dimecres, 29 de maig de 2013

EL NIDO DE ARTE DE DON JAIME. Plaça Catalunya. (1967-1968)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER


Don Jaime de Mora i Aragón, va ser un aristòcrata de la jet-set marbellí, que en realitat era el germà petit de la Reina Fabiola, aquella senyora de bona família que un bon dia va aconseguir esposar-se amb el Rei Balduino de Bèlgica. Don Jaime era d'aquells personatges que ho tenien sempre tot pagat. Una personalitat excèntrica que va decidir viure la vida en clau de diversió permanent fins que un infart el va fer fora de circulació a Marbella el 26 de juliol de 1995.
Cap a finals de la dècada dels 1960's, quan Barcelona estava de moda i era identificada com la ciutat més europea de la península, don Jaime va decidir obrir un local a la mateixa plaça Catalunya on es podia escoltar jazz fins a altes hores de la nit. Va ser inaugurat l'11 d'octubre de 1967 i ersa situat al soterrani de la cafetería Plazza, emplaçada al costat de El Corte Inglés prop de la cantonada amb Fontanella. En una mostra més d'egocentrisme li va posar el nom de El Nido de Arte de don Jaime, tot i que ell mateix confessava que l'havia volgut batejar com La Hoz y el Martini, però no el van deixar.

*1967.- L'inefable don Jaime de Mora y Aragón tocant el piano al seu Nido de Arte. (Font: Hemeroteca Destino)

S'hi accedia a través d'unes escales encatifades amb miralls a les parets. El color vermell i una certa obscuritat dominaven el local. Hi havia un piano on puntualment i entre l'admiració del públic el propi don Jaime tocava amb no massa gràcia alguns temes que generalment mai no acabava d'interpretar sencers..
Era un lloc freqüentat també per estudiants universitaris que hi organitzaven les seves festes i va servir com a marc de promoció d'alguna marca de whisky escocès amb ganes d'introduir-se al mercat espanyol.
L'aventura de don Jaime i el seu niu d'art va durar ben poc, tot just set mesos. Fou justament al maig de 1968, el maig més revolucionari del segle XX, quan el local de l'aristòcrata va tancar. Per la història hi quedarà el record d'aquest estrafalari personatge regentant un local nocturn al bell mig de la ciutat.

5 comentaris:

  1. Molt bo aquest article i, pel que recordo, d'una absoluta precisió fins i tot en la descripció del local.

    ResponElimina
  2. jajaja que bueno...la hoz y el Martini....Extraordinario...

    ResponElimina
  3. En aquell temps,1967-1970, jo anava al col.legi S.I.L. del carrer Lleó XIII i a vegades veia en Jaime de Mora sortint de l'hotel La Rotonda, on ell hi vivia. Al mateix carrer Lleó XIII, ell aparcava un Ford Mustang, un cotxe del que n'hi havien molt pocs.

    Josep Miquel

    ResponElimina
  4. El vaig conèixer a Marbella a finals de la dècada de 1980's. jo anava amb un grup de periodistes catalans,que haviem estat convidats a una d'aquelles festes. Ell en assabentarsse-se'n de que hi havia catalans en el local ens va fer cridar i ens va demanar que seguéssim al seu costat per poder parlar català ja que no tenia gaires ocasions i la veritat és que el parlava molt bé i sense cap mena d'accent. Ens va explicar que la seva família era originària de Catalunya i que la seva ùltima voluntat era ser enterrat a Santes Creus... bé em sembla que això no ho va poder complir

    ResponElimina