divendres, 28 de desembre de 2018

SOCIEDAD RECREATIVA LA HECHICERA (1900's-1917) i EL RECREO (1917-1920's). Nou de la Rambla 40.

 
 
Durant els primers anys del segle XX el sector del Raval més pròxim al port, que aviat seria conegut com Barri Xino, va viure la consolidació de les anomenades societats recreatives, unes entitats que en realitat eren estructures encobridores de negocis més tèrbols com el joc, la prostitució i fins i tot les drogues.
La Hechicera, situada al pis principal [1] del número 40 de Conde del Asalto (Nou de la Rambla), va ser un dels locals que responia totalment a aquest format i que amb el temps assoliria una gran popularitat entre els balls de cambreres  al costat d'altres noms com La Bombilla, El Canal o La Gran Martinica.   
El magnífic treball de recerca de Paco Villar en la seva història del Barri Xino [2] ens va regalar una descripció detallada de La Hechicera, extreta dels apunts del periodista Àngel Marsà [3], (també conegut com Enrique Mistral). La plantilla era composta de pianista, enllustrador de sabates, encarregat del guarda-roba, cambreres i papallones.  Aquestes últimes eren les dones de menys antiguitat a la casa, que s'ocupaven de temptejar els clients i ballar amb ells, mentre que les cambreres tenien la missió de fer-los consumir al màxim i eren dotades de grans habilitats per distingir entre els de butxaca acabalada i els fluixos de pistrincs. La plantilla s'arrodonia quan hi havia sessions de joc amb els encarregats de les taules.
El funcionament del local era gairebé de sessió contínua amb pauses a l'hora de dinar i sopar,  A mesura que avançava el dia l'ambient era més canalla i a la nit l'espectacle del ball entre parroquians i cambreres adquiria dimensions més obscenes i descarades.
Les apostes van tenir també una presència destacada en la història de La Hechicera. Una causa judicial del 1907 sentenciada el 1914 per joc il·legal identificava a Juan Vila Obrador i Manuel Paton com els amos del local.
El 18 d'abril de 1917 un incendi, del que mai en van quedar aclarides les causes,  va reduir a cendra el mobiliari i les estances del local. Algunes veus deien que el priopietari ja feia temps que es volia vendre el negoci. Un retall de premsa identificava a un alemany (Carlos Braus) com l'arrendatari del local.
Només un mesos després, al setembre d'aquell mateix any, el local va ressuscitar sota el nom de El Tesoro.  
 
 *1917.- Retall de premsa referit a l'incendi que va patir el local de La Hechicera. 
 
 
 *1920.- Un altre local de característiques similars (El Tesoro) va ocupar el lloc de La Hechicera després de l'incendi.  
 
 
[1].- Algunes fonts situen La Hechicera al primer pis de l'immoble.
 
[2].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Edicions La Campana. 1996
 
[3].- Marsà, Àngel. Fullet núm. 17. El café de camareras de la col·lecció Los bajos fondos de Barcelona. 1921.  
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada