divendres, 18 de gener de 2019

PORTAL DE LA CIUTAT O DE SANTA EULÀLIA

Agraïments a ENRIC H. MARCH


 
Dibuix de la porta de Santa Eulalia (a la dreta) sobre la Baixada de la Presó.  

Situat sobre la baixada de la Presó, (avui de la Llibreteria) aquest portal era un dels principals accesos a la ciutat emmurallada. El cronista Víctor Balaguer explica que molts anys abans se l'havia conegut com portal del mar perque a l'altra banda només hi havien descampats i el començament de la platja [1]. El seu arc suportava tres pisos de cel·les de la presó comuna annexa al Castell de la Cort del Veguer [2]. En realitat enllaçava la part posterior de dues de les torres de la muralla que avui és visible encara al carrer Tapineria abans d'arribar a la plaça de l'Àngel.
Aquestes dues torres eren en el seu origen de base octogonal i vistes des de la plaça de l'Àngel estant, la de la dreta va ser enderrocada el 1848 per construir-hi  la casa que fa cantonada amb el carrer Tapineria i que va acollir als seus baixos, primer la botiga de teixits La Argentina i després la Cereria Subirà.  La torre de l'esquerra (on avui hi ha l'Hotel Suizo), es va desplomar als inicis de 1715, després d'haver estat apuntalada un temps de resultes dels bombardeigs de les tropes de Felip V que l'havien deixat molt malmesa.  
Davant del portal hi van haver dues escultures força notòries. Una representava un àngel de planxa de coure amb el dit estès cap a la plaça [3] i era situada a l'angle de la façana de la presó ampliada. L'altra  representava a Santa Eulàlia amb els seus característics dos fustons creuats en forma d'aspa. Segons Antoni Vallescà [4] una primera imatge de la santa va ser instal·lada davant el portal el 1456. 
El carrer en pendent que discorria per sota del portal de Santa Eulàlia va tenir diversos noms a través dels anys. Des de baixada de Santa Eulàlia a Davallada de la Cort i Baixada de la Presó fins l'actual de Baixada de la Llibreteria. La presó va ser traslladada el 1839.
 
Dibuix de la plaça de l'Àngel on podem veure, a la dreta, la porta de la ciutat amb les estàtues de l'àngel sobre l'aresta de la torre de la presó (estel vermell) i la de Santa Eulàlia sobre un suport (estel blau) adossat a la façana de l'altre costat de la Baixada de la Presó (actualment de la Llibreteria). A mà esquerra, l'embocadura del carrer de Basea, amb la volta que portava a la Baixada de la Llet, la font i la casa del Gremi dels Mercers i la fornícula amb la imatge del seu patró Sant Julià, rera el balcó. Amb tota seguretat es tracta d'una reconstrucció ideal perquè el dibuixant va néixer el 1857 i aleshores ja havia estat obert el carrer de Jaume I. (Autor: Joaquim Olivó Formentí, segona meitat del segle XIX. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).

Plànol amb indicació de les successives reformes i canvis de nom dels carrers de l'entorn de la plaça de l'Àngel. Hi podem veure l'accés al Portal de la Ciutat (fletxa verda) i les construccions que l'envoltaven (Font: Francesc Carreras Candi. Geografia General de Catalunya. 1908-1918).

 
[1].- Balaguer, Víctor. La calles de Barcelona. Salvador Manero Editor. Barcelona, 1865
 
[2].- El veguer era una autoritat d'origen medieval que al Principat de Catalunya va actuar des del segle XII fins al XVIII. Primer era delegat dels comtes i vescomtes i posteriorment del rei. Enllaç GEC
 
[3].- Segons explica la llegenda, cap a l'any 878 sent bisbe Frondonio, les restes mortals de Santa Eulàlia van ser trobades sota l'altar major de l'antiga església de Santa Maria del Mar. Es va acordar el seu trasllat solemne cap a ciutat i quan el seguici passava per l'indret descampat, que després seria la plaça de l'Àngel, els que portaven l'urna amb les restes van quedar immobilitzats perque la pròpia caixa es va fer ferma i els impedia seguir avançant. Allà la van deixar fins l'endemà que la gernació va tornar al lloc per veure si podia moure l'urna. Fou aleshores quan un àngel va creuar el cel i amb el dit estés va assenyalar el portal de la ciutat indicant que ja podien entrar-la. A partir d'aleshores va ser conegut com Portal de Santa Eulàlia.  
 
[4].-Vallescà, Antoni. Las calles de Barcelona desaparecidas. Sèrie Monografías Históricas de Barcelona. Llibreria Millà. Barcelona. 1945.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada