divendres, 14 de novembre de 2014

CASINO DEL PARC DE LA CIUTADELLA (1916-1964)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ  i JORGE ÁLVAREZ


El restaurant-casino del Parc de la Ciutadella, contràriament al que molts pensen, no va ser una construcció de l'Exposició Universal de 1888. Va començat a ser erigit a començaments de 1916 i inaugurat aquell mateix estiu a la zona compresa entre la Cascada Monumental i el llac. A la part del darrera connectava amb el petit pont que s'endinsa cap a l'interior del llac i disposa d'una zona final més àmplia a manera de mirador, que avui encara existeix. De fet, aquest casino va ser construït al costat d'una altra edificació preexistent, molt més petita, que fins aleshores acollida un cafè davant mateix del llac.

*1916.- Vista nocturna de la part posterior del casino restaurant amb la terrassa que hi havia sobre el llac. (Foto: Francesc Ballell)

El nou edifici era d'estil renaixentista francès, va ser projectat per l'arquitecte Plantada. Disposava de planta baixa i un pis principal. A la primera sobre una superfície ovalada hi havia el cafè restaurant i externament tenia quatre torretes a cada vèrtex. El pis superior, al que s'accedia a través d'una àmplia i elegant escala de marbre, era destinat al casino i tenia una vistosa coberta de forma el·líptica. Hi destacava també la terrassa des d'on es podia admirar la cascada, el llac i la frondosa vegetació del parc.
El restaurant va resultar molt aviat un lloc idoni i escollit per les celebracions i banquets de la burgesia i també per celebra-hi homenatges a prohoms il·lustres. 

*1920's.- Anvers i revers d'una fitxa de cinc pessetes del Casino.


El gran saló convertit en pista de patinatge.

*1917.- Un banquet d'homenatge a Àngel Guimerà després de l'èxit de Jesus que torna celebrat al Casino del Parc. (Foto: Francesc Ballell. La Ilustració Catalana núm. 721.)



*1933.- Situació de l'edifici del Casino entre la cascada (1) i el llac (2) sobre un plànol topogràfic municipal (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

L'edifici va sobreviure a la Guerra Civil i durant el franquisme va continuar essent escenari de celebracions socials i actes oficials. Va romandre dempeus fins ben entrada la dècada dels 1960's i  va acollir el Congrés Internacional d'Esperanto de l'any 1961. La seva desaparició va permetre disposar d'una millor vista sobre el llac des de l'esplanada que hi ha davant de la Cascada Monumental. Així va justificar el porciolisme el seu enderroc que es va executar al febrer de 1964.

*1961.- La bandera esperantista penjada de la façana de l'edifici del Casino durant el XIII Congrés Internacional Ferroviari d'Esperanto.


*1961.-El cartell del XIII Congrés Internacional Ferroviari d'Esperanto que va tenir el Casino del Parc com una de les seves seus. Al costat, un retall informatiu publicat a La Vanguardia.



*1961.- Emplaçament del Casino, entre la cascada i el llac, en una foto aèria del Parc de la Ciutadella.




*1963.- Últims temps de l'edifici del Casino. Durant les Festes de la Mercè d'aquell any el Gremi de Llibreters hi va celebrar la seva festa. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia. Edició del dia 28 de setembre).

*1964.- Així justificava La Vanguardia l'eliminació del Casino (Edició del dia 29 de febrer. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la).

5 comentaris:

  1. quina llàstica, el ditjós Porcioles, quina desgràcia.

    ResponElimina
  2. El emplazamiento pudo haberse hecho sin necesidad de estorbar la visión del lago y la cascada. Faltó perspectiva de conjunto. Luego, debió evitarse el derribo, con más imaginación y menos afán demoledor. En este caso es bastante probable que ni se molestaran en encontrar una solución, porque en otros casos no hubo inconveniente en desmontar piedra a piedra para llevarlo a otro lugar.

    ResponElimina
  3. una pena un edifisicio tan bonito y que fuera destruido por un personaje

    que fue alcalde

    ResponElimina
  4. Quins records de la meva infantesa.A vegades he pensat que no havia exisitit mai i era fruit del meu pensament.Hi anava a passegar els diumenges amb els meus pares i germà.Gracies per se Real.

    ResponElimina
  5. Que bonic,une part de la nostra historia..!

    ResponElimina