diumenge, 10 d’agost de 2014

BANYS I URINARIS PÚBLICS SOTERRANIS DE PLAÇA URQUINAONA (1920-1998)



Tot i que en la seva última època va ser coneguda bàsicament pels seus urinaris, aquesta instal·lació soterrània de titularitat municipal inaugurada el dia 26 de desembre de 1920, integrava tot un seguit de serveis i va néixer amb una imatge social molt diferent a la que va presidir el seus darrers temps.
L'any 1916 l'ajuntament havia decidit començar a soterrar els urinaris públics de superfície per raons de salubritat i seguretat. 

*1916.- La premsa del 4 d'abril d'aquell any ja es feia ressó del projecte de construir urinaris i banys soterrats al centre de la plaça Urquinaona. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

D'entre totes la instal·lació de plaça Urquinaona va ser sempre la més completa. A banda dels urinaris integrava serveis de dutxes, banys, lavabos d'aigua corrent i rentamans. A partir de maig de 1928 s'hi van incorporar els de perruqueria masculina i femenina, enllustrador de sabates (el popular limpia), manicura, perfumeria i també un servei d'escriptori atès per un escrivent que feia tant de redactor de cartes com de gestor de documents. També s'hi venien participacions de la Loteria Nacional. Un any abans la Telefònica hi havia instal·lat una centraleta des d'on es podien demanar conferències urbanes i interurbanes.  


*1920.- Dues imatges que ens mostren respectivament la secció d'urinaris masculins i la sala de banys dels Serveis Municipals d'Higiene de la plaça Urquinaona.

Ocupava el subsòl de la part central del costat mar de la plaça i s'hi accedia pel cantó més proper a l'eix Jonqueres-Roger de Llúria. La decoració de les parets era revestida de rajols ceràmics rectangulars blancs similars als dels passadissos i estacions de metro de l'època, que encara es poden veure avui a la línia dels Ferrocarrils de Sarrià. Des del sostre hi entrava llum natural gràcies a uns blocs d'obra transparents que cobrien la instal·lació des de ran de vorera. El servei funcionava les 24 hores del dia amb servei de vigilància i en horari diurn era custodiat per una senyora que rebia sovint propines dels usuaris. Els serveis de dutxa i bany eren de pagament, tot i que sovint s'imposava la generositat amb les persones més desfavorides i se'ls deixava utilitzar aquests serveis de franc.

*1920.- L'entrada a la secció de perruqueria masculina

*1928.- A començaments de maig d'aquell any va ser oberta la perruqueria per a senyores i altres serveis. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 4 de maig de 1928)

La gestió de les instal·lacions corresponia als anomenats Serveis Municipals d'Higine i a la Unitat Operativa d'Aigües Potables i el primer concessionari va ser Josep Gili Crehueras.
La història d'aquests mingitoris està plagada d'anècdotes i curiositats.
Durant la Guerra Civil els serveis van ser col·lectivitzats quedant sota el control dels sindicats i la població s'hi refugiava durant els durs dies dels bombardeigs sobre la ciutat.
En els primers anys de la posguerra el seu estat d'abandonament progressiu va obligar a les autoritats franquistes a fer-hi una limitada inversió. Així l'any 1946 es van renovar les estructures, s'hi va incorporar la il·luminació mitjançant fluorescents i es van fer les reparacions oportunes al sostre.
Cap als anys 1960's el servei de dutxes va ser suprimit i la instal·lació va entrar en una progressiva decadència, que a partir de la dècada següent es va veure agreujada quan començaren a aparèixer traficants de drogues i delinqüents que hi feien els seus negocis. D'altra banda, a partir dels anys 1980's els urinaris es van consolidar com un lloc habitual de contacte i trobades entre homosexuals, la qual cosa va intensificar encara més el seu caràcter marginal. A l'any 1986 s'hi va fer una última renovació però el seu futur semblava ja sentenciat.
El 1997 els urinaris van ser tancats per ordre muncipal. Carme Gili, la filla del primer arrendatari en fou l'última encarregada. La perruqueria masculina hi continuaria però, encara un any més, fins que l'ajuntament va pactar unes condicions per tancar també el negoci. Finalment en els últims dies de març de 2012 el soterrani fou enderrocat, es va aplanar la vorera i la història dels urinaris d'Urquinaona es va donar per tancada.  

Enllaços d'interès:
Ricard Fernández Valentí. El tranvia 48 
http://eltranvia48.blogspot.com.es/2013/09/los-urinarios-subterraneos-de-la-plaza.html
Enric H. March. Bereshit. La reconstrucció de Barcelona i altres mons.
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/10/no-se-admite-personal-els-espectres-de.html

3 comentaris:

  1. Jo ho recordo de nen. Desconeixia, però, altres serveis que també oferia aquell espai. Molt interessant.

    ResponElimina