diumenge, 17 de març de 2013

PICADERO EL ECUESTRE. Ciutat de Balaguer 68. (1948-1995)

L'any 1944 va ser construit al capdamunt del carrer Ciutat de Balaguer (aleshores Babilonia) un petit recinte hípic amb la finalitat d'instalar-hi una escola d'equitació. L'impulsor d'aquest projecte va ser Eudald Puig Valls, que havia regentat anteriorment una altra hípica al carrer Alcalà de Guadaira prop de la Riera de Sant Miquel al barri de Gràcia. Puig havia comprat aquests terrenys un any abans, a l'octubre de 1943,  amb l'ajut d'un soci capitalista quan aquella zona era encara un sector molt poc urbanitzat envoltat de descampats. Inicialment el nou recinte es va anomenar Hípica Bonanova. Només uns anys després, cap a finals de la dècada dels 1940''s, la zona va començar a canviar radicalemnt de fesomia, es van urbanitzar els carrers del voltant i començaren a construir-s'hi pisos.
L'Escola d'Hípica El Ecuestre, coneguda popularment com el Picadero,  no va ser mai un club privat sino que era obert a tots els que compartien l'afició pels cavalls i va servir per a formar bons genets i amaçones. La Federació Catalana d'Hípica hi organitzava cursets per a tots els nivells i edats.
Manuel Antonín Prats en va ser l'últim director. Al llarg dels seus 51 anys de vida, El Ecuestre havia canviat sucessivament de propietari després de l'arrencada inicial d'Eudald Puig. Les queixes dels veins a conseqüència de les males olors dels cavalls sempre havien existit, però en els ultims anys augmentaren i les denúncies i plets per aquesta causa eren a l'ordre del dia. Finalment l'Ajuntament va decidir que una instal.lació d'aquestes característiques no podia continuar en aquell lloc.
El popular Picadero del carrer Ciutat de Balaguer va tancar l'últim dia d'abril de 1995, els cavalls encara s'hi van quedar unes setmanes més fins que foren traslladats i el picadero enderrocat.

4 comentaris:

  1. Ostres, no tenia ni idea de l'existència d'aquest picadero!

    ResponElimina
  2. Jo hi vaig anar-hi moltes vegades. Ere un lloc bastant familiar, amb bon tracte per part dels propietaris en la época de l'Antonin... Ell era bastant pesetero, però els fills eren bon a gent.
    Hi hi havia bon professors també. Jo vaig aprendre a muntar allà. Després sovint sortia amb el cavall hi anavem pujant fins la muntanya del Tibidabo i a voltes fins a Sant Cugat o Cerdanyola.
    Encara que els veins es queixessin, hi havia bastants clients del Picadero entre el veinat. Devant mateix del Ecuestre hi havia una vella taberna molt agradable per estar-se a fora a l'estiu i servien bones tapes.

    ResponElimina
  3. La taberna es decía "el rincón del César" no m'oblidare mai de "la mami" que regentava la taberneta. Cuanta paciència i carinyo tenia per a tots nosaltres ... I la Pili la seva filla, i l'Angelito el fill... El picadero va formar part de la meva vida durant uns quants anys. Temps passats... No oblidaré mai tot allò. "

    ResponElimina
  4. Us en recordeu del non del cuidador dels cavalls sobre el any 1967?

    ResponElimina