dimarts, 18 de desembre de 2012

ARS. Teatre i cinema. (1972-1984)


*1978.- Entrada a la Sala Ars del carrer Atenas. Al fons es pot veure la Ronda del General Mitre.

Situada al número 27 del carrer d'Atenes, tocant a la Ronda del General Mitre, la sala Ars va començar la seva singladura com a teatre. Ocupava el local que anteriorment havia acollit l'Ateneu de Sant Gervasi. El primer espectacle que s'hi va representar fou la peça Bestiari de Joan Oliver, musicada per La Trinca, amb direcció escènica de Ventura Pons. La inauguració va congregar una important representació de la progressia ciutadana del moment, era la nit del 6 d'abril de 1972.
L'estiu d'aquell mateix any la nova cançó també hi va tenir el seu espai. Pere Tàpies, Enric Barbat, Dolors Laffite, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i Jaume Sisa van ser alguns dels cantautors que hi van actuar en la primera època del local, que també s'oferia projeccions de cinema infantil.
El 21 de setembre de 1972 s'hi va projectar la primera sessió doble de cinema d'art i assaig que incloia els films La estructura de cristal de Krzysztof Zanussi i la sempre celebrada To Be or Not To Be. Era el començament de l'etapa com a sala especial amb cinema d'autor gestionada per Círculo A. L'Ars va acollir també projeccions de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona.

*1978.- Interior de la sala Ars en la seva època de cinema.

El 1983 el teatre i la música tornaven a l'Ars amb representacions d'obres com Fleca Rigol, digueu amb Alfred Lucchetti i Ovidi Montllor o Sense Trampa, un espectacle de música i màgia que juntava a Josep Maria Bardají i al Màgic Andreu.
L'Ars va continuar obert fins a l'octubre de 1984 i encara s'hi va fer una projecció privada de comiat el 31 de gener de 1987, just un dia abans que la sala va començar a ser destruida per convertir-la en un bar musical i discoteca que sota el nom d'Ars Studio seria inaugurada a l'abril de 1988.


5 comentaris:

  1. Va ser un dels primer cinemes que van projectar cicles d'actors (Bogart, etc).

    ResponElimina
  2. Allí vi el Tambor de Hojalata y Mi tio de América...muy buenas pelis ...

    ResponElimina
  3. En aquesta sala hi ha ara un grafitti de Keith Haring.

    ResponElimina
  4. Molts records i grans pel·lícules! Els Trenes rigurosamente vigilados, el To be or not to be (!!), el Rufufú del Marco Monicelli, La Sangre del Cóndor.... eren els temps de les sessions de 5 duros de l'Alexis, 5 duros: 0,15 euros!!!!, han canviat una mica les coses.
    Ah!, i un homenatge al Jaume Figueres, a en Pere Fagés i a l'Antoni von Kirchner que, amb el Círculo A ens van obrir la porta a l'aire frec que aquí era tant escàs.

    ResponElimina
  5. Quins records! Anavem amb el cole a veure pel.licules com Melody!!😪

    ResponElimina