diumenge, 30 de novembre de 2014

PONT SOBRE L'AVINGUDA ICÀRIA (1976-1988)

Poc després de complir-se un any de la mort de Franco quan el país tot just acabava d'encetar una complicada transició cap a la democràcia, una insfrastructura pública va ser inaugurada a Barcelona en un intent de pal·liar l'etern problema del pas del trànsit pesat pel mig de la ciutat. L'alcalde Socias Humbert, que des del primer moment va mostrar un talant molt més dialogant amb les associacions de veïns i l'oposició, que el desmarcava clarament del tarannà autoritari dels seus antecessors Joaquim Viola i Enric Massó Vázquez, presidia el consistori municipal quan es va obrir el pont sobre l'avinguda Icària. Feia ben poc que aquesta via havia recuperat el seu nom històric que el franquistes varen dedicar al Capitán López Varela.
Era un pont isostàtic metàl·lic amb absència de formigó que s'elevava paulatinament des del costat del pont de les agulles per superar les vies de la línia de la costa en direcció a Mataró deixant enrere l'Estació de França i la terminal de Rodalies. La seva obertura al trànsit pesat de camions va suposar l'eliminació d'un perillós pas a nivell que generava greus problemes de fluïdesa i l'alleujament per als veïns del carrer València i altres vies de la ciutat. 

*1986.- El pas del pont per sobre de les vies de la línia fèrria de la costa. (Foto: © Martí Llorens


*1976.- La Vanguardia informava amb aquest retall de la imminent inauguració del pont al desembre d'aquell any.

*1976.- Vista aèria del pont amb el seu traçat marcat en vermell (Foto: TAF / La Vanguardia)


*1977.- Només unes setmanes després es va fer palès que l'acollida del nou pont entre alguns sectors dels transportistes no era precisament de satisfacció (Edició de la La Vanguardia del 4 de gener).

En un intent poc reeixit i gairebé ridícul d'humanitzar al màxim la nova obra, l'ajuntament va tenir la brillant idea d'instal·lar fins i tot un espai de jocs infantils just sota la pendent per on s'elevaven els camions. No hi ha dubte que el soroll i la contaminació emesa pels vehicles feien poc saludable per als infants gaudir d'aquelles improvisades i inadequades instal·lacions.

*1976.- L'espai de jocs infantils sota el mateix pont que l'ajuntament va condicionar coincidint amb la inauguració del viaducte. (Foto: Jaume Mor /Arxiu Històric del Poblenou)

*1986.- El pont en ple funcionament poc abans de l'inici de les intervencions urbanístiques per construir la Vila Olímpica que el varen sentenciar per innecessari.  (Foto: © Martí Llorens

El pont de l'avinguda Icària amb prou feines va sobrepassar la dècada de vida. L'any 1988 el pont va ser desmantellat i traslladat provisionalment uns cents de metres mes enllà a la cruïlla amb el carrer de Marina per continuar fent la seva funció mentre s'ordenava definitivament la zona amb motiu de la construcció de la Vila Olímpica i la nova urbanització del seu entorn.

Enllaços d'interès:
L'ultim viatge a Icària (1987). Enric H. March 
Barri d'Icària. Marta Domínguez Sensada

1 comentari:

  1. Lo recuerdo y era una odisea de trabajadores, sobre todo para los que iban hacia la Ebro de caminoes y tractores y después la Nissan...
    Salut

    ResponElimina