dissabte, 3 de novembre de 2012

GRANDES ALMACENES - MUEBLES TARRAGONA. Edifici ATA. Sepúlveda - Villarroel (1959-1990)

 
 
Muebles Tarragona ocupava tot un edifici de 8 plantes a la cantonada Sepúlveda/Villarroel i fou una de les grans superfícies, que a partir dels anys 1960's competia amb altres gegants del sector del moble a la ciutat, com eren Muebles La Fábrica al carrer Rocafort o Imperio del Mueble al Paral·lel.
L'edifici fou bastit a finals dels 1950's aprofitant les noves ordenandes porciolenques que permetien edificat els àtics endinsats i fou batejat amb el nom d'edifici ATA (Anónima de Tornillos y Aceros).
Rera el negoci hi havia la família d'origen lleidatà Tarragona Corbella. Era una de les famílies addictes al règim franquista més significatives de l'època. Provenien de Balaguer i el seu membre més significatiu era Eduard Tarragona. Empresari i emprenedor, cunyat de l'alcalde Joaquim Viola Sauret, Tarragona, amb els seus poblats bigotis, va ser un personatge ciutadà singular que es  presentava habitualment a les eleccions per a procurador en Cortes por el tercio familiar, una mena de falàcia pseudodemocràtica del franquisme. Don Eduardo es va fer famòs pel to directe i desenfadat que aplicava als seus discursos i pel seu eslògan Al pa, pa i al vi, vi amb que adornava la seves campanyes electorals. Dins de l'entramat franquista, Tarragona era una personalitat populista i especial que, per exemple, defensava el reconeixement de la singularitat històrica de Catalunya, però que creia que això s'arreglava amb un ministre del govern de Franco que visqués permanentment al Palau de Pedralbes.
 
*1977.- Publicitat de Muebles Tarragona a La Vanguardia amb les seves habituals ofertes
 
L'edifici ATA va acollir primer els grans magatzems Tarragona. Després, a partir de 1966, es va especialitzar bàsicament en mobles i canvià la seva denominació per Muebles Tarragona. La façana de l'edifici era tota de vidre i des del carrer estant es podia veure pràcticament tot l'interior de les seves plantes. Hi destacaven els seus grans rètols de colors vermell i groc que coronaven el xamfrà.
Amb el pas dels anys Eduard Tarragona arribaria a ser senador per Alianza Popular (embrió històric de l'actual Partit Popular). A partir de la dècada dels 1980's es va desmarcar del grup empresarial familiar i va deixar que els seus germans entressin en una lluita fraticida pel control de les empreses del grup, abans que, a mitjans dels anys 1990's arribessin les dificultats econòmiques i les suspensions de pagaments. Mentrestant Eduard Tarragona va llençar al mercat una nova empresa de mobles amb botigues per arreu del pais amb el nom d'ExpoMobi.
Arribats els anys 1990's Muebles Tarragona va tancar el negoci i l'edifici ATA va ser venut a una immobiliària francesa que el va reformar de dalt a abaix convertint-lo en un modern bloc d'oficines. Des del 1994 ha vingut essent ocupat pel Departament de Treball (avui d'Empresa i Ocupació) de la Generalitat de Catalunya.

 

5 comentaris:

  1. Si, aún me acuerdo de su bigote y su pajarita y la marcha verde donde creo hacía la mili su hijo...

    ResponElimina
  2. ... i d'aquella cançó que feia 'en política som neutres, però no votem en blanc, ella vota en Tarragona i jo voto en Samaranch'

    ResponElimina
  3. En una mateixa mansana convivien Muebles Tarragona i Muebles La Favorita

    ResponElimina
  4. A.T.A. és l'anagrama de "Anónima de Tornillos y Aceros

    ResponElimina
  5. Què interessant aquest blog. El meu pare, ja desaparegut, va treballar molts anys a Muebles Tarragona. A l'àtic, hi havia tallers propis on es feien els mobles, i ell era un treballador més. La veritat, a casa no vaig sentir mai males paraules del Sr. Tarragona (Don Eduardo li deien), com a empresari. Potser fins i tot era un empresari avançat al seu temps en alguns aspectes. Tenia un elevat concepte de la responsabilitat social cap als treballadors, i convidava als treballadors a passar diumenges a la seva finca... Pel que fa a la creació d'ExpoMobi, es veu clar (jo crec) que va ser un "para-caigudes", veient què passaria quan va cedir la gestió de Muebles Tarragona. No tenia un pèl de tonto.

    En el tema polític no sabria dir-vos. Molt ambigu. Potser feia una mica la guerra des de dins (a la seva personal forma) a tota aquesta gent tan conservadora amb la que s'ajuntava. Ara, només és una impressió sense dades concretes.

    Només dic una cosa, en aquests temps de crisi, trobo a faltar empresaris d'aquesta pasta.

    I una anècdota. La zona com comenteu tenia diverses galeries de grans marques de mobles. Era una zona per anar a mirar per moblar la casa. Hi havia un "pique" natural, però sanote. De la Favorita, em sembla de deien: "Muebles la Favorita, a quien a todos el gusto les quita". En fi, diria que tots es guanyaven la vida.

    ResponElimina