dissabte, 10 de març de 2018

AVENIDA DEL CAPITÁN LÓPEZ VÁRELA (Avda. Icària entre 1949 i 1978)

Agraïments a JORDI BORONAT
 
*1950's.- Arrencada de l'avinguda del Capitán López Várela amb l'edifici de l'Economat de RENFE a la dreta i les vies de l'Estació de França a l'esquerra. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)
 
Durant un període de trenta anys, coincidents en la seva major part amb la dictadura franquista, l'avinguda d'Icària va adoptar el nom d'Avenida del Capitán López Várela.
El règim guanyador de la Guerra Civil va voler amb aquest canvi retre homenatge a un dels militars més implicats en el fracassat cop d'estat contra la República del dia 19 de juliol de 1936 a Barcelona.
Luís López Várela (1898-1936) era fill d'una família de militars, els sis germans havien ingressat a l'exércit. Com a home de confiança del general Orgaz va participar en l'aixecament contra la República des de la Caserna d'Artilleria dels Docks de l'Avinguda d'Icària.
Els revoltats, una columna d'artilleria comandada pel propi López Várela, van sortir de la caserna en direcció al centre de la ciutat, just seguint el curs de l'avinguda d'Icària. Els plans colpistes preveien l'ocupació de la Conselleria de Governació, la Capitania General i el Port. En arribar al sector delimitat pel parc de la Ciutadella i el nus de vies del ferrocarril de l'Estació de França, van ser interceptats per un grup de la Guàrdia d'Assalt recolzada per milicians anarco-sindicalistes de CNT-FAI  armats. Hi hagué intercanvi de trets i algunes baixes. López Varela va ser greument ferit i finalment detingut.
El fracàs de l'aixecament militar a Barcelona, va determinar el destí de López Várela, que seria jutjat, condemnat a mort i executat el 26 d'agost de 1936 als fossars del castell de Montjuïc. Curiosament el president Lluis Companys tindria la mateixa fi en aquell mateix lloc només quatre anys després.
Tot i la victòria franquista a la Guerra Civil no seria fins 10 anys després del seu acabament, que un grup d'addictes al règim va proposar a l'ajuntament rebatejar l'Avinguda Icària amb el nom del militar colpista que va protagonitzar allà mateix els fets de juliol de 1936.

*1949.- Retall de La Vanguardia on figuren els noms dels que van proposar a l'ajuntament dedicar l'avinguda d'Icària a López Várela.
 
*1960's.- Arribant a l'actual carrer de Marina, la via oferia aquest aspecte. Al fons es pot veure la xemeneia de Can Folch. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou).  
 
Incorporada al nomenclàtor urbà amb el nom del militar, l'antiga avinguda d'Icària no va canviar gaire durant aquelles tres dècades. Malgrat la seva considerable amplària seguia sent una via presidida per un paisatge bàsicament industrial i ferroviari. Fàbriques com les de l'Aigua Oxigenada Foret, Titan, Laboratoris Ferrer, Motor Ibérica -després Nissan- s'escampaven pels marges de l'avinguda.
El primer tram per sota de les vies del tren portava fins a un pas a nivell, que permetia conectar aquesta avinguda amb el segon tram que portava fins a la porta del cementiri del Sudoest. L'única obra de superfície destacable durant aquells de trenta anys va ser la construcció d'un pas elevat amb un pont metàl·lic prefabricat d'un cridaner color blau, que salvava les vies i va millorar el trànsit de mercaderies entre el port i la zona de Poblenou. Una impresentable i escarransida zona verda i de jocs infantils sota mateix del pont va ser una demostració més de la manca de sensibilitat envers el ciutadà d'aquell règim dictatorial i opressor.
L'altra gran obra pública va ser la construcció el túnel del metro de la línia 4, que al novembre de 1973 ens va deixar per la història una explosió al subsòl que va endarrerir encara més les obres.
 
 
*1974.- Retall d'un reportatge publicat a La Vanguardia de 21 d'agost d'aquell any sobre l'estat de les obres del metro a l'avinguda del Capitán Lopez Varela a resultes d'una explosió.
 
El final de la història és força conegut. El 1978 l'ajuntament democràtic va recuperar el nom d'Icària i a la dècada següent l'arribada de les olimpíades seria el detonant per modificar de dalt a baix aquell entorn donant pas a la construcció de la Vila Olímpica. El primer tram va ser rebatejat amb el nom de carrer del Doctor Aiguader fins a un nou flamant carrer de Marina, que havia estat obert fins al mar. El segon tram, de Marina a la porta del cementiri, conserva el nom d'Avinguda d'Icària, que mai hauria d'haver perdut.
 
*1970's.-  El segon tram de l'avinguda del Capitán López Várela portava fins al cementiri. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)

1 comentari:

  1. Crec que el d'aquesta avinguda es un cas semblant als de la Diagonal i Gran Via, malgrat el nom oficial tothom les anomenaven amb el nom popular de sempre. Jo ni sabia que s'anomenés avinguda del capital López Varela, l'he conegut sempre amb el nom d'Icària.
    Salutacions

    ResponElimina