dilluns, 22 d’abril de 2019

AIGUA MINERAL JALPÍ. Botiga. Diputació 286. (1900’s-1930’s)



 
*1910's.- Botiga de venda i distribució de l'aigua mineral Jalpí, amb els carros de repartiment a la porta. (Foto: Roisin / IEFC)

L'Aigua Jalpí, provinent del municipi de Tordera a l'Alt Maresme, va ser una de les primeres marques a comercialitzar-se als començaments del segle XX. La primera botiga de magatzem i distribució s'havia instal·lat al número 19 de la Rambla del Centre. Fou cap a l'any 1910 que el local es va traslladar al número 286 del carrer Diputació fent cantonada amb el de Roger de Llúria. La botiga s'estenia per un dels semisoterranis dels baixos de l’edifici. Des d’allà sortien els carros que repartien garrafes i ampolles a llars i comerços de la ciutat. Aquest carros de tracció animal o humana apareixien retolats amb el nom de la marca per fer el lliurament a domicili.
Ja al 1909  l'Aigua Jalpí s'anunciava en les pàgines de La Vanguardia subratllant les seves propietats vigoritzadores. Amb el pas dels anys, Jalpí va aconseguir aplegar nombroses opinions favorables, que es publicitaven a tota pàgina en anuncis de premsa.

*1909.- Un dels primers anuncis de l'Aigua Jalpí publicat a La Vanguardia en d'aquell any quan la seva botiga era encara a la Rambla del Centre. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

El fundador de l'empresa havia estat August Maria Borràs-Jalpí un prohom noble que havia inaugurat a Tordera una planta d'envasament per comercialitzar l'aigua de la mina de Jalpí. El producte va tenir una gran anomenada a Barcelona coincidint amb l'epidèmia del tifus. La mina produia un cabal de 3.000 litres d'aigua per minut a una temperatutra de 17 graus que brollava continuadament a través de 12 aixetes de plata.
Com anunciava la publicitat de l'època, que recomanava el seu ús terapèutic, l'aigua de Jalpí estava especialment indicada per a la neurastènia, els mals de cap d’origen tòxic, la gota, la diabetis, l’albuminúria, els desordres digestius, el fetge, l’aparell circulatori, les vies urinàries, nefritis i la pròstata. A l'any 1915 l'Aigua Jalpí va obtenir el Gran Premi a l'Exposició Nacional Farmacèutica de Barcelona.
La publicitat va tenir un gran efecte en la popularitat assolida pel producte que es presentava amb lemes com aquests:

Agua Jalpí. Perfecto lavador de los riñones 
Agua Jalpí. Decidid probarla
Agua Jalpí, superior a la de Evian 
La más pura y ligera es el Agua Jalpí.
 
*1923.- Interior de la botiga de Diputació / Llúria. (Foto: Roisin / IEFC)
 
El seu fundador morí el 1922 i va deixar com a successors la seva esposa Sofía de Algorta, propietària de dues parts dels seus béns, i el seu fill, posseïdor de la part restant. Val a dir que aquesta organització era l’empresa més rendible del grup Jalpí, un cúmul de negocis, la majoria fallits, que els havia carregat de deutes. L’any 1926, els negocis de la família Jalpí estaven en situació de fallida tècnica i Sofía de Algorta ordenà reduir les despeses logístiques. El transport diari a Barcelona es feia en tres camions amb uns costos de 3.000 pessetes mensuals.
Com explica l'historiador Joan Bou i Pla [1], l’empresa Jalpí tingué tres etapes: la primera, regentada pel seu fundador, que abasta des dels seus inicis fins al 1922, any de la mort d'August Maria Borràs-Jalpí. La segona, sota la custòdia de Sofía de Algorta, muller del fundador, i de Miquel Maria, únic fill del matrimoni. I la tercera a partir de 1927 quan la companyia va passar a les mans de Gaspar Burcet Malvesia, que la dirigiria fins als anys quaranta.
 
*1928.- En la seva última etapa l'empresa de l'Aigua Jalpí va incorporar una gasosa llimonada a la seva oferta de productes. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)
 
 
[1].- Bou i Pla, Joan.  Agua Jalpí, Pura de mesa, única en Catalunya. Blog personal. http://joanboupla.blogspot.com/2013/10/agua-jalpi-pura-de-mesa-unica-en.html

1 comentari: