim en malmetre allò que funciona.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt aquest article sobre La Cova del Drac original. M'ha portat molts bons records ja que els anys 1977, 1978 i 1979 hi vaig actuar amb el grup L'Esquerra de l'Eixample del qual formava part i també en unes tardes que es feien els dijous dedicades a la poesia. Encara guardo fotos i algun retall de diari de l'època.
    Una vegada més, felicitats per l'article.

    ResponElimina