dijous, 21 de febrer de 2013

PLAÇA DEL LLORO. Cinc d'Oros. Diagonal/Passeig de Gràcia. (1940-1941)


*1940.- Inauguració del monument a la Victòria el dia 26 de gener, coincidint amb el primer aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Sobre l'obelisc veiem el lloro, com va ser coneguda popularment l'escultura de l'àliga.


El 26 de gener de 1940 l'obeslisc situat a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Gràcia, conegut popularment com el Cinc d'Oros, va ser reinaugurat pels franquistes vencedors de la Guerra Civil, que van adequar el monument a la seva simbologia. L'estàtua al·legòrica a la República que hi havia al cim va ser suprimida i en el seu lloc es va col.locar una àguila imperial amb les ales sense desplegar. D'altra banda, al peu de l'obeslisc una estàtua femenina, obra de Frederic Marés, representava la Victòria, nom amb el que es rebatejà la plaça.
El curiós del cas és que l'àguila del cim no era un treball escultòric gaire reeixit i els ciutadans van començar a batejar-lo com el lloro i per extensió el lloc va ser conegut com la plaça del lloro. És fàcil d'imaginar en algun despatx oficial de l'època un diàleg semblant a aquest:
- Mi general, con el debido respeto, tengo que comunicarle que nuestros servicios de seguridad han detectado que muchos vecinos de esta ciudad empiezan a conocer la plaza de la Victòria como la plaza del Loro a causa de esta escultura que hay en lo alto del obelisco.
- Malditos catalanes, esto es intolerable!!! antes eliminaremos ese pajarraco que permitir que este rebaño de separatistas traidores manche el honor de nuestra gloriosa cruzada con semejante epíteto.
I ben aviat, sense fer gens de soroll l'àliga va desaparèixer de la nit al dia i Barcelona es va quedar sense Plaça del Lloro.

*1940.- Una imatge més llunyana de l'obelisc amb el lloro al cim

5 comentaris:

  1. No sé per quina raó li diuen plaça, sempre ha estat una rotonda o una cruïlla, la gent mai ha pogut apropiarse de l'espai.

    ResponElimina
  2. Si és que som una colla de cabrons malpensats, els catalans.
    ;D

    ResponElimina
  3. És cert, fa anys m'ho va explicar en Permanyer i em va dir que a més del lloro, alguns l'anomenaven plaça del "lluritu". És clar que aquesta plaça no ha tingut mai un nom definit, avui, els més joves i no tan joves l'anomenen plaça del llapis, a partir de que en una edició del Saló del Còmic van vestir l'obelisc com si fos un llapis de la marca Staedtler groc i negre i la veritat és que quedava molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja es deia plaça del llapis abans que s'inventés això del Saló del Còmic, eh?

      Elimina
  4. És una plaça emblemàtica, però no plorem per la plaça, caldria plorar per aquelles construccions que varem perdre, i censurar els que varen permetre que els nombrosos palauets que hi havien, com el conegut del Dr. Robert, fossin destruïts i en el seu lloc varen fer els grans edificis. Edificis que alguns d'ells son una joia, però que podrien conviure uns i altres, fent uns indrets únics per tots nosaltres.
    Ja no diguem res dels antics jardins dels Camps Elisis, construïts amb l'idea de que fossin emblemàtics, i que perduressin per sempre, que poc varen durar.
    Cal veure que no tot és bo, ni tots es dolent. Cal acceptar els canvis, recordant el passat, vivint el present i pensant en el futur.
    Les especulacions dels terrenys i els guanyadors de diners fàcils i sense pudor etic, son els responsables.

    ResponElimina