dissabte, 27 de juny de 2015

FAÇANA DE LA MURALLA. Avinguda de la Catedral. (1957-1996)


*1959.- Les façanes construides a finals dels anys 1950's entre les tres torres de la muralla tal com eren quan es va obrir l'Avinguda de la Catedral en una postal de l'època. (Foto: Campañá i Piu-Ferrán)

Durant els anys 1950's es va procedir a l'esponjament de la zona situada davant de la façana de la Catedral, amb l'enderroc progressiu de les cases del carrer de la Corríbia i altres adjacents. Les autoritats franquistes municipals semblaven voler redimir els pecats comesos pels guanyadors de la Guerra Civil, que havien bombardejat sense pietat aquell entorn mitjançant els seus aliats italians. L'element principal del nou projecte urbanístic consistia a obrir l'avinguda de la Catedral fins la plaça Nova i un dels aspectes destacats era la recuperació de la visió del tram de l'antiga muralla romana entre el carrer del Bisbe i  les escales d'accés al Pla de la Seu i l'entrada a la Catedral.

*1957-1958.- Execució dels últims enderrocs de les cases del carrer de la Corríbia i urbanització amb pins i xiprers del nou espai resultant amb un any de diferència entre les dues imatges.

*1958.- Desaparegut el carrer de la Corribia amb l'enderroc de les casses adossades a la muralla, es va procedir a la reforma de les façanes que quedaven a la vista i a l'enjardinament de l'entorn a la nova Avinguda de la Catedral. La imatge correspon al mes de gener quan les obres ja eren en una fase avançada. Faltava encara reproduir el primer arc de l'antic aqüeducte romà. (Foto: Ribera)

Sota la direcció dels arquitectes municipals Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, les obres van quedar enllestides cap al 1957. Es va reconstruir el primer dels arcs de l'aqüeducte que sortia de la torre de la muralla de la Plaça Nova i es va enjardinar l'espai que quedava al peu de la muralla amb la col·locació d'algunes restes (especialment dues columnes) trobades en les excavacions, seguint l'exemple ja aplicat a la muralla del carrer Tapineria i la plaça de Berenguer el Gran.
Les façanes posteriors de la casa del Degà i de la Casa de l'Ardiaca, on es troba l'Arxiu Històric de la Ciutat, situades entre les tres torres de la muralla, van ser resoltes amb un seguit de balcons sustentats per peces de ferro insertades obliquament a la façana i un tram de múltiples obertures falses a la planta superior sota terrat. Durant quaranta anys aquest va ser l'aspecte que oferia aquell privilegiat tram de la muralla.

*2010.- Aspecte actual del tram de muralla entre la plaça Nova i les escales d'accés a la Catedral.

La intervenció executada entre els anys 1996 i 1997 pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech, ens va deixar un paissatge totalment diferent al que havia resultat de l'enderroc de les cases del carrer de la Corríbia. El nou aspecte de la façana va sobtar per la seva línia rupturista amb parets de textura llisa de color rosa, rematades per unes obertures sobresortints de vidre a l'última planta a manera de badalots invertits. Així doncs, van ser eliminades totes les finestres i obertures de la primera intervenció dels anys 1950's inclosos els balcons. El resultat va ser, si més no, polèmic i aviat es convertí en terreny abonat a les crítiques per a tots els gustos.

*1997.- El cronista urbà Lluís Permanyer feia aquestes consideracions sobre la nova façana a l'edició de La Vanguardia del dia 6 de gener.

8 comentaris:

  1. A mi m'agradava més com estava abans d'aquesta última reforma. Les autoritats municipals sempre van a la seva sense importar l'opinió dels ciutadans.

    ResponElimina
  2. la d'ara es 'bochernosa' !!

    ResponElimina
  3. El que veiem ara s'ha fet mitjançant criteris museístics actuals, és a dir, que la part no pertanyent a la muralla es vegi clarament (per això el color rosa) doncs el que importa és la visualització de la muralla, que ara es distingeix clarament i abans no.
    Com a consol per als disconformes, només dir que tot el que s'hi ha fet ha de ser reversible, és a dir, pot eliminar-se fàcilment i deixar-ho tot en l'estat original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mala interpretació dels criteris museístics des del moment en que la vista de l’espectador s’en va cap a les façanes noves., que són ara les protagonistes. La façana hauria de ser molt més neutre, no hauria de destacar. En aquest sentit era molt mes “actual” la tradicional façana de 1958 perque no destacaba per devant de la muralla.

      Elimina
  4. El resultado sencillamente horroroso, vamos otra Marca Barcelona del mal gusto. Una perdida,una falta de sensibilidad visual...espero que lo corrijan algún día y nos devuelvan por lo menos la antigua fachada que gana en monumentalidad y se ve perfectamento lo que es romano y lo que no.Que tontos no somos, aunque nos traten como tales.

    ResponElimina
  5. Jo tampoc hi estic d'acord amb aquesta nova intervenció és horrorosa.
    Algú em podria dir o em sabria dir que se n'han fer de les columnes que hi havia abans en el jardinet també desaparegut?
    Salutacions a tots
    Magda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si eren elements originals, suposo que s'hauran guardat al dipòsit del museu, a la Zona Franca. Podria ser que fossin rèpliques o elements falsos, doncs l'arquitecte Adolf Florensa n'era assidu; si fos aquest darrer cas, ignoro que se n'haurà fet.

      Elimina