L'any 1921 va ser enderrocat el primer Teatro Nuevo (1901) a la cantonada del Paral.lel amb el carrer Nou de la Rambla. Tot seguit, es va procedir a construir-ne un de nou, més gran i espaiós amb un aforament superior a les 1.000 localitats, que fou enllestit en un termini de 10 mesos segons un projecte de l'arquitecte Josep Plantada i Artigas. Tenia 10 portes d'accés al carrer, platea i dos amfiteatres amb un total de 18 llotges. Els seus propietaris eren els germans Estela i el director artístic Armando Oliveros.
La nova etapa del teatre va arrencar amb seva inauguració la nit del 23 de maig de 1922 que va presentar una funció de caràcter benèfic organitzada pel Montepio de l'Associació de la Premsa Diària. Constava d'un atapeït programa amb tres estrenes: La verbena de la paloma (Tomás Bretón), Los dragones de París (Pablo Luna) i Glorias del pueblo (Rafael Millán). El nou edifici va obrir aquell mateix estiu les seves terrasses.
A l'any següent hi va actuar el ballet sobre gel de Krekow i l'espectacle La señorita Saxofón d'Alfons Roure amb música del mestre Coti va ser una de les obres més aplaudides.
El 1927 s'hi va presentar l'espectacle Charivari de 4 hores de durada amb música de Padilla, el mestre Demon, Quirós i Martínez Valls. La direccio escénica era de Pepe Vinyes i arribaren a actuar 150 artistes sobre l'escenari. El 29 d'octubre d'aquell mateix any el chansonier francés Maurice Chevalier es va incorporar a l'espectacle en la que era la seva tercera visita a la ciutat.
*1929.- Vista del pati de butaques i l'interior del Teatro Nuevo.
El 1927 s'hi va presentar l'espectacle Charivari de 4 hores de durada amb música de Padilla, el mestre Demon, Quirós i Martínez Valls. La direccio escénica era de Pepe Vinyes i arribaren a actuar 150 artistes sobre l'escenari. El 29 d'octubre d'aquell mateix any el chansonier francés Maurice Chevalier es va incorporar a l'espectacle en la que era la seva tercera visita a la ciutat.
Durant els anys 1930's varen desfilar per l'escenari del Teatro Nuevo peces de sarsuela, opereta i revista amb noms com Enriqueta Serrano, Vicente Simón, Marcos Redondo i també la gran Raquel Meller que al maig de 1933 hi presentà una sèrie de recitals. A l'abril de 1935 s'hi va estrenar l'obra de Josep Maria de Sagarra Reina a càrrec de la companyia Vila-Daví.
*1930.- El Teatro Nuevo amb les tres xemeneies al fons.
Del juliol de 1936 fins a l'acabament de la Guerra Civil, el teatre fou controlat per la CNT i alternava el teatre en català, la sarsuela i les varietats.
Del juliol de 1936 fins a l'acabament de la Guerra Civil, el teatre fou controlat per la CNT i alternava el teatre en català, la sarsuela i les varietats.
Després de la Guerra Civil la sarsuela seguiria ocupant l'escenari del teatre fins que el cinema va tornar al Nuevo el 12 de noviembre de 1948 amb l'estrena de Las modelos, un film de Charles Vidor amb parella protagonista formada per Gene Kelly i Rita Hayworth. Ben aviat però, la sala quedaria inclosa dins la categoria de reestrena preferent sota la direcció de Josep Arquer i Alfredo Matas, que també eren els empresaris del Windsor Palace. El desembre de 1950 hi va haver un intent frustrat de retornar a la revista musical, però el fracàs de Caprichos de mujer va fer desistir als empresaris de canviar l'orientació i el local va continuar sent una pantalla de cinema.
El final de la década dels 1950's marca una altra fita en la historia del Nuevo. Hi arriba el Cinerama, un nou sistema amb triple projecció d'imatges simultànies sobre la pantalla i format panoràmic que suposà una inversió de 5 milions de les antigues pessetes de l'any 1958, però que va fer les delícies d'un públic àvid de novetats. El local recuperava així la seva categoría de sala d'estrena, que ja no abandonarà fins al final dels seus dies. L'aspecte exterior del local fou modificat per la banda de la cantonada del carrer Nou amb l'afegitó d'una estructura de vidre que ocultava part de la façana del vell teatre.
*1958.- El Teatro Nuevo va ser el primer cinema de la ciutat que va oferir projeccions en Cinerama. Així ho explicava La Vanguardia en la seva edició del dia 10 de desembre.
*1972.- El Nuevo, convertit ja en Cinerama, quan s'hi projectava Los diez mandamientos.
La darrera pel·lícula que s'hi va projectar fou Zona de guerra: El parque amb Tommy Lee Jones i Helen Shaver el primer dia de juny de 1986. El solar va ser adquirit per la Immobiliària Rocafort i l'estructura del local va romandre encara dos anys més dempeus, fins que el 18 de maig de 1988 s'hi va declarar un incendi que va acabar de malmetre el vell edifici.
La darrera pel·lícula que s'hi va projectar fou Zona de guerra: El parque amb Tommy Lee Jones i Helen Shaver el primer dia de juny de 1986. El solar va ser adquirit per la Immobiliària Rocafort i l'estructura del local va romandre encara dos anys més dempeus, fins que el 18 de maig de 1988 s'hi va declarar un incendi que va acabar de malmetre el vell edifici.
*1988.- L'edifici del Nuevo a punt per l'enderroc. (Foto: Adalbert Albalate)
Las fotos antiguas no las había visto. Muy buenas.
ResponEliminaDecirte que allí vi la primera peli de la saga de la Guerra de las Galaxias, y que fue impresionante...
salut
Io tambè
EliminaJo tambe vaig veure la guerra de les galaxies i va ser una experiencia inolvidable en aquell local de última generación en cinemes.
EliminaQuina casualitat, en aquesta ciutat nostra sempre es produeixen incendis fortuïts molt oportuns, com els d'el Gran teatre del Liceu, magatzems El äguila, cine Fémina etc etc
ResponEliminaEn fi, jo recordo que al Nou,quan ja era cinerama i vaig anar amb l'àvia a veure "La conquista del oeste"
Salutacions
Magda
cuando no teniamos los de a pie las posibilidades de viajar a lugares ahora comunes,como paris,roma new york o la india,el cinerama nos hizo vivir la sensacion de pisarlos,de paso que era un superespectaculo en stereofonia era tambien una propaganda de que en america todo se hacia a lo grande.
ResponEliminarecuerdo que un domingo,la matinal era mas barata,mis padres me llevaron a ver AVENTURA EN CINERAMA.era la primera vez en que entraba en un local enmoquetado,todo el en granate,la sala estaba en penumbra,mire la gran cortina que descendia del techo al suelo,Nosotros estábamos en el gallinero,club,era la palabra mas fina.La cortina se entreabrió un poco,proyectaron un anuncio de los estudios moro,era de TIO PEPE.Acostumbrado a las vistas fijas de los inefables CLICHES MATAS que pasaban en los cines de barrio,aquello ya era de ricos,acabado el filmet,empezo una película,en blanco y negro sobre dos parajas,una en europa y otra en america que quedaban para reunirse en parís,asi que el avión (en sonido monorrual) despegaba y comenzaba el vuelo,la imagen era pequeña y la vista la teníamos todos fija,en aquel reportaje,la azafata anunciaba que sobrevolaban los alpes y en aquel momento la música,atronadoramente estereofónica inundaba todos los rincones de la sala mientras la cortina abriéndose como sobre un espacio infinito mostraba sobre la pantalla mas grande que existía entonces,un vuelo sobre los alpes...la aventura solo acababade empezar.
ResponEliminaAlgú em pot dir quina pel·lícula es projectava en aquest cine el 14 de febrer de 1959? Gracies.
ResponEliminaEs projectava "Esto es Cinerama" (This is Cinerama -1952), el primer film rodat amb el sistema original de triple projecció, estrenada en aquest cinema el 10 de desembre del 1958 i que va estar onze mesos en cartellera.
EliminaAgrairia molt si algú tingués fotos de l'interior de la sala quan ja era cinerama, i les volgués compartir amb nosaltres. Recuperaria part de la meva infància, de veritat!
ResponEliminaMe parece que aquí me llevaron mis padres a ver el extreno de la Guerra de las galaxias cuando yo tenía 6 años. Flipé!
ResponEliminaLes ruego me permitan la publicación de una fotografía antigua del El Nuevo Teatro Nuevo (de Barcelona) a los pocos días de su inauguración (foto Jordi Baron) . Barcelofília. Inventari de la Barcelona desapareguda. Cine Teatro Nuevo Cinerama Paral.el 63-65 publicado en su página (1922-1986) http://barcelofilia.blogspot.com/2014/03/cine-teatro-nuevo-cinerama-ii-parallel.html?m=1 para un libro editado por mí y publicado por la Universidad de Jaén titulado Un adolescente en la guerra civil: Madrid, Valencia, Barcelona.
ResponEliminaEn espera de sus noticias les saluda atentamente
M.ª Isabel Sancho Rodríguez Profesora UJA