dissabte, 4 de desembre de 2010

RESTAURANT FINISTERRE (1943-1994)

El Finisterre passarà a la història de Barcelona com un dels seus restaurants més prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Situat al final del carrer Villarroel fent cantonada amb la Diagonal, fou inaugurat en els darrers dies de l'any 1943.
Els promotors d'aquest restaurant van ser els industrials Joan Jover i Milagros Marin, juntament amb Joaquim Garcia Torrents, un conegut restaurador barceloní. El local va ser luxosament decorat amb fusta guineana, tot aprofitant que els amos tenien negocis d'importació d'aquest material. A la planta del nivell del carrer hi havia una barra amb un servei de degustació i una gran exposició de marisc en grans recipients.  La decoració del menjador, situat a l'entresol, era marcadament marinera amb timons, fanals, i d'altres icones marítimes. Una gran terrassa coberta, que s'estenia sobre la vorera de Villarroel, completava l'establiment.
El cronista Lluís Permanyer considera que, a partir dels anys cinquanta, ningú no dubtava a considerar-lo com el millor restaurant de Barcelona. Només a partir de l'obertura de Reno als anys seixanta l'hegemonia de Finesterre va començar a ser posada en qüestió.
A començaments dels anys seixanta, després d'un curt període de crisi derivada de desavinences entre els accionistes, el restaurant va canviar de direcció i va recuperar l'esplendor d'abans amb reformes al local i una nova orientació molts més moderna de la cuina. A començaments dels vuitanta Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans de recalar a El Bulli de Roses.
Amb l'arribada de la democràcia el restaurant va perdre la terrassa i la seva decadència començà a fer-se palesa a partir dels anys noranta, fins a la seva desaparició l'any 1994 a conseqüència d'una mala gestió econòmica que feu inviable la continuïtat del negoci.

* 2000.- Una trista imatge de l'entrada del Finisterre, ja abandonat i fora de servei, poc abans que un nou restaurant passés a ocupar el seu lloc. (Foto I. Sáinz de Baranda)

4 comentaris:

  1. La meva formació professional al Finisterre, Via Veneto i Suissa fa que recordi amb pena el tancament del Restaurant Finisterre l'any 1994, just quan vaig obrir el meu: La Taula, Carrer Sant Màrius, 8, 08022 (Barcelona). Recordo que Ferrán Adriá, al acabar el seu servei militar a Cartagena (Murcia) començà a treballar de rentaplats al Finisterre i aprofità la temporada d'estiu per treballar al Bulli de Roses (ja un dels millors d'Europa). Quins Maîtres de primera els Senyors Casas i Pauli, els Cambres: Escudero (Traballà amb pistola per protegir els visitants franquistes), Isaias, Bruch, Dupré, Juan...la terrassa de Villaroel/Diagonal, Crêpes suzette, les millors patates souflé de Barcelona, Rap Costa Brava, Llenguado al Cinzano, Becada flambé, Tosta holandesa, Souflé de llimona, Milfulles gegant de crema catalana, Bunyols de poma al Cointreau, Prunes al Armagnac, tot preparat pel reboster Pepito. Quina gran escola Finisterre!
    LLàstima que la familia Duran d'El Portus no va pagar 250 milions de Ptes, de Seguretat Social i va tancar per sempre, un dels millor restaurant històrics de Barcelona. Records de clients: Dr. Puigvert, Xavier Cugat, Fernando Coll, La familia Millet :(, Carmen Balcells, Matilde de Neruda, Camilo José Cela, Samarach, i totes les visites internacionals a Barcelona.
    Hem perdut una part de l'història pública!!

    Francesc Pérez i Torres
    Restaurant La Taula
    Carrer Sant Màrius, 8
    Tel. 93 417 28 48
    08022 Barcelona

    ResponElimina
  2. Francesc, moltes gràcies pel teu testimoni, exhaustiu i detallat, només a l'abast d'una persona com tu que va tenir la sort de viure part de la història d'aquest magnífic temple de la restauració.

    ResponElimina
  3. finisterre quedara a la historia de la restauracio barcelonina com un local inolvidable per la cualitat de tots els seus estaments,era i seguiria sent el restaurant per excelencia encara que els seus principis fosin com a marisqueria despres es va accentua com a restaurant amb una oferta avui dia impensable de trobar a barcelona, en cincuante i pocs anys va tenir tans sols 3 caps de cuinai una gran part de le seva historia la va marca el chef belmonte profesional i inmillorable persona, la politica va pasar factura a part d'altres cuestions. pels segles dels segles FINISTERRE

    ResponElimina
  4. Sin duda era uno de los mejores restaurantes de la historia en Barcelona, yo quisiera recordar la parte de la que yo fui y en la que muchas noches sueño que sigo trabajando con los compañeros que tuve, Josep María Valls, Joan Vers i Llimona, Alberto Velasco, Gabi, Antonio, Maçia, Guillamet, Tomas, Joaquin, Pepeillo jaja y me acuerdo de los maîtres, Garicano, Manolo, Carlos era tercer maître, Eladio, Mariano, Salvador en fin etcetc

    ResponElimina