dissabte, 16 de març del 2013

LA GRAN BODEGA . València 193. (1940's - 2000's)


 
Un dels llocs més enyorats per fer trobades grupals a base de menjars econòmics però frugals i de qualitat va ser La Gran Bodega del carrer València, entre Aribau i Enric Granados. Amb una decoració carregadísima, que incloia tota mena d'objectes tipics que penjaven del sostre, varietat d'ampolles, pernils, barrils de vi i llaunes de tota mena de queviures, el menjar característic i més desitjat d'aquest local eren les tapes, molt anys abans que, a risc de perdre autenticitat,  quedessin globalitzades a causa de la implacable captura gastronòmica del turista. José Maria Utrillos va estar molts anys rera la barra del local servint als clients.
La desaparició de La Gran Bodega va deixar un buit immens en aquell sector de l'Eixample. Avui altres establiments de la ciutat han adoptat com a nom Gran Bodega, però cap d'ells poden competir amb el record que ens va deixar la del carrer València.

15 comentaris:

  1. Sempre m'han agradat aquesta mena de bodegues i la mena d'àpats que s'hi podien fer. Ja gairebé no en queden. I La Gran Bodega, precisament, era un dels meus llocs preferits.

    ResponElimina
  2. hacía años que no sabía nada de este querido sitio, La Gran Bodega, y, presentía lo que ahora he leído, su desaparición, y ya hace años.
    Es una pena, nos vamos quedando sin los símbolos de nuestra Ciudad, son como desgarros en el alma y corazón.

    ResponElimina
  3. Siempre los amigos de la plaza letamendi nos sentabamos en los barriles que habian en la calle y nos tomabamos unas cervezas con patatas bravas y "ancas de rana" aqui fue donde las probe por primera vez enfrente teniamos unos futbolines ahi pase mi infamcia y adolescencia !que tiempos aquellos! Desgraciadamente ya no existe ni la gran bodega mi los futbolines.....menos mal que yo si

    ResponElimina
  4. Esas tardes noches con los amigos javi pablo guillermo manolo pablo, alli se quedaron para siempre, ratos inolvidables

    ResponElimina
  5. Cerveza buenisima y pescaito frito y patatas bravas increiblemente buenas y las de verdad

    ResponElimina
  6. La salsa brava, d'elaboració pròpia, magnífica. S'ha perdut la recepta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, era muy jovencita cuando ya iba, el camarero Manolo nos trataba genial, aún conservo la tarjeta de la Gran Bodega, pero sobre todo llevo 22 años buscando poder volver a probar esa receta de bravas y no hay manera. Si alguien me pudiera decir si la hacen en otro sitio o bien como hacerla se lo agradecería de corazón, es como si se tratase de un coleccionismo en mi recuerdo. Un saludo.

      Elimina
  7. La salsa de les patates braves, es feia amb oli d'oliva verge extra, pimentó de la Vera (dolç), i el picant era cayena molta, comprada a Angel Jobal, carrer Prinesa. Jo penso que el secret eren les patates, i com es fregien, i la salsa. No les he tornat a tastar, com les nostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Ramon. Tens més dades d'aquesta salsa? Sembla que en saps molt i molt. Sis plau, contacta'm a bravasbcn@gmail.com

      Elimina
    2. Hola, era muy jovencita cuando ya iba, el camarero Manolo nos trataba genial, aún conservo la tarjeta de la Gran Bodega, pero sobre todo llevo 22 años buscando poder volver a probar esa receta de bravas y no hay manera. Si alguien me pudiera decir si la hacen en otro sitio o bien como hacerla se lo agradecería de corazón, es como si se tratase de un coleccionismo en mi recuerdo. Un saludo.

      Elimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Que pena, todas aquellas cenas con los amigos tapeando antes de ir de copas, espero que algun día alguien piense en abrir algo asi.

    ResponElimina
  11. Allí vaig conèixer al "gegant" Joan Fuster...enyorança

    ResponElimina