dimarts, 11 de gener de 2011

LA RASA FERROVIÀRIA DEL CARRER ARAGÓ (1882 - 1960)



La via fèrria que travessava el pla de Barcelona per l'Eixample en direcció Llobregat-Besòs va ser inaugurada el 25 d'octubre de 1882 seguint el curs del carrer Aragó. Per la banda de ponent les vies es desviaven en direcció cap a Sants a l'alçada del carrer Casanova prenent el curs de l'actual Avinguda de Roma on hi havia el Pont del Mico, mentre que per l'altra banda, arribaven fins l'actual Meridiana. Aquesta infrastructura va permetre connectar l'estació de Sants amb la de França.
Per tal de no entorpir la circulació mar-muntanya es varen situar les vies per sota del nivell del carrer, tot construint una rasa que era travessada per un pont en cadascun dels carrers de l'Eixample que creuaven Aragó perpendicularment.

*1900.- Vista de la cantonada Aragó-Pau Claris amb el campanar de l'Església de la Concepció al fons. 

Així doncs, la rasa del carrer Aragó va ser present en la imatge de l'Eixample durant gairebé un segle. Era protegida per una balaustrada modernista, amb fanals i arbres plantats sobre les estretes voreres centrals que hi havia a banda i banda de la rasa.

*1915.- A punt de caure a la rasa (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Al llarg de la història de la rasa no hi varen faltar els accidents. Alguns d'ells certament esgarrifosos, com el d'un automòbil que va quedar mig penjat i a punt de precipitar-se sobre les vies el dia 13 de febrer de 1915.

*1915.- La noticia de l'accident de la foto superior publicada a l'edició de La Vanguardia del dia 14 de febrer.

D'altra banda, les emissions de fums de les màquines de vapor dels convois eren força potents i envaien la via pública tot generant un aire irrespirable i ennegrint les façanes dels edifics del carrer Aragó.

*1940's.- Les espesses fumeres dels trens eren una constant del carrer Aragó.
 
Al tram entre el Passeig de Gracia i el carrer Pau Claris s'hi va cosntruir el 1902 el Baixador del Passeig de Gràcia que era l'estació amb més centralitat de tota la linia.
Dues dècades després de la fi de la Guerra Civil, a l'any 1956, es va electrificar totalment la línia ferroviària entre Barcelona, Vilanova i Tarragona, la qual cosa va permetre suprimir una gran part de les màquines de vapor que circulaven per la rasa. Només un any després, el 8 de gener de 1957, començaven les obres de cobertura de la rasa del carrer Aragó. Un nou baixador soterrani  es va obrir al públic el 15 de novembre de 1960 al Passeig de Gràcia, un cop enderrocat l'antic. Les obres de cobertura del carrer no s'acabarien totalment fins el 1962. La cobertura va incloure també finalment les dues últimes illes del traçat de l'avinguda de Roma entre Casanova i Comte d'Urgell. El carrer Aragó es va convertír des d'aleshores en una de les vies més àmplies i transitades de la ciutat tal i com la coneixem actualment.

*1959.- Execució de les obres de cobertura de la rasa. 

*1959.- Vista de la cantonada Aragó-Balmes en un tram acabat de cobrir cap a la plaça Letamendi. A la tanca s'hi pot llegir: "Excmo. Ayuntamiento de Barcelona. Cobertura de la zanja de la calle de Aragón". 

8 comentaris:

  1. Com sempre, em deixes sense paraules. Recordo que als "laterals" del carrer Aragó casi no hi havia trànsit i s'hi podia jugar amb molta tranquilitat.

    ResponElimina
  2. m'encanta el teu blog! referent a les columnes, tens raó, al final no han quedat tant malament i la idea d’il•luminar les columnes es genial.

    ResponElimina
  3. Per cert vaig trobar aquesta pàgina que poder t’interessa. Felicitats pel blog.
    http://www.sepiatown.com/

    ResponElimina
  4. Había dos apeaderos, el primero entre paseo de Gracia y Claris, posteriormente se hizo el segundo entre Claris y Llùria; alguien sabe cuando se hizo el último?


    ResponElimina
  5. Quan dius que la cobertura d'Aragó va "permetre" la connexió entre les estació de França i la de Sants. No! Aquestes dues estacions han estat connectades sempre; amb la diferència que la de Sants era absolutament secundària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No parlo de la cobertura sino de la infrastructura inicial a cel obert.

      Elimina
    2. En origen les estacions de Sants i de França eren de dyes companyies diferents. En fussionar-se les dues companyies es vau unir per mitjà de la rassa del carrer Aragó l'any 1882.

      Elimina
  6. Si algú vol fer-se una idea -aproximada - de com era el Baixador del Passeig de Gràcia -que aquesta era la seva categoria oficial- pot visitar la de Sant Andreu a la Meridiana. Dimensions apart, són molt semblants.

    ResponElimina