dilluns, 11 de juny de 2012

TELE|EXPRES. Diari de la tarda. (1964-1980)

 
Capçalera del diari Tele|eXpres

El 16 de setembre de 1964 arribava als quioscs el primer número d'un nou periòdic barceloní de tarda, que s'afegia al dos altres rotatius vespertins de la ciutat: El Noticiero Universal i La Prensa.
El naixement de Tele|eXpres va ser obra de la iniciativa privada, la primera experiència d'aquesta mena després de la Guerra Civil. El seu fundador Jaume Castells es va aprofitar de les bones relacions que mantenia amb la família del general Franco i va aconseguit tirar endavant el projecte del nou diari. No obstant això, la història de Tele|eXpres és corulla d'episodis de topades amb la censura franquista.
En la seva primera etapa, la redacció es va nodrir de periodistes d'ideologies diverses, però tots ells amb un alt nivell de professionalitat. No hi mancaven els de l'antiga escola, amb indubtable simpatia pel règim, com Manuel del Arco, Juan Segura Palomares o Federico Gallo. Però al costat d'aquest grup el planter de Tele|eXpres oferia també al lector plumes d'ideologia més progressista o liberal com ara Jaume Miravitlles, Josep Pernau  o Sempronio.
Amb el pas del anys i dins els límits que permetia la situació política del país, el diari va anar adquirint una línia editorial cada cop més progressista, que especialment es va fer palesa a partir del moment que Manuel Ibáñez Escofet va assumir la direcció del diari el 1968. El primer director però, havia estat Andreu Avel·lí Artis, conegut amb el pseudònim periodístic de Sempronio, que va tenir que dimitir arrel d'un article crític sobre el bisbe de Lleida. Tot seguit, Ignacio Agustí, periodista i escriptor de reconeguda ideologia franquista, va arribar a la direcció, que va tenir que deixar ben aviat a conseqüència d'un article contra els capellans que s'havien manifestat a la Via Laietana contra les tortures de la policia als estudiants. Després alguns directors de durada més efimera (Carles Sentís i Manuel del Arco), va començar l'etapa Ibáñez Escofet que duraria vuit anys i aconseguiria reflotar i consolidar el diari amb el suport del grup Godó, que va adquirir la meitat de les accions de l'empresa. En aquesta etapa Tele|eXpres es va modernitzar incorporant un suplement setmanal de cultura i aviat es va convertir en un clar referent de la intelectualitat d'esquerres i dels sectors progressistes durant els ultims anys del franquisme.
Un incident històric de la vida de Tele|eXpres fou sens dubte la publicació de l'article de Josep Maria Huertas Claveria titulat Vida erótica subterránea. El reportatge tractava sobre la prostitució oculta a Barcelona i la seva relació amb els militars. Huertas va ser detingut, jutjat, condemnat en Consell de Guerra i privat de llibertat a la presó Model.
El Grup Godó acabaria comprant la totalitat del diari i després de la mort del dictador va cedir-lo al Grup Mundo de Sebastià Auger, que editava les publicacions més marcadament d'esquerres de l'època, com eren el periòdic MundoDiario o la revista setmanal d'actualitat Mundo.
Pere Oriol Costa, César Molinero, Miguel Angel Basternier i Tristán La Rosa varen ser els últims directors de Tele|eXpres, que va deixar de publicar-se a començaments de 1980 a conseqüència de la greu crisi que patia el Grup Mundo. Tot i que uns mesos després va tornar a reaparèixer, l'intent no va reeixir i el 23 de desembre de 1980 es va publicar l'últim número.

1 comentari:

  1. Estuve una buena temporada comprándolo, pero después me pasé al Ciero...

    ResponSuprimeix