dilluns, 29 d’abril de 2013

CINEMA DIAGONAL. Diagonal 458. (1961-2003)

*1989.- L'entrada del cinema Diagonal
 
Inaugurat el 24 de febrero de 1961, el cinema Diagonal era situat a pocs metres del mític Windsor Palace en una zona distingida i céntrica, que convidava a la passejada i a  anar de compres a les botigues de moda. La sala havia estat promoguda pel director de la distribuidora Izaro Films José María Reyzábal. Ocupava els baixos de l'edifici del Gran Hotel Cristina i disposava d'un aforament de 999 espectadors.
Al cap de dos anys (cap a l'abril de 1963) l'empresari Pere Balañá va asumir la programació del cinema que va estar sempre inclòs dins la categoria de sales d'estrena. Les seves butaques vermelles i la seva pantalla enlairada i sense cap cortinatge li donaven un encant especial.
Quant a la programació, el Diagonal es va caracteritzar sempre per la seva tendència a exhibir els títols més comercials de la cartellera amb independència de la qualitat de les cintes. No era doncs, una sala de cinèfils, sino orientada envers el gran públic. 
Entre les comèdies exhidides s'hi troben des d'una de les perles del landisme com fou No desearás al vecino del quinto (1971), que va romandre prop de sis mesos en cartell (poca broma), fins a altres títols d'èxit d'aquest gènere com La jaula de las locas (1981) o La última locura de Mel Brooks. Tampoc hi faltaren les grans produccions nordamericanes com La vida de Brian, Harry e hijo, Good morning, Vietnam o Dos hombres y un destino.
El cinema català també hi va tenir la seva estrena amb la pel·lícula de Francesc Bellmunt Un parell d'ous
El Diagonal va tancar portes a l'estiu de 2003 enmig d'una nova etapa de crisi de les sales de cinema que va suposar una gran davallada del nombre de sales a la cartellera. Una botiga d'il·luminació per a la llar (Biosca & Botey) va ocupar el local.

1 comentari: