dimarts, 27 de febrer de 2018

FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)

Agraïments a ELOY FC, VALENTÍ PONS TOUJOUSE, ALFRED PUIG i ALBERT VIOLANT



Fàbrica de fosa tipogràfica molt popular al barri de Gràcia. L'edifici industrial era situat a la cantonada de la Travessera amb el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, just davant del mercat de l'Abaceria Central i molt a prop de la plaça de la Revolució de 1868. 

*1995.- Façana de la fàbrica Neufville a la Travessera de Gràcia. (Foto: Xavier Basiana / Jaume Orpinell)
 
La història de Neufville a Barcelona s'inicia quan el 22 de març de 1885 l'empresa alemanya Bauersche Gieβerai, propietat dels alemanys Edward Kramer i Giustav Fuchs, opta per expandir-se per Espanya. Amb aquest objectiu compra l'establiment tipogràfic de Narciso Ramírez y Rialp a Barcelona i funda una filial, al front de la qual situa a Jacob de Neufville, fill d'una família d'empresaris de Frankfurt que participava econòmicament a l'empresa. Posteriorment  la direcció de la foneria va continuar en mans de la Bauersche Gieβerai com una filial amb el nom de Succesor de J. de Neufville fins que al 1898, Edward Kramer es retira del negoci, com ho havia fet, tres anys abans, el seu soci Giustav Fuchs, i ven la filial de Barcelona a Georg Hartmann, el jove propietari de la poderosa Bauersche Giesserei alemanya. El 1922 Neufville passa a ser propietat de Carlos Hartmann. Serà aleshores quan s'aixequi la fàbrica al bell mig del barri de Gràcia segons un projecte de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1864-1925).


Georg Hartmann (1880-1954) i el seu fill Carlos Hartmann (1899-1950) dues figures cabdals en la història de Neufville.


Amb Hartmann fill l'empresa aconseguirà col·locar-se al capdamunt de la producció internacional de tipografia al costat de la Bauersche Giesserei de Frankfurt del Main i la BauerType Foundry de Nova York. Al mateix temps, esdevé un referent únic a Espanya en el subministrament de maquinària per a les arts gràfiques. Serà amb la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner el 1924, que Neufville assolirà el lideratge entre les empreses del ram a nivell internacional. Arribats els anys 1930's la tipografia Futura és adoptada majoritàriament com a tipografia per defecte a les impremtes d'Europa i Amèrica, convertint-la en el tipus de plom més venut a la història. Anys després, quan al 1969 l'home arribarà per primer cop a la Lluna, els astronautes nordamericans Armstrong, Collins i Aldrin hi deixaran una placa amb una inscripció realitzada amb la tipografia Futura, un document fabricat a l'estat espanyol.
Als anys 1960's la impressió tipogràfica en plom començava a patir un palès declivi a causa de la irrupció en el mercat de l'offset, un sistema d'impressió que encara és el dominant i que comporta primer la fotocomposició i després l'autoedició. Moltes foneries i impremtes espanyoles no foren capaces d'adaptar-se al canvi. La Foneria Tipogràfica Neufville però, aconsegueix superar amb escreix la situació i, sense renunciar a la producció de plom, compra dues de les foneries alemanyes més importants: la Bauersche Giesserei el 1972 i la Ludwig & Mayer el 1985, una altra de francesa (Fonderie Typographique Française el 1974) i una d'espanyola (Fundición Tipográfica Nacional el 1972) entre d'altres. Aquest reposicionament de Neufville en el mercat assegura la continuïtat de la producció de plom i aconsegueix que els drets d'autor de famoses tipografies passin a ser propietat de la foneria barcelonina.
L'adveniment i consolidació dels ordinadors personals generarà nous canvis i l'activitat de Neufville a la seva fàbrica de Travessera de Gràcia serà reorientada a partir dels inicis dels 1990's. La foneria deixa de funcionar i el gran edifici quedarà només per a oficies i magatzems. És el preludi d'un final que no trigarà en arribar. 

Maquinària a l'interior de la fàbrica Neufville. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC)
  
*1976.- Imatge captada des de la cantonada entre els carrers Puigmartí i Mare de Déu dels Desemparats, amb el mercat de l'Abaceria Central en primer terme i la fàbrica Neufville al fons (Foto: Arxiu Municipal de Barcelona. AMB)
 
La fàbrica Neufville va tancar el 1995 i tres anys després va ser enderrocada per donar pas a un bloc d'habitatges que va permetre l'eixamplament de la Travessera davant de l'Abaceria Central. El mateix 1995 l'empresa va quedar integrada en una altra dedicada a la tipografia digital i anomenada Bauertypes, que és actualment la continuadora de l'antiga Neufville.
La pèrdua d'aquest edifici, tot i el seu dificultós encaix urbanístic amb la futura ordenació de la Travessera de Gràcia, va suposar un fort cop per la conservació del patrimoni industrial de la ciutat. 
 
*1992.- Vista a vol d'ocell del mercat de l'Abaceria Central amb la fàbrica Neufville al seu davant. (Foto: Arxiu Municipal de Barcelona. AMB)
 

1 comentari:

  1. Jo era fill dels porters de Neufville. Vàrem viure allà des del 72 fins al 93. Tota la infància i adolescència,...

    ResponElimina