dissabte, 18 de febrer de 2017

CINEMA IBÈRIC / CINE IBERIA. Praga / Vallseca. (1934-1966)

 
*1940's.- Façana del Cine Iberia durant els primers anys de la postguerra. (Foto : Josep Maria Sagarra i Plana/ANC) .
 
Cinema lligat a la història dels barris del Guinardó i Can Baró durant prop de trenta anys, va ser construït durant l'època republicana i inaugurat el 14 de desembre de 1934 amb el nom de Cinema Ibèric als números 8-10 del carrer Praga tocant a Vallseca. Aquesta numeració variaria després de la guerra per passar a 48-50 quan es va completar la urbanització de la zona.
La sala de cinema era situada sobre un terreny inclinat i calia baixar uns graons després d'accedir-hi des del carrer per arribar al vestíbul. La cabina de projecció era situada a la banda més elevada seguint el pla inclinat del carrer Praga, que corresponia amb el carrer Vallseca.

*1933.- Plànol de l'entorn de la plaça Sanllehy al barri del Guinardó, on s'identifica el terreny on es va construir el cine Ibèric, després Iberia. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Com explica Roberto Lahuerta [1], va ser durant alguns anys l'únic cinema actiu a la zona i aplegava també públic procedent del barri del Carmel i de les zones de barraques del final del carrer Castillejos i de Francisco Alegre. El franquisme va rebatejar la sala a l'any 1940 amb el nom de Cine Iberia. Com anècdota de funcionament cal esmentar que als anys 1950's era obligatori per als adults col·locar-se una identificació de cartró sobre la roba per entrar al cinema.
Entre els empresaris que van gestionar la sala hi figuren noms com Pere Alsina, Benaiges, Xicota, Salarich i a partir de 1954 Ana Ibáñez Beltrán.
El cinema va tancar portes a l'any 1966, i ja a començaments dels anys 1970's, després de l'enderroc de l'edifici, s'hi va enllestir la construcció d'un bloc d'habitatges de tres alçades amb àtic i sobreàtic com era habitual a l'època. 
Juan Marsé fe esment del Cine Iberia en la seva novela Ronda del Guinardó, publicada a l'any 1984 i guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona. En aquesta obra Marsé fotografia amb gran precisió i dramatisme les dificultats dels veins dels barris del Guinardó i Can Baró per obrir-se camí en un entorn de misèria que va caracteritzar els primers anys del franquisme.
 
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. 2015.

4 comentaris:

  1. Vivía a 50 pasos del cine y no me perdía sus sesiones. Me ha puesto la carne de gallina ver de nuevo su aspecto en la foto Grandes recuerdos

    ResponElimina
  2. Yo vivía en la calle Tenerife 73 y yo iba con mis padres mis hermanos y mi abuela y tias...ke tiempos más bonitos y no lo ke hay ahora

    ResponElimina
  3. Yo vivía en la calle Tenerife 73 y soy del 1952 y hemos pasado unas tardes de cine preciosas con mis padres hermanos primos tías y tíos..daban dos películas y el descanso el nodo y entonces salían los mayores a fumar y beber...ke tiempos más bonitos y no lo de ahora...madre mia

    ResponElimina