MIQUEL BARCELONAUTA
El pis principal del número 31 del carrer Canuda, cantonada amb l'estret carreró de Bertrellans, va acollir a principis del segle XX la seu del Comitè de Defensa Social. Era aquesta una associació creada el 21 de març de 1903 i caracteritzada pel seu conservadorisme radical que organitzava accions, en alguns casos violentes, contra tot allò que consideraven immoral i pornogràfic en un intent d'intentar preservar els bons costums i la decència en tots els espectacles públics que es presentaven a la ciutat. Les seves accions s'estenien a l'estatuària pública, als teatres i cinemes, a les publicacions satíriques... i el diari El Diluvio l'anomenava irònicament Comitè de Molèstia Social. Políticament intentaven incidir en els partits conservadors i de dretes com Solidaritat Catalana per tal que defensessin els seus interessos davant l'auge del moviment obrer reivindicatiu i el laïcisme. Algunes personalitats de l'època com l'arquitecte Enric Sagnier hi estigueren estretament vinculats.
Els integrants d'aquest grup es reunien habitualment en el teatret que hi havia al primer pis i que constitueix el precedent immediat de la Sala Mozart, que a partir de 1914 s'instal·laria en aquell mateix edifici un cop fetes les corresponents obres d'adequació de l'espai. Allà els membres del comitè hi celebraven les seves reunions i assemblees i acordaven les accions a dur a terme contra les representacions que consideraven contràries a la moralitat cristiana i als bons costums.
*1904.- Retall d'un anunci publicat a La Veu de Catalunya del 27 de març d'aquell any, en defensa de les festes religioses suprimides per l'ajuntament. (Font: ARA).
El 21 de desembre de 1905 hi van obrir el Cinema Lourdes amb la projecció d'un seguit de pel·lícules dedicades a les festes del centenari de les aparicions de la Mare de Déu de Lorda a França. Les sessions cinematogràfiques eren organitzades pel capellà mossèn Illa, que malgrat els principis que defensava el Comitè, es deia que tenia fama de ser un home força liberal. Com hem apuntat abans, al cap d'uns anys la sala es va reformar i es va convertir en la Sala Mozart.
