dimarts, 7 de juny del 2011

CASA LLORACH. Muntaner 265 (1904-1930's)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ
 
*1914.- Una targeta postal de l'època amb la Casa Llorach situada al carrer Muntaner tocant a Travessera de Gràcia.

Juntament amb la Casa Trinxet, aquest edifici fou l'altra gran obra barcelonina desapareguda de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). La Casa Llorach fou construida entre 1903 i 1904. Havia estat encarregada per Concepció Dolsa, vídua de Llorach. Era de inspiració alpina i destacava pels seus esgrafiats a les parets de la façana, les seves teulades en pendent i per la tanca de pedra de formes sinuoses que vorejava el jardí. En aquells primers anys del segle XX el carrer Muntaner era una via recta cap a Sant Gervasi i la Bonanova sense cases altes, la majoria de les construccions que la poblaven eren torres i mansions burgeses amb jardí.

*1904.- Imatge de la Casa Llorach encara en construcció. (Foto: ANC)

*1920.- La Casa amb la façana al carrer Muntaner. (Foto: Adolf Mas).
 

La casa va passar després a Isabel Llorach una dama de l'alta aristocràcia barcelonina, molt vinculada a la cultura o a l'art que hi organitzava festes amb concerts i representacions teatrals. Entrats els anys 1930's la Casa Llorach fou enderrocada.


*1930.- Reunió de la junta de l'Associació Conferentia Club al domicili de la seva presidenta Isabel Llorach i Dolsa. D'esquerra a dreta veiem a Carles Soldevila, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Pere Bosch i Gimpera, el Vescomte de Güell. Isabel Llorach i la baronessa de Güell (Foto: Gabriel Casass / ANC)

Entrada a la casa des del jardí


Dues imatges dels luxosos salons de l'interior de la mansió.

Algunes columnes originals de la Casa Llorach es conserven encara avui al vestíbul de l'immoble del carrer Muntaner 263.

16 comentaris:

  1. Quina llàstima perdre una casa tan fantàstica!
    Sort que tenim persones com vosaltres que manteniu el record. Esperem que aquest no s'esborri mai.
    Endavant.

    Martí Llorach

    ResponElimina
  2. En aquesta casa feien unes festes de "copetin".L'any 1927 per celebrar el sant de la seva propietària van convidar, per amenitzar la tarda, a Carlos Gardel.Entre els convidats els archiducs d'Austria, el Governador civil que era Joaquim Milans del Bosch i altres cognoms que també sonen molt ara. Ella era germana dels vis comtes de Bell-Lloch. La meva avia vivia molt a prop.

    ResponElimina
  3. La Sra Llorach no tenia res a veure amb els Ves Comptes de Bellolch

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isabel Llorach era germana de Lluisa Llorach, vescomtessa de Bell-Lloch per matrimoni amb el
      vescomte Fco. Javier de Mercader.

      Elimina
  4. De esta casa hay un reportaje fotografico en la revista Bella Terra (de principios de siglo). Se puede ver a traves de la web del "Arxiu de Revistes Catalanes Antigues".
    http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/bellaterra/id/1507/show/1482/rec/4

    http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/bellaterra/id/1507/show/1483/rec/5

    Hubo otra casa de Puig i Cadafalch en la zona de Sarrià-Bonanova que nadie ha sabido nunca situar o decirme algo mas. Aqui podeis verla: http://www.kaufmanelson.com/pop_gallery.phtml?no=22_86

    Es la postal que dice: Construcciones modernas. S.Gervasio Calle de San Sebastian num 90 Arquitecto: J.Puig y Cadafalch.

    Hay otra foto aqui, es la que dice particular en la calle Mariano Cubí.Barcelona.Fachada jardín.Arquitecto:Josep Puig i Cadafalch
    http://www.urbanity.es/foro/edificios-en-general/13102-documentacion-grafica-ciudades-y-edificios-espanoles-92.html

    ResponElimina
  5. es la casa capella del carrer Mariano Cubi de Bcn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, és la casa capella que està descrita en aquest mateix bloc. Aquest és l'enllaç: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/08/torre-maria-cubi-90-1900.html

      Elimina
  6. Dades sobre els negocis dels Llorach a:

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8273

    ResponElimina
  7. Benvolguts,

    La casa Llorach va ser la casa dels meus avantpassats. Explico algunes anècdotes al llibre:
    Abans que el temps ho esborri (RBA en català- Editorial Juventud en castellà)
    i al documental:
    Barcelona Abans que el temps ho esborri (Dir. Mireia Ros. Premi Gaudí 2012)
    També hi ha un retallable en paper de la Fundació Homo Ludens.

    Aviat trauré un llibre explicant més records sobre la casa Llorach i la finca, on hi havia tres cases més de la família, un llac...etc.

    F. Xavier Baladia
    Fons Baladia-Llorach

    ResponElimina
    Respostes
    1. he llegit el llibre en va agradar molt i l'he recomanat .

      Elimina
  8. Em fascina el personatge d'Isabel LLorach! on va viure desprès de l'enderrocament de la Casa LLorach?
    Carme C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al mateix solar es van aixecar uns edificis d'habitatges cap a els anys trenta i segons tinc entès ella va anar a viure ales golfes d'un d'aquests edificis, de tota manera eren unes golfes de mil metres quadrats. Això s'explica al film "Abans que els temps ho esborri" dirigit per Mireia Ros i basat en el llibre del mateix títol de Xavier baladia

      Elimina
    2. ara surten en venda aquestes golfes on encara hi ha columnes originals de la casa Llorach i la xemeneia de trencadis i metall

      http://www.fotocasa.es/vivienda/barcelona-capital/aire-acondicionado-calefaccion-terraza-trastero-ascensor-amueblado-muntaner-139267511?opi=140&tti=1&pagination=1&RowGrid=15&tta=8&tp=1

      Elimina
  9. reapareixen elements del interior de la casa Llorach en un pis en venda al carrer muntaner


    http://www.fotocasa.es/vivienda/barcelona-capital/aire-acondicionado-calefaccion-terraza-trastero-ascensor-amueblado-muntaner-139267511?opi=140&tti=1&pagination=1&RowGrid=15&tta=8&tp=1

    ResponElimina
  10. Isabel Llorach. literaturas del Exilio, pág. 25. Buenos Aires. Julia Guillamon

    ResponElimina