dilluns, 4 d’abril de 2016

CINE DELICIAS. Travessera de Gràcia 224 (1925-1987)


*1930's.- Una imatge exterior de la façana original del Cine Delicias

Inaugurat l'any 1925 amb un aforament per a 900 localitats, el Cine Delicias era situat a la vorera mar de la Travessera de Gràcia entre el carrer Bailèn i el Passeig de Sant Joan.
Tal com apunta l'historiador de sales de cinema barcelonines Roberto Lahuerta [1], a la dècada dels 1930's un fuster de nom Francesc Benaiges es va fer càrrec del local després d'un rocambolesc episodi comercial. Benaiges havia fet les butaques de la sala i el propietari, amb problemes econòmics, no va poder pagar-li. La història va acabar amb embargament i amb el traspàs de la sala a l'ebanista que, un cop al front del negoci, va aconseguir millors resultats que el seu antecessor.
Després de la Guerra Benaiges va deixar el local i se'n va fer càrrec Ramon Riba Martorell, pare dels que després serien els empresaris del conegut restaurant espectacle Scala Barcelona. L'any 1961 Ribas es va associar amb Pere Balañá i junts van tirar endavant un projecte que va suposar l'enderrocament del vell cinema per a construir-ne un de nou, que fou inaugurat el 8 de setembre de 1962.
El nou Delicias, projectat per l'arquitecte Ramon Paradell i Rossich  disposava de platea i amfiteatre amb una capacitat total de 811 butaques. Tota la decoració interior va ser renovada i la sala passava per ser una de les més modernes de la ciutat. A partir d'aleshores va començar una etapa de programació doble dins la categoria de reestrena, que situaria el local entre un dels més populars de la part baixa de Gràcia. 
L'últim dia de l'any 1987 la sala va tancar portes amb la projecció del film d'animació El Libro de la Selva de Walt Disney. Posteriorment va ser enderrocat i al solar resultant s'hi va construir un edifici d'habitatges.

[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. Madrid 2015.

4 comentaris:

  1. Jo vivia al davant. Just quan el tranvia tombava en una corva cap al carrer Bailén i no poques vegades havia descarrilat i s'havia enclastat a la porta del cinema. L'espectacle estava garantit. Només recordo la nova façana, Des de casa veiem els cartells anunciant de les pelis que projectaven. No era un cinema econòmic. Anàvem més al Texas.

    ResponElimina
  2. A mi em constava que la reforma de Ramon Paradell era la del 1947 i la dels 60's la va fer Pere Ricart Biot, un arquitecte que va projectar diversos cinemes a la Bracelona d'aquella època. El que no sè és qui va projectar l'edifici del 1925

    ResponElimina
  3. Pasé muchos sabados por la tarde en el anfiteatro o "club" del Delicias enganchado al programa doble. Creo recordar que en la antesala del anfiteatro habia un bar donde nos surtiamos de provisiones. Aún era la epoca en la que ibas al cine independientemente de la pelicula que hicieran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vivía justo en la esquina de Joan Blanquea. Veía la cartelera desde el balcón de casa.
      Mi abuelo trabajó en el bar del cine. No me extrañaría que te sirviera algo.
      Recuerdo que vi Bambú en ese cine

      Elimina